Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE TONI SOLER
Un repàs a la brillant trajectòria del programa de sàtira més important de CatalunyaDes del 2006, el programa d'humor més celebrat i més temut de Catalunya ha retratat el país i ha marcat una època. Després de dos tripartits, un procés, un referèndum i una pancarta, som l'única estructura d'estat que queda en peu. I veient que l'homenatge que ens mereixem no arriba, hem decidit fer-nos-el nosaltres. Dia a dia, sketch rere sketch: tots els secrets del Polònia explicats pels seus protagonistes. Un homenatge al programa de televisió que ha marcat una època. «INTEL·LIGENT, MAGISTRAL, DE VEGADES, SUBLIM.» Dolors Sabater. «EN CATALUÑA NO MANDA LA GENERALITAT, MANDA EL POLÒNIA.» Pablo Iglesias. «ENS HA AJUDAT A CONÈIXER-NOS I A ACCEPTAR-NOS.» Mònica Terribas. «MEREIX TOTEL MEU RECONEIXEMENT.» Carlos Carrizosa. «NO SÉ SI ÉS UN FENOMEN O UN MIRACLE. M’INCLINO PEL SEGON.» Jordi Évole. «SENSE VOSALTRES NO SERÍEM JA ELS MATEIXOS.»David Fernàndez. «UNA DOLÇA EMPRENYADA GENERAL.» Jordi Basté. «REPARTEIX A TOTHOM. TOTS TENIM UNA PART RIDÍCULA.» Empar Moliner. «LLARGA VIDA A L'HUMOR!» Miquel Iceta. «COMPROMÍS CONTRA TOTES LES CENSURES.» Jordi Cuixart. «SÓN IMPRESCINDIBLES.» Laura Borràs. «ABSOLUTAMENT NECESSARI!» Oriol Junqueras.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Catalunya ha estat una terra de pas: de cultures i pobles. I cadascun hi ha deixat l'empremta i ha posat un granet de sorra que explica la nostra història. Gent que venia i s'hi quedava, o comerciava, o guerrejava. I construïen viles, castelles, pobles i ciutats. I inventaven i fabricaven. Amb aquest magnífic àlbum il·lustrat els més menuts de la casa tindran el primer tast de la nostra història: els grecs i els romans, l'expansió medieval, les revoltes com l'Onze de setembre, la industrialització... fins als nostres dies. De la mà d'un historiador de luxe, TONI SOLER, i una il·lustradora supervendes, ROSER CALAFELL.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d'escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s'assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d'un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe'ns de veritat.» El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares ?per sort? és una absència que no s'omple mai del tot. Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d'hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se'l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d'aquest fris familiar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
UN RELAT IMPRESSIONANT I UN LLIBRE INCLASSIFICABLEEl zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, ''el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps''. Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van protagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia a part). Quinze anys després de l?aparició d?Història de Catalunya (modèstia a part) és una bona ocasió per oferir-ne una edició actualitzada i il·lustrada. En aquesta edició, el lector hi trobarà el text original amb un capítol inèdit i unes noves conclusions adaptades al mapa electoral vigent a Catalunya.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Catalunya ha estat una terra de pas: de cultures i pobles. I cadascun hi ha deixat l'empremta i ha posat un granet de sorra que explica la nostra història. Gent que venia i s'hi quedava, o comerciava, o guerrejava. I construïen viles, castelles, pobles i ciutats. I inventaven i fabricaven. Amb aquest magnífic àlbum il·lustrat els més menuts de la casa tindran el primer tast de la nostra història: els grecs i els romans, l'expansió medieval, les revoltes com l'Onze de setembre, la industrialització... fins als nostres dies. De la mà d'un historiador de luxe, TONI SOLER, i una il·lustradora supervendes, ROSER CALAFELL.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El nostre país és ben curiós: mengem calçots amb pitet, diem l'hora d'una manera molt estranya, fem cues per caçar bolets, ens enfilem els uns damunt dels altres i tenim un homenet que fa caca al pessebre... Som o no som estranys? Un recull de costums i tradicions que ens defineixen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
EDICIÓ SIGNADA PER L'AUTOR DEL LLIBRE, TONI SOLER.El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa ila vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat lamort d'onze persones grans a la residència geriàtricade La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, delconcepte de vida digna, i de la trista banalitat quesovint acompanya els crims més abjectes. ToniSoler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, ''el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas deltemps''. Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van protagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia a part). Quinze anys després de l?aparició d?Història de Catalunya (modèstia a part) és una bona ocasió per oferir-ne una edició actualitzada i il·lustrada. En aquesta edició, el lector hi trobarà el text original amb un capítol inèdit i unes noves conclusions adaptades al mapa electoral vigent a Catalunya.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d'escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s'assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d'un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe'ns de veritat.» El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares ?per sort? és una absència que no s'omple mai del tot. Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d'hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se'l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d'aquest fris familiar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
UN RELAT IMPRESSIONANT I UN LLIBRE INCLASSIFICABLEEl zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, ''el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps''. Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata,excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per laMediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la vanprotagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts idefectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia apart). Quinze anys després de l’aparició d’Història de Catalunya(modèstia a part) és una bona ocasió per oferir-ne una edició revisada,actualitzada i il·lustrada. En aquesta edició hi trobareu un capítolinèdit i unes noves conclusions adaptades al mapa electoral vigent aCatalunya.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van protagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Macià i Companys són dues personalitats carismàtiques, dues maneres d'entendre la política i el catalanisme, que el 14 d'abril de 1931 van protagonitzar una revolució de dues cares.Durant tres dies, Catalunya va ser una república sobirana, però les febleses i lesdivisions internes van obligar Macià a conformar-se amb un règim autonòmic que es va batejar amb un nom gairebé oblidat fins aleshores: Generalitat de Catalunya.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.