Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A la Míriam, una jove metgessa barcelonina de 24 anys, li canvia la vida quan decideix anar-se'n unsmesos a un hospital d'Angola. Un país on la dicotomia entre la pobresa de la majoria dels habitants delpaís i la riquesa dels qui viuen de la corrupció i els diamants li plantejarà dubtes inc.modes i situacionscomplexes.Un thriller amb una protagonista innocent per. amb caràcter. Una experiència vital on l'amor brilla acada pàgina: amor per la professió, pels malalts i pels dos homes de la seva vida. Uns amors que la posarancara a cara amb l'ètica, els perills de les màfies i els sentiments reals.Una novel·la negra escrita per una monja que coneix de primera mà l'entrellat de la corrupció, les droguesi la pobresa extrema.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Victòria Molins ens introdueix en aquest llibre, segona part del publicat anteriorment [Estava a la presó i em vau visitar, Claret 2016], a un conjunt de vivències i testimonis de moltes persones que pateixen la pèrdua de llibertat. Ens fa arribar des d'una perspectiva fresca i directa el patiment i les vivències d'interns i internes que estan reclosos en els centres penitenciaris de Catalunya, que des de l'any 1983 gestiona la Generalitat. Voldria remarcar la referència a tres persones, ja traspassades, però que varen deixar un empremta molt important en l'àmbit de les presons catalanes i en l'espai de les persones que pateixen al carrer, algunes de les quals acabaven ingressant a la presó. M'estic referint al germà de La Salle Adrià Trescents, a sor Genoveva Masip, Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i al pare Manel Pousa. Crec que la Viqui les ha tingut com a referents, això sí, des de la seva manera de fer i entendre la tasca d'acompanyament als reclusos i recluses. Hi ha una altra cosa que m'ha cridat l'atenció. Ella anomena les persones que ha acompanyat o acompanya amics. Això podria semblar una mica fingit. La Viqui s'ho creu i ho viu així. La part final del llibre està dedicada als polítics que hi ha a la presó, als quals formula dues preguntes: que n'has après i d'on has tret la força. Els testimonis són d'una fermesa, convicció i honestedat molt impactants. Al mateix temps, reconeixen que de totes les situacions que et toca viure a la vida se'n pot aprendre. (Fragments del pròleg d'Ignasi Garcia Clavel).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Victòria Molins ens introdueix en aquest llibre, segona part del publicat anteriorment [Estava a la presó i em vau visitar, Claret 2016], a un conjunt de vivències i testimonis de moltes persones que pateixen la pèrdua de llibertat. Ens fa arribar des d'una perspectiva fresca i directa el patiment i les vivències d'interns i internes que estan reclosos en els centres penitenciaris de Catalunya, que des de l'any 1983 gestiona la Generalitat. Voldria remarcar la referència a tres persones, ja traspassades, però que varen deixar un empremta molt important en l'àmbit de les presons catalanes i en l'espai de les persones que pateixen al carrer, algunes de les quals acabaven ingressant a la presó. M'estic referint al germà de La Salle Adrià Trescents, a sor Genoveva Masip, Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i al pare Manel Pousa. Crec que la Viqui les ha tingut com a referents, això sí, des de la seva manera de fer i entendre la tasca d'acompanyament als reclusos i recluses. Hi ha una altra cosa que m'ha cridat l'atenció. Ella anomena les persones que ha acompanyat o acompanya amics. Això podria semblar una mica fingit. La Viqui s'ho creu i ho viu així. La part final del llibre està dedicada als polítics que hi ha a la presó, als quals formula dues preguntes: que n'has après i d'on has tret la força. Els testimonis són d'una fermesa, convicció i honestedat molt impactants. Al mateix temps, reconeixen que de totes les situacions que et toca viure a la vida se'n pot aprendre. (Fragments del pròleg d'Ignasi Garcia Clavel).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tras licenciarse en medicina, la joven Miriam ve la oportunidad de cumplir la ilusión de ejercer su vocación en África, y se embarca hacia Angola para trabajar en un prestigioso hospital pediátrico de la capital. Angola, un país de grandes contrastes entre la pobreza de la mayoría de los habitantes y la riqueza de los que viven de la corrupción y los diamantes. Allí conocerá a Quim, un joven médico cooperante, que le abre los ojos a una realidad muy distinta de la que ella había imaginado. Cuando descubre un asunto de corrupción en su entorno, Miriam deberá decidir si puede aceptar este estado de cosas o debe intervenir. Mientras tanto, su vida personal también está a punto de dar un vuelco....
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Us presentem una selecció d'històries viscudes per la Viqui Molins en les seves visites a la presó de Quatre Camins, a on va cada setmana per acompanyar, ajudar i sobretot escoltar els interns en els seus patiments i en les seves esperances. «Les històries viscudes en la presó», diu, «són les que més m'han commogut i m'han ajudat perquè el meu cor es tornés més misericordiós. El contemplar aquesta obra de Déu en els seus preferits, en aquells que visito a la presó, -que no són precisament els qui compleixen condemna per tenir diners en paradisos fiscals o per fraus a gran escala, sinó aquells a qui la seva infantesa els ha convertit en carn de canó- m'ha ensenyat molt més del que podria aprendre en els llibres.» «Aquest llibre no té en els seus capítols un ordre determinat, però sí un llaç conductor: el de la misericòrdia de Déu que fa la seva obra darrere les reixes, i en la que tots hem de tenir amb aquests germans que ens duen a preguntar-nos sovint si són culpables o víctimes.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durante treinta años, la autora dio clases en una escuela de élite, y durante los treinta años siguientes se dedicó a la educación de los más desfavorecidos y marginados. En este libro cuenta sus experiencias educativas en los dos ámbitos. La diferencia entre ellos es abismal, pero la autora demuestra que tanto en unos como en otros los niños y los jóvenes son «dignos de descubrir el mundo» -así como aquel maestro de Camus consideraba a sus alumnos-. A través de numerosos casos concretos, la autora demuestra que tanto en la escala social más alta como en la más baja, cualquiera es capaz de descubrir la riqueza de nuestro mundo, el exterior y el interior, cuando alguien sabe sacar lo mejor de nosotros, lo que supone la esencia misma de la educación. «Nadie habla hoy de educación entre nosotros con esta frescura, esta inmediatez, este lenguaje claro y directo, esta soberanía.» Del prólogo de Gregorio Luri
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La comunidad teresiana del Raval cumple veinticinco años de vida, y este libro es más que una retrospectiva de esos veinticinco años de historia: son mil y unavidas vividas y sentidas comunitariamente, encarnándose en cada época, con sus giros y vaivenes, intentando dar respuesta continuamente a los signos de los tiempos, tan cambiantes y apasionantes en esta época que nos toca vivir. El título, Una ventana al Raval, pone el centro en el barrio, porque así se ha vivido, volcada la comunidad en la misión y esta en el Raval ysus gentes. La pluma vibrante de M. Victòria Molinsdescribe los hechos más significativos de esta comunidad: los comienzos, con esa mezcla de seguridad en las convicciones y torpeza ante lo desconocido, las diferentes épocas que se han sucedido, siempre atentas alos cambios sociales, las hermanas que han formado parte de esta comunidad, con sus anhelos y vocacionesparticulares, y, por último, un retazo significativode los cientos de vidas que han sido compañeras de camino de la comunidad y la han enriquecido.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.