Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A peu pel Matarranya és el descobriment d'una realitat que, tot i els lligams històrics i lingüístics amb Catalunya, ens és massa desconeguda. Espinàs ha anat a conèixer el Matarranya, allà on l'Aragó parla catlà. S'ha aturat en alguns dels pobles de la comarca: Calaceit, Cretes, Vall-de-roures, la Freixneda, la Torre del Comte, Valljunquera, el despoblat Mas del Llaurador, la Vall de Torno i Madalió, fins arribar a Maella, on ha volgut reviure el somni dramàtic d'un amic.Josep M. Espinàs es troba en un punt molt alt de la seva qualitat narrativa, i sap convertir cada passa, cada mirada, cada diàleg amb la gent que es troba, en un moment bategant d'una aventura humana que el lector comparteix, seduït, fins al final.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«El temps va passant, però la festa segueix.»Amb aquesta afirmació vital acaba Josep M. Espinàs el pròleg d'aquest llibre.En l'obra literària d'Espinàs hi ha una línia «memorialista», al llarg delaqualparla de les seves experiències personals i del món que les envolta. S'hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions , publicat quan l'escriptor va fer 65 anys i del qual Joan F. Mira va dir: «Me l'he llegit i rellegit, i he intentat aclarir per què aquest llibre em fa pensar tant.»Després,havent passat dels 73 anys -expectativa de vida estadísticament previsible-, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat «Com un autoretrat», amb gran acceptació per part de la crítica i els lectors.Ara, l'autoretrat es consolida amb I la festa segueix. Amb 82 anys publica un text ple d'observacions i reflexions sobre els fets de la vida -la de la societat i la seva- exposades amb precisió, profunditat i una calma lluminosa.A cada prosa s'hi pot trobar aquell accent personal, aquella agudesa -a vegadesamb un to irònic- i aquella qualitat humanística que el defineixen com un dels escriptors més coherents del nostre temps.I la festa segueix. També per als seus lectors.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores.En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats.El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent.On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. ''Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!'', li van dir els lliterans.Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Però he de dir que m'ha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu d'acord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint m'he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d'una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.» (Josep M. Espinàs).Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d'un tema a l'altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l'emoció.Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta.Un Espinàs fidel a ell mateix i alhora diferent.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Anys i anys d'article diari. Els lectors escriuen. Espinàs contesta. Un retrat personal i social.«Són molts anys d'escriure. Una colla de llibres i un article cada dia durant trenta-cinc anys. Naturalment, he rebut moltes cartes dels lectors. Cartes emotives, cartes inquietants, cartes divertides i cartes amargues.»Rellegint-les, ara, m'he adonat que són una suma de vides. I quan he decidit contestar-les -o comentar-les- també he comprès que en aquests textos de resposta jo hi he posat una part de mi mateix, de les meves idees, dels meus sentiments, de la meva visió sobre els temes més diversos. De fet, aquesta col·lecció de respostes són successives confessions.»Penso que el lector hi trobarà una mica de tendresa, una mica d'ironia, una mica de solidaritat amb qui m'escriu o una mica d'indignació.»Aquest llibre, com diu el seu títol, és una història escrita entre els més diversos lectors i jo. Ells s'hi retraten i jo també.»I potser, a més, aquestes cartes recullen l'aire d'un temps. I d'un país.»Josep M. Espinàs
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.»''La vida fuig i no s'atura una hora'', va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.»Perquè la vida sí que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura és el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.»Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.»Gener és una paraula que prové del llatí janua, que significa «porta». Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu.»És el temps el que esborra.»Josep M. EspinàsRessenyes:«La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparentde cada cosa. No es refugiaen allòque és concretper no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.»Jordi Graupera«Una obra mestra.»Albert Om, Ara«Un dels millors títols mai vistos. Un llibre canònic.»Xavier Pla«Un monumental treball d#orfebreria.»Ignasi Aragay, Ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després de diversos viatges per la Península, Espinàs ha tornat a caminar per Catalunya.L'itinerari per l'Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D'Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices.De l'observació a la reflexió, també.I un punt d'ironia.Arribant a Alcover, amb cotxe, l'aturen els mossos d'esquadra. Ha d'ensenyar el carnet. Podrà continuar però pensa: «Demà seré un caminant, i a un caminant no se li demana el permís per anar a peu, ni ha de passar controls d'alcoholèmia, ni portar un triangle fosforescent per si s'atura al marge d'un camí. No ha de dur roda de recanvi, ni un intermitent per indicar que gira cap a una drecera ni el podran multar per excés de velocitat. [...] Podré aparcar on em sembli, l'únic cinturó que he de dur cordat és el dels pantalons, però no és obligatori. No em fotografiarà cap radar... Estic a punt, doncs, de ser un home lliure.