María Zambrano
Maria Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 1904 - Madrid, 1991). Filòsofa espanyola. Transcorre la seva adolescència a Segòvia i el 1924 cursa estudis de Filosofia a Madrid assistint a les classes de José Ortega y Gasset, Manuel García Morente, Julián Besteiro i Xavier Zubiri. Durant aquest període participa en moviments estudiantils i col·labora amb diversos diaris. La seva primera obra, Nuevo del liberalismo (1930), és fruit dels esdeveniments polítics d'aquells anys. Des de 1931 exerceix com a professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, i l'any següent col·labora en publicacions com la Revista de Occidente, Cruz y Raya y Hora de España. En aquests anys que precedeixen l'exili entaula amistat amb els membres de la Generació del 27 com Luis Cernuda, Emilio Prados, Miguel Hernández i Jorge Guillén. Viatja a l'Havana i hi coneix José Lezama Lima, a més de pronunciar una conferència sobre José Ortega y Gasset. En esclatar la guerra torna a Espanya per col·laborar amb la República. Resideix a València i Barcelona fins al 1939, any en què travessa la frontera francesa cap a l'exili. Després de passar per ciutats com París, Nova York o l'Havana s'instal·la a Mèxic, on imparteix classes de Filosofia a la Universitat de Sant Nicolau d'Hidalgo de Morelia. Aquest any comença un període d'intensa activitat literària marcada per l'exili i publica Pensamiento y poesía en la vida española i Filosofía y poesía. Després de passar per la Universitat de Puerto Rico viatja el 1946 a París, on coneix Albert Camus i René Char. Del 1948 al 1953 resideix a l'Havana i posteriorment a Roma, on escriu algunes de les seves obres més importants, com El hombre y lo divino, Los sueños y el tiempo i Persona y democracia, entre d'altres. El 1964 abandona Roma per instal·lar-se a França i en aquest període de retir la seva proposta filosòfica adquireix un to místic que es reflecteix en obres com Claros del bosque o De la Aurora.
Amb l'article Los sueños de María Zambrano de José Luis López Aranguren, publicat el 1966 a la Revista de Occidente, s'inicia un lent reconeixement a Espanya de la importància de la seva obra. Entre altres distincions, el 1981 se li atorga el Premi Príncep d'Astúries i és nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Màlaga. De tornada a Espanya, comença una nova etapa d'activitat intel·lectual dedicant-se a la reedició d'obres ja publicades i a l'escriptura de nombrosos articles. El reconeixement a la seva obra es veu culminat el 1988 en atorgar-li el Ministeri de Cultura d'Espanya el Premi Miguel de Cervantes de Literatura.
LLIBRES RECOMANATS DE MARÍA ZAMBRANO
Zambrano, María
TOTS ELS LLIBRES DEMARÍA ZAMBRANO
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María
Zambrano, María