Salvador Espriu
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors de la prosa catalana, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra.
La producció literària d'Espriu és extensa. Hi destaquen els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau (1960), probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya.
Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb «Sinera», que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una «improvisació per a titelles», pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Salvador Espriu era fill de Francesc de Paula Espriu i Torras, un home de caràcter obert, sociable i lliurepensador, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i que exercia de notari, i Escolàstica Castelló i Molas, una dona tímida, discreta i molt religiosa. Era un nen entremaliat i juganer que va realitzar els pàrvuls a l'Escola Montessori i l'educació primària a l'Escola alemanya. A principis de la dècada del 1920 la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada: els cinc germans van agafar alhora el xarampió i Maria Isabel en morí. També Salvador patí una greu complicació pulmonar. El 1926, el seu germà gran, Francesc, va morir en caure al port d'Arenys. Aquestes morts i la seva malaltia li van canviar la vida. Obligat a passar llargues temporades al llit, va convertir-se en un amant de la literatura, sobretot se sentia atret per llibres de religió i d'història antiga.
L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Allà conegué tres de les seves millors amigues al llarg de tota la vida: Amàlia Tineo, Mercè Montañola i Lola Solà. El 1933, va participar en el famós creuer de 48 dies de 200 universitaris (estudiants i professors) per la Mediterrània, organitzat per Fernando Giner de los Ríos, ministre d'Instrucció Pública de la República. El viatge va acostar-lo més als clàssics i va refermar la seva passió per l'egiptologia. La Guerra Civil espanyola estronca la seva brillant carrera universitària: ha d'abandonar la llicenciatura en Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra, on resta fins a l'any 1939. Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare treballa com a advocat en una notaria. Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Espriu mai abandona el conreu literari.
LLIBRES RECOMANATS DE SALVADOR ESPRIU
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
TOTS ELS LLIBRES DE SALVADOR ESPRIU
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
0
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador
Espriu, Salvador