María Zambrano

Maria Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 1904 - Madrid, 1991). Filòsofa espanyola. Transcorre la seva adolescència a Segòvia i el 1924 cursa estudis de Filosofia a Madrid assistint a les classes de José Ortega y Gasset, Manuel García Morente, Julián Besteiro i Xavier Zubiri. Durant aquest període participa en moviments estudiantils i col·labora amb diversos diaris. La seva primera obra, Nuevo del liberalismo (1930), és fruit dels esdeveniments polítics d'aquells anys. Des de 1931 exerceix com a professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, i l'any següent col·labora en publicacions com la Revista de Occidente, Cruz y Raya y Hora de España. En aquests anys que precedeixen l'exili entaula amistat amb els membres de la Generació del 27 com Luis Cernuda, Emilio Prados, Miguel Hernández i Jorge Guillén. Viatja a l'Havana i hi coneix José Lezama Lima, a més de pronunciar una conferència sobre José Ortega y Gasset. En esclatar la guerra torna a Espanya per col·laborar amb la República. Resideix a València i Barcelona fins al 1939, any en què travessa la frontera francesa cap a l'exili. Després de passar per ciutats com París, Nova York o l'Havana s'instal·la a Mèxic, on imparteix classes de Filosofia a la Universitat de Sant Nicolau d'Hidalgo de Morelia. Aquest any comença un període d'intensa activitat literària marcada per l'exili i publica Pensamiento y poesía en la vida española i Filosofía y poesía. Després de passar per la Universitat de Puerto Rico viatja el 1946 a París, on coneix Albert Camus i René Char. Del 1948 al 1953 resideix a l'Havana i posteriorment a Roma, on escriu algunes de les seves obres més importants, com El hombre y lo divino, Los sueños y el tiempo i Persona y democracia, entre d'altres. El 1964 abandona Roma per instal·lar-se a França i en aquest període de retir la seva proposta filosòfica adquireix un to místic que es reflecteix en obres com Claros del bosque o De la Aurora.

Amb l'article Los sueños de María Zambrano de José Luis López Aranguren, publicat el 1966 a la Revista de Occidente, s'inicia un lent reconeixement a Espanya de la importància de la seva obra. Entre altres distincions, el 1981 se li atorga el Premi Príncep d'Astúries i és nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Màlaga. De tornada a Espanya, comença una nova etapa d'activitat intel·lectual dedicant-se a la reedició d'obres ja publicades i a l'escriptura de nombrosos articles. El reconeixement a la seva obra es veu culminat el 1988 en atorgar-li el Ministeri de Cultura d'Espanya el Premi Miguel de Cervantes de Literatura.