Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE PETER HANDKE
Tres días después de su regreso a la región del sudoeste de París, tras pasar varios años de viaje, el protagonista ya siente la necesidad de partir de nuevo. Quiere cumplir un objetivo insoslayable, vengarse de una periodista que había acusado a su madre de haber aplaudido la anexión de su país a Alemania. La autora de esas falsas afirmaciones vive a un día de distancia en las colinas de alrededor de París. ''¡Así que esta es la cara de un vengador!'', me dije la consabida mañana cuando, antes de ponerme en camino, me miré al espejo''. Sin embargo: ''Yo no había tramado ningún plan. Tenía que ocurrir. Por otra parte: había uno, había un plan. Pero este plan no era mío.''» Y así la venganza desemboca en una fiesta, una decisión deliberada del narrador Peter Handke: a la historia escrita solo tiene acceso lo que existe en la historia real. Y a la inversa: la historia que acontece solo adquiere realidad si es digna de ser narrada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplaudit l'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. « Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador! , vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m'havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que s'esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.Peter Handke és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara també en català.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Peter Handke, Premio Nobel de Literatura 2019 En la serie de cinco ensayos que ha venido publicando desde 1989, Peter Handke (1942) ha explorado y desarrollado nuevos caminos en el campo de la creación literaria, en unos peculiarísimos textos que combinan el recuerdo, la autobiografía y la reflexión, al tiempo que alumbran una nueva mirada sobre la cotidianidad. En Ensayo sobre el loco de las setas (2013), Handke toma como hilo del que tirar la figura de un amigo de infancia. Iniciado en la actividad de recoger setas en el bosque en la posguerra por motivos esencialmente económicos, la atenta mirada sobre la naturaleza a que aquélla lo obliga acaba transformándolo en un ser para el cual la foresta, emblema de la naturaleza, se convierte en lugar de encantamiento y revelación.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Peter Handke, Premio Nobel de Literatura 2019Peter Handke (1942) es uno de los escritores actuales más importantes, polémicos y populares en lengua alemana. Sus obras suelen gravitar en tornoa las dificultades en la comunicación humana, la soledad o sus consecuencias, con un estilo original que no renuncia nunca al compromiso con la literatura. ''La mujer zurda'' (1976) profundiza en los entresijos de la ruptura de una pareja, revelando al lector la angustia de la crisis de una mujer que no busca la huida a través del espacio, sino en la rutina de sus acciones y de su vivir. La mujer del relato de Handke, como la de la canción que da título al mismo, vive «junto a» otros seres, pero es incapaz de comunicarse conellos, pues el diálogo, cuando no supone un ataque ala intimidad del interlocutor, constituye sólo una sucesión de monólogos paralelos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El meu dia a l'altre país és, segons diu el subtítol, «una història de dimonis». I, efectivament, en aquest relat breu s'explica la història d'un possés, però «posseït no només per un dimoni, sinó per diversos, molts, fins i tot incomptables».El narrador, jardiner de professió, rememora una època remota de la seva vida en què la seva condició demoníaca el va convertir a ulls dels habitants del poble en un tipus marginal, en l'inadaptat que vivia en un antic cementiri i els aterria en idiomes incomprensibles amb la seva xerrameca insultant i les seves diatribes contra la creació, tot i que, de vegades, també proferia sobtats oracles que eren ben rebuts pels seus paisans.La mirada atenta que li dirigeix un bon espectador, per més detalls, un pescador, l'allibera dels dimonis i desencadena un moment epifànic de transformació, de superació d'un llindar de consciència -leitmotiv de l'obra handkeana-. Aquí comença l'inici del viatge, després de creuar un llac, cap a l'«altre país», on romandrà un dia i, si bé no compleix l'encàrrec del pescador, la jornada li proporciona renovada alegria de viure. Tot i això, la seva nova existència sense màscares ni dimonis desencadena en l'alliberat recels i dubtes. Perquè, encara que l'exorcisme li permet reintegrar-se a la comunitat, ¿no ha perdut també el seu poder indispensable de rebel·lió, la «naturalesa indestructible i resistent del seu ésser»?Rememorant, sense esmentar-lo, un relat recollit a l'Evangeli de sant Marc, en què Jesús allibera un posseït per mil dimonis anomenats Legió, Handke reflexiona subtilment, amb ironia, sobre la seva trajectòria com a escriptor, des de l'etapa de la bogeria, quan escrivia a contracorrent textos transgressors que de vegades rebien respostes irades, i sobre la seva etapa actual, després d'haver rebut el Premi Nobel, com a escriptor distingit i, en part, neutralitzat que, potser, ha perdut el poder de sacsejar consciències.