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Relacions particulars és l'evocació personal, i sovint divertida,de sis grans escriptors que Espinàs ha tingut a prop. Tan diversos com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.Perquè Foixli va dir «a vostè li toquen dos bombons»? Per què Cela li va demanar cinc-centes pessetes? A Relacions particulars, Espinàs fa un retrat ple de vida i d'ironia de cada un d'aquests personatges amb tant de caràcter.De tots ells explica experiències compartides, i en dóna notícies i impressions que només poden ser fruit del contacte personal.Però que el lector no s'enganyi. Amb el suport de les anècdotes, emotives o pintoresques, l'autor arriba més enllà: al dibuix incisiu de la identitat d'uns grans escriptors i mostra el fil que lliga aquestes identitats amb les seves obres. Sense oblidar que, indirectament, Espinàs esbossa el seu propi retrat i, amb un punt d'ironia que li és propi, observa la societat literària.Un tema inusual en els llibres de Josep M. Espinàs, construït amb una visió penetrant i amb un estil literari afinat i suggestiu.Ressenyes:«Elmillor Espinàs dels últims temps. El gran regal d'aniversari d'un clàssic.»M. Cuvàs, El Punt«Seis estupendos retratos. Les invito a que hagan como yo y se lo zampen cuanto antes.»I de Sagarra, La Vanguardia
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Josep M. Espinàs va ser aquell nen que a la plaça Ballot d'Argentona descobria, a l'estiu, els colors de les ales dels espiadimonis. Ens ho explica, en aquest llibre, i ens explica també el seu món infantil i adolescent, els pisos on va viure, les cases dels avis, l'escola, el progressiu descobriment dels interrogants de la vida... En la plena maduresa, com a persona i com a escriptor, -recordem aquí El teu nom és Olga- Espinàs no ha escrit ara unes memòries convencionals, sinó un llibre d'imatges viscudes, un singular àlbum de sensacions que amb el temps han guanyat força i emoció. L'interès de la visió que el mateix Espinàs ofereix sobre els primers anys de la seva vida no pot fer passar per alt l'extraordinària qualitat literària d'El nen de la plaça Ballot. Una prosa en la qual l'aparent senzillesa és un refinament de l'ofici, i on la riquesa d'observacions i de matisos està treballada amb un estil que equilibra admirablement el lirisme i la precisió descriptiva.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A peu pels camins de cendra no és el reportatge sobre un gran incendi. Es la narració de l'aventura personal de l'escriptor, el retrat dels més diversos personatges que troba al llarg del camí i el descobriment de la força que té la vida. Encara que sigui brutalment sacsejada. Josep M. Espinàs havia decidit explorar un territori de boscos. Ja havia caminat per paisatges de vinyes i oliveres. Tenia previst un itinerari pel Berguedà: Santa Maria de Merlès, Casserres, Montmajor, Avià, Sant Maurici de la Quar... Abans que comencés el viatge, molts d'aquells boscos es van cremar, en una catàstrofe sense precedents. Però l'escriptor no va renunciar al seu projecte. I així aquest llibre és el testimoni d#una experiència fora del corrent. Perquè Espinàs ha trepitjat els boscos calcinats, les seves sabates s'han cobert de cendra, i descriu amb una emoció continguda, i amb una qualitat literària excepcional, els colors i les olors, el silenci i la buidor que l'han acompanyat.Però també ha conegut el contrast de les valls encara verdes i, sobretot, molts personatges que han viscut de prop la tragèdia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Edició revisada a fons pel mateix Espinàs d'un dels llibres més estimats per l'autor.Els protagonistes d'aquestes pàgines són els objectes més quotidians, els de cada dia, que Espinàs contempla des d'una òptica personal i ens els ''descobreix'' novament gràcies al seu enginy, la seva grapa narrativa i el seu característic sentit de l'humor. S'hi parla de les agulles d'estendre roba, les butxaques, el despertador, el raspall de dents... En paraules de l'autor: ''M'agrada acostar-me a aquests companys de viatge amb una mirada d'admiració i humor. I en el fons, parlant d'aquests objectes tan quotidians sé que parlo de mi mateix i penso també de molts lectors''. El resultat és una petita comèdia humana deliciosa que farà que el lector miri amb uns nous ulls el cinturó, les claus, les sabatilles o la nevera. «Lúcid, exacte i transparent. Ens ajuda a percebre la realitat quotidiana i a redescobrir l'existir senzill. I a més amb bon humor. Amb certa ironia». Jaume Arias«Una petita obra mestra. Escrit per un gran observador, amb facilitat lingüística i sensibilitat evocadora. Una història irònica i