Montserrat Roig

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 - Barcelona, 1991) va ser una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents. Algunes de les seves obres més conegudes són la novel·la El temps de les cireres, el llibre documental Els catalans als camps nazis o Un pensament de sal, un pessic de pebre, recull dels seus articles periodístics publicats entre 1990 i 1991.

Va ser la sisena filla de set germans d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, va ser advocat i escriptor. La seva mare, Albina Fransitorra Aleñà, es llicencià en Filologia el 1970 i també va ser escriptora. Des de ben jove, Montserrat Roig va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. També va ser feminista.

L'any 1961, Montserrat ingressà a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany, amb qui va mantenir una amistat al llarg de tota la vida. L'any 1968 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1970. Es va casar als vint anys amb l'arquitecte Albert Puigdomènech, amb qui va tenir el seu primer fill, Roger. Se'n separà al cap de tres anys i l'any 1972 encetà una relació sentimental amb Joaquim Sempere i Carreras, director de la revista Treball del PSUC, amb qui va tenir, l'any 1975, el seu segon fill, Jordi.

A partir del 1971, any en què guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, es dedica professionalment a la literatura. Va obtenir reconeixements com el premi Sant Jordi, el premi de la Crítica Serra d'Or o el premi Nacional de Literatura Catalana. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.