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mi día en el otro país, es, según reza el subtítulo, «una historia de demonios». Efectivamente, se cuenta la historia de un «poseído no sólo por un demonio, sino por varios, muchos, incontables incluso». Por una Legión de demonios.El narrador, jardinero de profesión, rememora una época remota de su vida en la que su condición demoníaca lo convirtió a ojos de los habitantes de su pueblo en un tipo marginal, en un inadaptado que moraba en un antiguo cementerio y aterrorizaba en idiomas incomprensibles con su verborrea insultante y sus diatribas contra la creación entera, aunque a veces también profería súbitos oráculos que eran bien recibidos por sus vecinos.La mirada atenta que le dirige un «buen espectador», por más señas pescador, le libera de los demonios y desencadena un momento epifánico de transformación, de superación de un umbral de conciencia -leitmotiv de la obra handkeana-. Ahí empieza el inicio de su viaje hacia el «otro país», donde permanecerá un día y, si bien no cumple el encargo del pescador -relatar su maravillosa liberación-, la jornada le proporciona renovada alegría de vivir. Sin embargo, su nueva existencia desencadena recelos y dudas. Porque, aunque el exorcismo le permite reintegrase en la comunidad, ¿no ha perdido también su poder de rebelión, la «naturaleza indestructible y resistente de su ser»?Rememorando, sin mencionarlo, un relato recogido en el Evangelio de san Marcos, en el que Jesús libera a un poseído por mil demonios llamados Legión, Handke reflexiona sutilmente, con ironía, acerca de su trayectoria como escritor, desde la etapa de la «locura», cuando escribía a contracorriente textos transgresores que en ocasiones recibían respuestas airadas, y sobre su etapa actual, después de haber recibido el Premio Nobel, como escritor laureado y, en parte, neutralizado, que, quizá, ha perdido su poder de agitar conciencias.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Título mítico, largo tiempo descatalogado, de Peter Handke (Premio Nobel 2019). Incluye el texto inédito “Canción de ser niño”, que escribió para El cielo sobre Berlín.Si el hombre es una noche, una nada vacía, y se obstina en locutar, en convertirse en correa de transmisión y vocero sin sueldo de una vida sin poesía, ¿cómo se puede responder? Frente a los secretos públicos de la tecnocracia, a la planificación del desastre, al correr sin cuento de las opiniones ajenas, a la carrera de armamentos, Peter Handke levantó con los textos recogidos en ''Cuando desear todavía era útil'' una noche distinta, propia y, sin embargo, abierta a todos, que miraba al hombre a los ojos y le devolvía imágenes detenidas: fotografías enemistadas con la fotografía y palabras rescatadas del hábito y del gesto vacío, de la noche del mundo. Hay un poema azul, y una divagación sobre el miedo, y un homenaje a un escritor distinto, y un paseo por el inhóspito París de la Défense, “aún en obras y ya en ruinas”, y un discurso que no lo es, y un poema a la irracionalidad y la felicidad. En todos ellos, escritos entre 1972 y 1974, Handke abre caminos a un narrar en el que la palabra es salvaguarda porque sigue siendo del niño y juega.Esta edición, traducida por Adan Kovacsics, incluye también “Canción de ser niño”, poema que Handke escribió en 1986 para El cielo sobre Berlín, de Wim Wenders.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una personal indagación en las relaciones del hombre consigo mismo y con lo que está a su alrededor. Con motivo del 50 aniversario de Alfaguara, este título, cuyo autor ha sido galardonado conel Premio Nobel de Literatura 2019, ha sido elegidocomo uno de los 50 imprescindibles de la historia dela editorial. «... todo está ahí, yyo no soy nada.»Goethe, Torcuato Tasso Una tarde de diciembre, a la luz cambiante del ocaso, un escritor, sentado a su mesa de trabajo, decide dar un paseo por el mundo, deambular por patios, plazas y callejuelas, perderse por arrabales yvolver a su casa amparado ya en la oscuridad. En el camino quedará una doble huella: la de la mirada hacia lo exterior y la de la duda que contempla loque está dentro de sí. Pero todo será visto como si fuera la primera vez, como si al cerrar los ojos la realidad apareciera en su verdad más pura. Con La tarde de un escritor, Peter Handke, uno de los más grandes creadores en lengua alemana, prosiguesu personal indagación en las relaciones del hombre consigo mismo y con lo que está a su alrededor.