sentimental de les últimes dècades». Josep Faulí«En clau d'humor, una divertida petita comèdia humana d'això tan seriós que és la vida de cada dia». Jordi Sarsanedas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Temps afegit, el que comença a partir d'una certa edat.Espinàs en tria uns moments, i descrivint-los amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueix que el fil de les idees, les imatges i els sentiments -i també de l'estil narratiu- quedi tensat al màxim.Si Miró deia que per ser universal s'ha de ser local, Espinàs demostra que per arribar a l'essència de la vida només li cal aturar un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana.Espinàs observa cada moment com si disposés d'un teleobjectiu d'alta precisió que, alhora, és un microscopi.Aquest llibre és un autoretrat, sens dubte, però també una col·lecció d'apunts penetrants sobre allò que ens envolta, i que Espinàs converteix en pura i moderna matèria literària.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de Josep M. Espinàs.Josep M. Espinàs s'ha decidit a parlar del seu ofici d'escriptor. Un ofici que, des de molt jove, continua exercint als vuitanta anys.Un ofici i una vida que han avançat simultàniament. Espinàs s'explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d'ironia habituals. El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l'escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l'èxit i del fracàs, de l'ambició, de la quantitat i la qualitat de l'escriptura, de l'admiració, dels lectors, dels crítics...Un àlbum de reflexions incisives -sobre l'ofici i sobre la vida- que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l'humor.Ressenyes:«Espinàs desmunta tòpics, un rere l'altre.»Llàtzer Moix, La Vanguardia«Quanunllibrem'interessa i m'emociona, voldria que no s'acabés mai i correria a felicitar l'autor.»Sergi Pàmies, La Vanguardia«Un cofre de joies.»Josep Pernau, El Periódico«Espinàs s'ha afegit a la nòmina d'escriptors com Kipling o Hemingway, que ens han deixat alguns dels comentaris més útils i més savis sobre l'ofici d'escriptor. De lectura obligatòria per a professionals i profans.»Sam Abrams, El Mundo
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Las cartas que el escritor escribe a su hija con síndrome de Down. Un texto excepcional sobre la condición humana i el respeto a lo diferente. A las 36 ediciones que ya se han publicado en catalán, se añaden las traducciones al castellano, inglés, alemán, italiano, holandés, portugués y japonés. Este libro nace de una experiencia vital. Y si se ha convertido en un clásico es porque su auto, Josep M. Espinàs, aporta unas reflexiones sobre la condición humana que no tienen caducidad y que, de hecho, son hoy más necesarias y estimulantes que nunca. Es cierto que el tema de este libro es inusual: el escritor Josep M. Espinàs explica cómo es su hija Olga, que ha crecido con síndrome de Down, y lo consigue con una sensibilidad profunda, no sentimentalista, que es capaz de armonizar el afecto con la lucidez y la serenidad. Pero si este libro ha obtenido tanto éxito, y lo mantiene, es porque su interés va mucho más allá de un caso concreto. Una lectora escribió a Espinàs: «Su libro me ha ayudado a mirar de otra manera las relaciones que tengo con mis hijos normales». Porque Tu nombre es Olga es un texto que renueva, constructivamente, la visión de los diversos aspectos de la convivencia humana y estimula el necesario respeto a la diferencia. Esta dimensión humanista y cívica explica que sea utilizado como libro de lectura en muchas escuelas e incluso recomendado en centros de enseñanza universitaria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquestes són algunes de les frases que s'han dit sobre la prosa d'Espinàs, que els seus lectors poden retrobar ara amb La vella capitana, un llibre d'emocions i lucidesa. «El respecte em sembla compatible amb alguns apunts satírics. He evitat tant com he pogut el to transcendent i solemne i m'he acostat a la mort com a fet natural, quotidià, repetit. Però ple de matisos. »La meva mirada aspira a ser una personal reflexió sobre un fet íntim i alhora social, a vegades amb un punt d'humor, perquè la mort és, també, un fet vital.» Josep M. Espinàs Ressenyes: «Una claredat expositiva poc comuna en els savis. Traspassa idees i emocions.» J. C. Girbés «Un català lluminós, planer, sense greix ni adjectius.» J.D. Bezsonoff «Darrere de la seva senzillesa hi ha un depurador tenaç.» F. M. Álvaro «És el nostre envit especial a la quotidianitat.» T. Sala «En la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fer-nos trampes.» A. Pla Nualart
