Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE LOLITA BOSCH
Cada vida compta. Cada conte és vida.Soc la Josepha. Vaig néixer al Camerun. Vaig créixer en un poble en una família sense problemes econòmics i vaig poder estudiar. Sempre vaig voler ser mestra i treballar al meu poble. Allà em vaig casar amb un amic de la família que sempre va estar enamorat de mi. De vegades, però, l'amor es transforma i deixa de ser amor. Al meu cap vaig repetir durant molt de temps que si ell s'enfadava amb mi era perquè jo li feia perdre la paciència. Em vaig sentir culpable durant molt de temps, però un dia em vaig despertar i em vaig adonar que quan algú et fa mal això no és amor. Vaig decidir escapar dels crits i els cops, el meu oncle em va ajudar. Somiava viatjar a un lloc on no sentís por en tancar els ulls... i vaig començar el meu viatge.Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida cuenta. Cada cuento es vida.¿Habéis oído hablar del Camerún? Es un país africano repleto de animales que viven en libertad: jirafas, hipopótamos, guepardos, búfalos, leones, gorilas, chimpancés, elefantes como Josepha, ñus y bongos. ¿Os imagináis? un país donde los animales corren libremente y las elefantas pueden ser maestras de escuela...Cuentos a la deriva cuenta las historias de aquellas personas que una vez se cruzaron con Open Arms en medio del mar. Por todas esas personas y para que esas historias no se repitan debemos contarlas e intentar hacer de este mundo un lugar un poco más justo para todos sus habitantes. Un proyecto solidario de La Galera con Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En acabar la guerra civil els republicans van patir molt. Alguns van poder exiliar-se, altres no van tenir tanta sort...però en Manel i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares no els deixen, ells es veuen cada dia per anar a banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. I uns documents secrets que cap dels dos no sap que existeixen i que amaga la família d'en Manel. Perquè en Julià, el pare d'en Pere, els vol recuperar costi el que costi...á
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La guia definitiva per ajudar a prevenir i aturar l'assetjament escolar.Malauradament, els casos de bullying són habituals a les nostres escoles. Amb l'accés a xarxes dels adolescents, a més, l'impacte de l'assetjament no es queda a les aules sinó que persegueix els nens les 24 hores del dia. I al final, en els casos més extrems, acaba en tragèdia. Aquesta és una guia d'acció, un protocol per poder detectar i combatre l'assetjament escolar que va adreçat als adults que viuen en contacte amb nens i adolescents (siguin famílies, mestres o educadors en el lleure) però també als adolescents mateixos, fent-los partícips i acompanyant-los, perquè no se sentin sols i puguin reflexionar i prendre consciència. I es proposa donar eines pràctiques per poder fer la prevenció des de l'inici de cada curs, el seguiment actiu i conscient, i actuar ràpidament en cas que faci falta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La guía definitiva para prevenir y detener el acoso escolar.Desgraciadamente, los casos de bullying son habituales en nuestras escuelas. Con el acceso a las redes sociales y tecnológicas de los adolescentes, el impacto del acoso escolar ya no se limita al entorno escolar, sino que se extiende a cualquier momento del día o de la noche, les persigue las 24 horas del día. Y al final, en los casos más extremos, acaba en tragedia. Esta es una guía de acción, un protocolo para poder detectar y combatir el acoso escolar que va dirigido a los adultos que conviven con niños y adolescentes (ya sean familias, maestros o educadores) pero también a los propios adolescentes, haciéndolos partícipes y acompañándolos, para que no se sientan solos y puedan reflexionar y tomar conciencia. Y se propone dar herramientas prácticas para poder tener un protocolo de prevención desde el inicio de cada curso, con un seguimiento activo y consciente, y para actuar rápidamente en caso de ser necesario.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida compta. Cada conte és vida.Soc la Josepha. Vaig néixer al Camerun. Vaig créixer en un poble en una família sense problemes econòmics i vaig poder estudiar. Sempre vaig voler ser mestra i treballar al meu poble. Allà em vaig casar amb un amic de la família que sempre va estar enamorat de mi. De vegades, però, l'amor es transforma i deixa de ser amor. Al meu cap vaig repetir durant molt de temps que si ell s'enfadava amb mi era perquè jo li feia perdre la paciència. Em vaig sentir culpable durant molt de temps, però un dia em vaig despertar i em vaig adonar que quan algú et fa mal això no és amor. Vaig decidir escapar dels crits i els cops, el meu oncle em va ajudar. Somiava viatjar a un lloc on no sentís por en tancar els ulls... i vaig començar el meu viatge.Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