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Que potser la nit és una part del dia? Que succeeix el vespre com el migdia al matí? O no segueix més aviat unes lleis ben diferents, lleis que contraposen el que és imprevisible, ensonyat, allunyat de la realitat al que és clar, sospesat per la raó, intel?ligible, permetent d'aquesta manera tot all. sorprenent, impensable i no permès? Tothom coneix aquell'instant entre el son i la vigília abans d'estar del tot desperts quan, a partir d'una barreja de restes del dia i somnis, les imatges i les paraules es volen unir en frases senceres o fragmentàries, per. solen esmunyir-se abans no hagin pres forma. Peter Handke té l'habilitat de recollir aquestes frases i ofereix així un diari nocturn al costat dels seus dietaris. L'origen de les frases és tan misteriós com incerts són els seus efectes. La seva màgia es desplega com una rosa de Jericó dins l'aigua: tant si evoquen un tros d'una narració antiga com el començament d'una de nova, es desclouen i es revelen inconfusibles i fresques com el dia que despunta.«Curiós, profund i, sovint, del tot absurd. Un llibre de somnis, preciós i espectral com els pensaments que passen volant pel cap poc abans de despertar-se.» Ulrich Greiner, Die Zeit
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'Alexia o l'Aleksija, fins i tot alguna vegada l'Alicia, a qui tothom anomena «la lladre de fruita», és a punt d'emprendre una «expedició en solitari» per la Picardia francesa a la recerca de la seva mare. Abans de marxar, el seu pare, amb qui esmorza en un restaurant parisenc, li dona uns quants consells pel viatge. Amb tot, el relat no comença amb l'Alexia, sinó amb la figura del narrador, el qual, per donar fe de les experiències, els descobriments i les aventures d'aquesta dona viatgera, marxa un dia d'agost des de la badia de ningú, un espai fictici d'una narració anterior de Peter Handke.Som davant un Peter Handke en estat pur, davant la seva «última epopeia», segons l'ha definida ell mateix. La protagonista torna a ser una dona, per. aquesta vegada no es tracta d'una «dona esquerrana», ni d'una visionària, com la de Pels pobles, sinó de la filla de la banquera de La pèrdua de la imatge, a qui retrobem quinze anys després de la seva travessa per la Serra de Gredos.La lladre de fruita relata tres dies de la vida de l'Alexia, tres dies de trajecte que són també tres dies de viatge iniciàtic, de descobriment interior, de gran viatge als orígens: una ambició essencial i constant en l'obra i en la vida de Handke.Durant la seva travessa introspectiva, l'Alexia experimenta la bellesa del paisatge, coneix l'amistat, la soledat..., sense oblidar les al·lusions als conflictes i a la deshumanització de la societat contemporània. Tot, per mitjà d'escenes contingudes, d'encontres breus, en la línia de Camí de Damasc d'August Strindberg, per. també de mon.legs lúdics i patètics i d'observacions il·luminadores, de vegades sorprenents, que mostren la sensibilitat enorme d'aquest autor a l'hora de descobrir, amb un estil autèntic i inimitable, la llavor del transcendent en all. que és aparentment banal.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nobel Prize winner Peter Handke's novel Across tells the story of a quiet, organized classics teacher named Andreas Loser. One night, on the way to his regularly scheduled card game, he passes a tree that has been defaced by a swastika. Impulsively yet deliberately, he tracks down the defacer and kills him. With this act, Loser has crossed an invisible threshold, and will be stuck in this secular purgatory until he can confess his crime.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
By Nobel Prize Winner Peter Handke Provocative, romantic, and restlessly exploratory, Peter Handke is one of the great writers of our time. Slow Homecoming, originally published in the late 1970s, is central to his achievement and to the powerful influence he has exercised on other writers, chief among them W.G. Sebald. A novel of self-questioning and self-discovery, Slow Homecoming is a singular odyssey, an escape from the distractions of the modern world and the unhappy consciousness, a voyage that is fraught and fearful but ultimately restorative, ending on an unexpected note of joy. The book begins in America. Writing with the jarring intensity of his early work, Handke introduces Valentin Sorger, a troubled geologist who has gone to Alaska to lose himself in his work, but now feels drawn back on his way to Europe he moves in ominous disorientation through the great cities of America. The second part of the book, “The Lesson of Mont Sainte-Victoire,” identifies Sorger as a projection of the author, who now writes directly about his own struggle to reconstitute himself and his art by undertaking a pilgrimage to the great mountain that Cézanne painted again and again. Finally, “Child Story” is a beautifully observed, deeply moving account of a new father—not so much Sorger or the author as a kind of Everyman—and his love for his growing daughter.