Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
3 Resultats per a "La frantumaglia"
Un volum en el qual es recullen, en forma de cartes o d'entrevistes, les fonts d'inspiració de l'Elena Ferrante i on s'explica què significa per a ella la feina d'escriure. «Saps quan et ronden pel cap les notes d'una peça, i després, quan et poses a cantar-la, la cançó és totalment diferent de la que t'obsessionava? O quan tens molt present el racó d'un carrer, però no saps on queda? Per donar un nom a aquests fragments faig servir una paraula que és de la meva mare: frantumaglia. Són bocins i trossos que venen de no se sap on i que fan soroll, fins i tot molesten», comentava Ferrante amb la seva editora, Sandra Ozzola, la primavera del 2015. La Frantumaglia són els trossos que habiten el laboratori d'Elena Ferrante des que va començar a escriure, a començament dels anys noranta, fins avui, quan la crítica i el públic ja aclamen aquesta figura com un clàssic contemporani. Llegir aquest llibre és com obrir els calaixos de la taula de Ferrante i fixar la mirada en el com i en el perquè Ferrante va escriure primer les tres novel·les de Cròniques del desamor i després l'esplèndida saga de Les dues amigues.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un volumen donde se recogen, en forma de cartas o entrevistas, las fuentes del trabajo de Elena Fante. «¿Sabes eso de que te ronden la cabeza las notas de una pieza, y luego, cuando te pones a cantarla, la canción estotalmente distinta de la que te obsesionaba? ¿O cuando tienes muy presente la esquina de una calle pero no sabes dónde queda? Para darle un nombre a estos fragmentos uso una palabra que es de mi madre: Frantumaglia. Son cachos y pedazos que vienen de no se sabe dónde y hacen ruido, incluso molestan...» comentaba Ferrante con su editora, Sandra Ozzola en la primavera del 2015.«Frantumaglia» son los pedazos que amueblan el laboratorio de Elena Ferrante desde que empezó a escribir, a principios de los años 90, hasta hoy, cuando la crítica y el público aclaman esta figura como un clásico contemporáneo. Leer este libro es como abrir los cajones de su mesa y fijar la mirada en el cómo y por qué Ferrante escribió primero las tres novelas de Crónicas del desamor y luego la espléndida saga «Dos amigas». El texto se compone de cartas a sus editores, entrevistas y diálogos apasionados con lectores privilegiados, que han llegado hasta el fondo de la escritura de Ferrante y han entendido su «anchura». Aparecen también la infancia, las ciudades queridas por Elena, su almacén de recuerdos..., en suma, todo lo necesario para conformar el retrato de un gran autor.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre ens permet fer un cop d’ull als calaixos d’on han sortit les novel·les de Ferrante, oferint un exemple de passió per l’escriptura. L’escriptora respon a no poques de les preguntes que li fan els lectors. Explica, per exemple, per què qui escriu un llibre faria bé de mantenir-se’n al marge i deixar que el text segueixi el seu curs. Explica els pensaments i els neguits de quan una novel·la esdevé pel·lícula. Parla de les alegries, dels esforços, de les angoixes de qui narra una història i després la troba insuficient. Explica la seva relació amb la psicoanàlisi, amb la ciutat on ha viscut, amb la infantesa com a magatzem de milers de suggeriments i fantasies, amb la maternitat, amb el feminisme. El resultat és un autoretrat narrativament vivíssim de la feina d’una escriptora.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.