M té 16 anys, és un bon estudiant i un bon company d'institut, té algun amic i compta amb la simpatia i l'amistat de l'entrenador de l'equip de bàsquet, de tota manera no és capaç d'explicar a ningú el que passa a casa seva. Solament pensa a poder començar a treballar ben aviat per treure la mare i la germana d'aquell infern. El comportament del pare impedeix que les persones del seu voltant creixin, es facin lliures, siguin responsables: destrueix. Aniquila, literalment.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¡Este perro tiene unas habilidades muy especiales! Cada noche, sin que sus dueños se enteren, se dedica a trabajar el huerto: arranca las malas hierbas, cuida de los tomates..., pero cuando llega el día, está muy cansado. ¿Cómo se las apañará?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida cuenta. Cada cuento es vida.¿Habéis oído hablar del Camerún? Es un país africano repleto de animales que viven en libertad: jirafas, hipopótamos, guepardos, búfalos, leones, gorilas, chimpancés, elefantes como Josepha, ñus y bongos. ¿Os imagináis? un país donde los animales corren libremente y las elefantas pueden ser maestras de escuela...Cuentos a la deriva cuenta las historias de aquellas personas que una vez se cruzaron con Open Arms en medio del mar. Por todas esas personas y para que esas historias no se repitan debemos contarlas e intentar hacer de este mundo un lugar un poco más justo para todos sus habitantes. Un proyecto solidario de La Galera con Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic. Un d'aquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia se'l van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se l'enduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran». Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l'espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure'l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una Barcelona de secrets i de silencis: la ciutat que va decidir viure a les palpentes L'espoli del romànic de les esglésies del Pirineu, un amor apassionat al peu del Tibidabo o el misteri d'un extraordinari falsificador d'art formen aquesta novel·la ambientada en una Barcelona que, a finals del segle XIX, es va convertir en una metròpoli europea gràcies a les fortunes acumulades amb l'esclavisme per alguns dels seus ciutadans més il·lustres. És a dir ciutat finançada amb una part d'aquells diners perversos.La història fascinant i alhora tràgica de la meravellosa col·lecció d'art d'en Catarineu, amb més de quatre mil peces reunides amb passió durant anys, i la seva desaparició, està profundament lligada a aquesta ciutat que calla d'on ve, a les ferides de la Guerra Civil i als tripijocs econòmics del franquisme. I demostra que, encara avui, la classe alta mai no perd del tot.«Com s'ha atrevit, la Lolita, a escriure una cosa com aquesta de la seva família? Responc: perquè no parlo de la meva família, sinó del meu país», llegim a la novel·la. Amb una extraordinària força narrativa, una gran tendresa en el retrat dels personatges i una enorme valentia, Lolita Bosch revela a La veritat no està escrita el nostre passat més vergonyós i remou la consciència d'una Barcelona on encara avui la memòria històrica ens sembla una impertinència.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Em dic Max, tinc catorze anys i tinc molta més por que els altres nens. Perquè a vegades em passen pel cap unes coses molt estranyes que no sé què són, d'on vénen ni per a què serveixen. Si es que serveixen per a alguna cosa. I aleshores tinc la sensació que els altres s'adonen que jo no sóc com ells i que per això em tenen por.»Així comença el relat d'en Max. Un relat dur i sincer. Amb l'honestedat de qui se sap diferent. Amb la cruesa de qui és conscient que no encaixa. Amb les peculiaritats de qui se sap malalt. La novel·la guanyadora del Premi Cifre de Colonya és un exercici madur i arriscat que atrapa el lector, l'agafa de la mà i l'acompanya en una vivència especial: el situa dins la pell d'un noi amb un transtorn psiquiàtric, el fa mirar a través dels seus ulls i el fa viure a través dels seus sentiments. I no tanca mai la porta de l'esperança.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Elisa Kiseljak, repeteixi el seu nom per a que no se li oblidi. A Elisa Kiseljak, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L'amic del pare ha fet plorar Elisa Kiseljak i després li ha dit: «Si deixes de plorar et regalaré un braçalet de plata». Ningú s'adona del que ha passat. Elisa Kiseljak està una mica estranya i prou. Fins que comença a fer-se gran i un dia truca a la seva mare i li demana, espantada:«Ajuda'm, acabo de recordar una cosa horrible». I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies. «Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable», escriu l'autora. «Però no es podia dir de cap altra manera. Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom per a que no se li oblidi». Vint anys després de la seva primera edició, seguim repetint el seu nom per a que no s'oblidi. «Si el que diferencia la literatura de la mecanografia és la sotragada que sentim a la boca de l'estómac, llavors hem de constatar que Elisa Kiseljak, de Lolita Bosch, és literatura.» Vicenç Pagès Jordà «Lolita Bosch juga amb les paraules, amb l'estil. Experimenta. Fa el pino. Escriu en colors i aconsegueix el que vol. Que el lector no quedi indiferent. Que tancar el llibre després d'acabar ni signifiqui deixar de llegir. Perquè després de llegir la història d'Elisa Kiseljak, no s'ha acabat.» Biel Mesquida «Una prosa audaç i rigorosa, visual i plena de llum, densa i intensa alhora.» Ponç PuigdevallRessenyes:«Si el que diferencia la literatura de la mecanografia és la sotragada que sentim a la boca de l'estómac, llavors hem de constatar que Elisa Kiseljak, de Lolita Bosch, és literatura.»Vicenç Pagès Jordà «Lolita Bosch juga amb les paraules, amb l'estil. Experimenta. Fa el pino. Escriu en colors i aconsegueix el que vol. Que el lector no quedi indiferent. Que tancar el llibre després d'acabar ni signifiqui deixar de llegir. Perquè després de llegir la història d'Elisa Kiseljak, no s'ha acabat.»Biel Mesquida «Una prosa audaç i rigorosa, visual i plena de llum, densa i intensa alhora.»Ponç Puigdevall
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Gent que ens hauria d?haver educat, però no coneixemprou bé. Sovint, els canvis els han precipitat persones a les quals no els ha importat ser reconegudes pelseu nom, sinó pels seus actes. Dones i homes que handedicat la seva vida a fer del món un lloc més just,més habitable, més ample i bell. Persones valentes iobstinades que s?han enfrontat a les societats del seu moment, espurnes que han provocat bells incendis,grans de sorra capaços d?aturar els engranatges de lainjustícia. Gent que ha canviat el món. De nord a sud, d?est a oest, fa cent anys o ara mateix, l?esperança és a tot arreu. Només cal saber mirar. Lolita Bosch i Oriol Malet han unit els seus talents per presentar-nos 29 vides que han donat un nou significat a conceptes com la justícia, l?art, la pau, la dignitat dels pobles, els drets de les dones la igualtat entre ètnies... Així, paraula rere paraula, pinzellada rerepinzellada, aquest llibre constitueix un homenatge atotes aquelles vides que han alimentat el foc de l?esperança.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s?ha de preparar, i que ens ha fet mossegar-nos la llengua més d?un cop per mantenir-nos sans i estalvis. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ensparalitza. Tenim por d?allò que realment hauríem detémer? I, en canvi, tenim por de coses que no ens haurien d?atemorir? Reconèixer les pors (socials i íntimes) ens demostra que som capaços, si ens ho proposem,de rebel·lar-nos-hi. Fallar és impossible. Després de l?èxit contundent de la novel·la La ràbia (Amsterdam, 2016), en què aborda la problemàtica del bullying,l?escriptora i activista per la pau Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens presenta un al·legat contundent per entendre que hem de deslliurar-nos de totes les formes que adopta una de les emocions que més ens paralitzen: la por. Urgent i alliberador, Que no ens guanyila por ens incita a rebel·lar nos íntimament, socialment i globalment contra aquest ferment de tantes injustícies i al servei sempre del poder i el mercat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. La Lolita és una escriptora i periodista reconeguda, és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin… Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre l’ofec, la foscor que l’envoltava i la ràbia. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu.¿A qui va dirigit el llibre La ràbia?LA RÀBIA s'adreça a un públic ampli, incloent-hi víctimes d'assetjament escolar, agressors, pares, educadors, polítics i jutges. L'obra busca conscienciar sobre la problemàtica del bullying des de diferents perspectives, oferint un testimoni personal i profund que pot ressonar amb qualsevol que hagi experimentat o presenciat situacions d'assetjament. L'accessibilitat del llenguatge i la temàtica universal del llibre el fan adequat per a lectors de diverses edats i contextos. Es presenta com una eina per a la reflexió i el diàleg sobre un tema de gran importància social.Temes que tracta el llibre La ràbiaLA RÀBIA aborda el tema de l'assetjament escolar (bullying) des de la perspectiva de l'autora, qui va patir aquesta experiència durant la seva adolescència. El llibre explora:L'impacte psicològic de l'assetjament escolar: Es descriu la vergonya, la humiliació, la por, l'angoixa i la sensació de solitud que experimenten les víctimes. L'obra aprofundeix en les seqüeles emocionals a llarg termini que pot deixar el bullying.L'experiència personal de l'autora: Es presenta un relat íntim i honest de la vivència de l'autora amb l'assetjament, incloent-hi els seus sentiments, pensaments i estratègies d'afrontament.La falta de sensibilització social: Es critica la falta d'atenció i comprensió per part de la societat davant el problema del bullying, incloent-hi la passivitat d'alguns adults i la complicitat d'alguns companys.La necessitat d'intervenció i suport: Es destaca la importància de la sensibilització, la intervenció precoç i el suport a les víctimes d'assetjament escolar. Es suggereix la necessitat d'un tractament especialitzat per als agressors.El procés de superació: El llibre mostra el camí de l'autora cap a la superació del trauma, incloent-hi l'escriptura com a eina terapèutica.