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La història d’un actor rebel retirat, en un sol dia, des del matí fins a altes hores de la nit. Caminant a través d’una metròpoli d’estiu, dels marges al centre. Les trobades: amb els runners, els sense sostre, les parelles, un sacerdot, la policia. Un camí pel mig de les guerres de veïns, d’antics cartells de polítics reclamant el vot, i que travessa els passadissos subterranis d’un altre món. Llampecs al centre de la ciutat. I la cara d’una dona.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplaudit l'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. « Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador! , vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m'havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que s'esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.Peter Handke és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara també en català.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«¿La violencia y el sinsentido no son, al fin y al cabo, una y la misma cosa?»» M. Horkheimer Un hombre se levanta una mañana tras un largo sueño en el que se ha visto a sí mismo convertido en un asesino. A partir del momento del despertar, los dos días en que seguiremos a este Keuschnig, diplomático austriaco en París, se convertirán en una espiral de repugnancia y sinsentido, de caída del mundo, de despojamiento hasta el propio horror. Y es que, en definitiva, El momento de la sensación verdadera, una de las obras que más sólidamente ha cimentado el prestigio de Peter Handke, es una personal experiencia de la muerte cuyo desenlace habrá de ser, sin embargo, el nuevo brillo de lo cotidiano a través del espejo de la infancia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En la primavera de 1986, el introvertidoPeter Handkeaccedió a conversar durantecuatro días sin tregua con el teórico HerbertGamper sobre su trayectoria literaria.Sin ningún guion, Handke se entregó a laobstinada y lúcida interrogación de su interlocutor,quien exploró, con él, todas lasincertezas y los abismos de laescritura. Elresultado fue el presente diálogo, transcritocon suma fidelidad, para brindar al lectorla espontaneidad, el ritmo y el brillo deun pensamiento vivo.Galardonado con el premio Nobel en Literatura 2019, Peter Handke ensaya en estasvibrantes páginas algoasí como una poética de su escritura y nos descubre los entresijosde sus criterios estéticos. En esta aventura, el vértigo de la página en blancoy el absurdo de la existencia constituyen ya no un límite, sino unmodo de alentar eldeseo del lector y despertar el artista que alberga. Compartida, como el pensamientode esta entrevista, es la sustancia inmaterial del tallerdel escritor, toda la potencia dela escritura.«Su franqueza y radicalidad supera todo lo visto hasta ahora.»Christoph Kuhn, Tages-A
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Acomiadat de manera imprevista de la feina, l'exporter de futbol Josef Bloch vagareja pels carrers de Viena, va al mercat, al cinema, a l'estadi, i busca una habitació per dormir. Tot l'insatisfà i li resulta aliè. Continua la seva peregrinació fins que troba una dona disposada a estar amb ell. Sense cap motiu, l'assassina. L'angoixa que l'atenalla després de l'homicidi és la mateixa que sentia quan jugava de porter i es disposava a parar un xut. Fuig aleshores cap a la frontera, amb els sentits ben alerta, intentant preveure els moviments de l'adversari...La por del porter davant del penal és una de les novel·les més significatives i inquietants del premiNobel de literatura 2019, Peter Handke, un dels escriptors actuals més importants, polèmics i populars enllengua alemanya. Un thriller tens amb un estil narratiu absolutament original, que des de la seva publicació, el 1970, no ha deixat de sorprendre.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El objetivo de Preguntando entre lágrimas es ofreceruna alternativa al lenguaje periodístico. Un libro enel que Peter Handke tiene una percepción diferente del mundo, que pretende contrarrestar la avalancha deimágenes que obnubila al lector de periódicos y al espectador de informativos televisivos. El relato de los dos viajes que Handke emprende en la primavera de 1999, y que lo llevan a la zona de combate, no presenta un recuento de las operaciones bélicas, ni acusa alos participantes de la catástrofe. Los textos elaborados a partir de las visitas a la entonces Repúblicade Yugoslavia atacada por la OTAN entonan un contenido lamento de la destrucción. La maraña de desinformación, medias verdades y mentiras que rodea las guerrasbalcánicas resulto poco menos que impenetrable. Sinembargo, no es aventurado afirmar que esta maraña y el bajísimo nivel del debate sobre la toma de partidode Handke son, en gran medida, fruto de una ?ignorancia intencional?, como lo denomina Chomsky.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.