Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE SEBASTIÀ PORTELL
La llibertat de llegir el que es volQuin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust? En plena nit, de matinada, al lavabo o sota el llum furtiu de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia res més de gust. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l'amagatall i l'aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d'aleshores? Quan va ser, que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix? Entre l'assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l'escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s'han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cuando le preguntan si es un hombre o una mujer, Ariel no sabe qué responder. Le han dicho que tiene un cuerpo y que este cuerpo podría llegar a amar a otros cuerpos, pero la vivencia de Ariel siempre es otra. 'Ariel y los cuerpos' es la historia de un personaje que existe y que ama de una manera diferente, esquiva,siempre provisional y desconcertante. Con ecos de 'Orlando', el célebre tratado sobre género de Virginia Woolf, esta brillante novela es un homenaje a los amores que no llegan a nacer y a los amores que, una veznacidos, viven tocados de muerte para siempre. Tras 'El dia que va morir David Bowie' (2016), libro por elque ganó el Premio Time Out Barcelona al Creador delAño, Portell vuelve a sorprendernos con esta joya literaria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Teniu a les mans un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d'aquelles maneres de voler, d'estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» -Sebastià Portell «voldria el teu amor per definir el meu sexe.» Francesc Garriga Barata «El teu sexe i el meu són dues boques.» Maria-Mercè Marçal «juntes, inventem noves cal·ligrafies que esgrafiem amb mots i brases a la pell,» Nora Albert «M'he obert pas entre més homes com jo.» David Vilaseca «Entabanàvem el temps amb la fortor d'un perfum censurat.» Biel Mesquida «Vaig embenar-me els pits i em vaig posar colònia d'home.» Bel Olid
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan li pregunten si és un home o una dona, Ariel no sap què respondre. Li han dit que té un cos i que aquest cos podria arribar a estimar-se amb altres cossos, però la vivència d'Ariel sempre és una altra. Ariel i els cossos és la història d'un personatge que existeix i que estima d'una manera diferent, esquiva, sempre provisional i desconcertant. Amb ressons d'Orlando, el cèlebre tractat sobre gènere de Virginia Woolf, aquesta novel·la és un homenatge als amors que no arriben a néixer i als amors que, un cop nascuts, viuen tocats de mort per sempre. Després d'El dia que va morir David Bowie, Sebastià Portell torna a sorprendre el lector amb una joia literària. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La llibertat de llegir el que es volQuin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust? En plena nit, de matinada, al lavabo o sota el llum furtiu de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia res més de gust. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l'amagatall i l'aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d'aleshores? Quan va ser, que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix? Entre l'assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l'escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s'han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Pol, un joven trans, visita la consulta de una psiquiatra de la Seguridad Social para que le diagnostiquen «disforia de género». Lo necesita para poder cambiar su identidad de género ante las instituciones del Estado y de la sociedad en la que vive, que aún lo ve y lo trata, a veces, como una mujer. A lo largo de la hora que dura la sesión, Pol no solo se enfrenta a la hipocresía de una sociedad supuestamente avanzada e igualitaria, sino que también dialoga con algunos de sus propios fantasmas y con sus mejores recuerdos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan li pregunten si és un home o una dona, Ariel no sap què respondre. Li han dit que té un cos i que aquest cos podria arribar a estimar-se amb altres cossos, però la vivència d'Ariel sempre és una altra. Ariel i els cossos és la història d'un personatge que existeix i que estima d'una manera diferent, esquiva, sempre provisional i desconcertant. Amb ressons d'Orlando, el cèlebre tractat sobre gènere de Virginia Woolf, aquesta novel·la és un homenatge als amors que no arriben a néixer i als amors que, un cop nascuts, viuen tocats de mort per sempre. Després d'El dia que va morir David Bowie, Sebastià Portell torna a sorprendre el lector amb una joia literària. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Seleccionat per al PREMI ÒMNIUM a la millor novel·la de l'any Seleccionat per al PREMI FINESTRES de narrativa en català Promesa fulgurant de l'art català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l'havia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria -de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972- amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. La novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, el retrat coral d'una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d'èxit i de fracàs en el món de l'art.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cuando le preguntan si es un hombre o una mujer, Ariel no sabe qué responder. Le han dicho que tiene un cuerpo y que este cuerpo podría llegar a amar a otros cuerpos, pero la vivencia de Ariel siempre es otra. 'Ariel y los cuerpos' es la historia de un personaje que existe y que ama de una manera diferente, esquiva,siempre provisional y desconcertante. Con ecos de 'Orlando', el célebre tratado sobre género de Virginia Woolf, esta brillante novela es un homenaje a los amores que no llegan a nacer y a los amores que, una veznacidos, viven tocados de muerte para siempre. Tras 'El dia que va morir David Bowie' (2016), libro por elque ganó el Premio Time Out Barcelona al Creador delAño, Portell vuelve a sorprendernos con esta joya literaria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Teniu a les mans un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d'aquelles maneres de voler, d'estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» -Sebastià Portell «voldria el teu amor per definir el meu sexe.» Francesc Garriga Barata «El teu sexe i el meu són dues boques.» Maria-Mercè Marçal «juntes, inventem noves cal·ligrafies que esgrafiem amb mots i brases a la pell,» Nora Albert «M'he obert pas entre més homes com jo.» David Vilaseca «Entabanàvem el temps amb la fortor d'un perfum censurat.» Biel Mesquida «Vaig embenar-me els pits i em vaig posar colònia d'home.» Bel Olid
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un jove travessa Barcelona amb el frenesí d’un llibertí compulsiu. Hi va arribar fa vuit anys amb ganes de menjar-se el món. És a la ciutat on qui cerca, troba. I el nostre protagonista topa amb un entramat de passions, més o menys induïdes, que ell viu amb una inconsciència i una temeritat absolutes. Els seus intents d’acceptar-se, d’encaminar els desitjos de l’entranya, d’encaixar amb el fill ideal que la mare va somniar i els viaranys per on es perd una vegada i una altra l’acaben conduint a una sala d’espera. Allà s’ha de fer unes proves per saber si una malaltia venèria circula pel seu cos. Aquesta saleta serà un purgatori on repensar l’historial de la seva breu existència, una inspecció tècnica de cos i ànima. Aquí l’esverament, vulgui o no, esdevindrà calma centrifugada.L’escriptura de Sebastià Portell torna a esclatar en una novel·la collage: el retrat d’un jove desorientat que fuig de l’intens melodrama que l’enfonsa en la indolència. El dia que va morir David Bowie és un cadàver exquisit debatent-se entre les eleccions personals i la moral de lleixiu que no ens és externa i que, d’una manera o altra, portem a dins.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.