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre La ràbiaEncara no hi ha opinions o crítiques sobre La ràbia disponibles a les fonts consultades.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una obra honesta, íntima i valenta que emociona, informa i denuncia lassetjament escolar. Un llibre de servei públic per a totes les edats. Premi Roc Boronat 2016.30 anys són els que ha necessitat l'autora per poder verbalitzar que des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de bulling a l'institut. Ara és escriptora i periodista reconeguda, mare, treballa per la pau i li agrada la vida. Però el camí fins arribar aquí ha estat ple d'humiliació, indiferència i menyspreu. Un llibre de lectura obligatòria que es llegeix amb el cor encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest gos té unes habilitats molt especials! Cada nit, sense que els amos se n'assabenten, es dedica a treballar l'hort: arranca les males herbes, té cura de les tomaqueres..., però quan arriba el dia, està molt cansat. Com s'ho farà?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Sovint els canvis els han precipitat persones a les que no les hi ha importat ser reconegudes pel seu nom sinó pels seus actes. Homes i dones que han dedicat la seva vida a fer del món un lloc més just, més habitable, més ample i bell. Persones valentes i obstinades que s'han enfrontat a les societats del seu moment, espurnes que han provocat bells incendis, grans de sorra capaços d'aturar els engranatges de la injustícia. Gent que ha canviat el món. De nord a sud, d'est a oest, fa cent anys o ara mateix, l'esperança és a tot arreu. Només cal saber mirar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un llibre tendre i delicat com un jardí «El dia que va morir la meva àvia vaig escriure que el seu jardí era un jardí parlat. L'havia estat fent amb la paciència infinita dels novel·listes que s'enfronten a grans reptes, al llarg de cinquanta anys. Cada planta, cada arbre, cada flor, cada enfiladissa tenia una veu pròpia i una explicació, i juntes conformaven un món carregat de sentit».Lolita Bosch signa un dels seus textos més personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, raïm, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D'amor i de tristor. De vida i de mort. D'enyor. Un retrat, per damunt de tot, d'una dona forta i lluminosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El miedo es un termómetro esencial que compartimos las personas de todas las culturas, géneros y edades del mundo, una especie de radar que avisa a nuestro cuerpo cuando debe prepararse, y que ha hecho que nos mordiéramos la lengua en más de una ocasión para mantenernos a salvo. Pero cuando no sabemos qué hacer y está a punto de vencernos, es también un amplificador que va en nuestra contra y hace que no nos enfrentemos,precisamente, a lo que nos paraliza. ¿Le tenemos miedo a lo que realmente tendríamos que temer? Y, en cambio, ¿le tenemos miedo a cosas que no nos tendrían que atemorizar? Reconocer los miedos (sociales e íntimos) nos demuestra que somos capaces, si nos lo proponemos, de rebelarnos. Fallar es imposible. Después deléxito contundente de la novela La rabia, en la que aborda la problemática del bullying, la escritora y activista por la paz Lolita Bosch (Barcelona, 1970) nospresenta un alegato contundente para entender que debemos liberarnos de todas las formas que adopta una delas emociones que más nos paralizan: el miedo. Urgente y liberador, Que no nos gane el miedo nos incita arebelarnos íntimamente, socialmente y globalmente contra este fermento de tantas injusticias y al servicio siempre del poder y el mercado.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda, és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctimade bullying. La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, peròalleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltavai la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria. «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt altaque duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia ésuna forma estranya d’esperança.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.