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre és un recopilatori de les cartes que Josep Maria Espinàs va escriure a la seva filla, Olga, afectada de la Síndrome de Down.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cartesde l'escriptor a la seva filla amb síndrome de Down. Un text excepcional sobre la condició humana i el respecte a la diferència. Traduït al castellà, anglès, alemany, italià, neerlandès, brasiler, japonès i txec.Aquest llibre neix d'una experiència vital. I si s'ha convertit en un clàssic -36 edicions- és perquè el seu autor, Josep M. Espinàs, hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat, al contrari: avui són més necessàries i més estimulants que mai.És cert que el tema d'aquest llibre no és gens corrent: Josep M. Espinàs explica com és la seva filla Olga, que té la síndrome de Down, i ho fa amb aquella sensibilitat profunda, gens sentimental, que és capaç d'harmonitzar l'afecte amb la lucidesa i la serenitat. I amb el llenguatge tan net i comunicatiu d'aquest escriptor.Però si el llibre ha tingut i continua tenint tant d'èxit és perquè el seu interès no es limita al de les famílies que viuen una situació semblant. Una lectora escrivia a Espinàs: «El seu llibre m'ha ajudat a veured'una altra manera les relacions que tinc amb els meus fills normals.» I és que El teu nom és Olga és un text que renova, constructivament, la visió dels diversos aspectes de la convivència humana i estimula el necessari respecte a la diferència. Aquesta dimensió cívica del llibre explica que sigui utilitzat com a llibre de lectura a moltes escoles i fins i tot sigui recomanat en centres d'ensenyament universitari.Però el que importa a qualsevol lector és el lluminós atractiu de la prosa i, alhora, la força autèntica del testimoni.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cartes de l'escriptor a la seva filla amb síndrome deDown. Un text excepcional sobre la condició humana iel respecte a la diferència. Traduït al castellà, anglès, alemany, italià, neerlandès, brasiler, japonès,txec. En català: 38a edició.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A peu per Aragó és el divuitè volum de la col·lecció de llibres de viatge de Josep M. Espinàs. En el pròleg d'aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó -i això ho ha descobert en Michel Le Bris-, per restituir a la realitat la seva dimensió novel·lesca. Perquè la vida real, observable, és plena de personatges que semblen de ficció, d'escenes teatrals i de seqüències cinematogràfiques». Això és el que Espinàs s'ha trobat quan caminava, de poble en poble, per l'Aragó del Somontano: gent i situacions imprevisibles, experiències recollides amb tanta fidelitat com traça narrativa. Des de les terres planes de Laluenga fins a la vall recòndita de Rodellar, a la serra de Guara -passant per Alquézar i les ribes del riu Vero- el viatge és una successió d'estímuls que seduiran el lector.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran.L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta.Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Josep M. Espinàs torna a la ficció amb una renovada força narrativa. Cada conte crea un clima intrigant, servit per un estil literari treballat fins a la màxima precisió, que «depura i universalitza els recursos del llenguatge», com diu al pròleg Joaquim Molas. Un detectiu que entra en un bar i hi descobreix dos vells que mantenen una estranya conversa sobre còctels. Un home que té un infart al carrer i demana que el portin a una casa on no el coneixen. Una tertúlia que mai no s'interromp, ni de dia ni de nit, i fa molts anys que dura. Un metge que seu en un banc públic i comença un inexplicable procés d'aïllament del món... Aquestes narracions tenen en comú un fet que Espinàs explica així: quan les persones canvien d'espai, el canvi no s'atura aquí, perquè també es modifiquen elles mateixes. Per això hi ha finals sorprenents en els contes d'Un racó de paraigua i Joaquim Molas pot suggerir que aquestes narracions van més enllà de la seva història i preguntar-se si no són metàfores de la vida, de les relacions del jo amb els altres.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Combat de nit és la humaníssima i dramàtica epopeia d'un camioner.Combat de nit és un gran reportatge fet novel·la, un tros de vida normal explicada amb un extraordinari enginy literari. La novel·la alterna dos tempos, la vida a la carretera i la crònica judicial d'un accident.Miguel Delibes la va considerar una novel·la reportatge comparable a les de Hemingway. És, potser, la novel·la més celebrada d'Espinàs i una de les més innovadores en la narrativa catalana dels anys cinquanta i seixanta.En el moment de laseva publicació, l'any 1959, la crítica en va dir:«Una fluïdesa i una agilitat narratives que han aconseguit reflectir de manera perfecta la profunda humanitat dels seus personatges.»Antoni Vilanova, Destino«Trenca amb l'absurda idea preconcebuda que la literatura catalana no ha evolucionati que es troba aturada en un temps passat amb motllos clàssics i estructures tradicionals. Combat de nit és absolutament moderna i dinàmica.»J.R. Marra-López, Ínsula«És transparent, amb una transparència que, injustament, massa sovint ha estat anomenada senzillesa o facilitat. La seva obra és clara, com cal que sigui.»Joan Triadú
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Inventari de jubilacions inclou un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, on diu que cada un dels judicis o descripcions d'aquest llibre ens interpel·len personalment i ens fan sentir seduïts pel to, i produeixen al filòsof «una sensació de complicitat i també de continuïtat amb l'autor». Josep M. Espinàs, a la ratlla de fer seixanta-cinc anys, i trobant-se en la situació de «no jubilable», ha decidit evocar algunes de les jubilacions parcials que ha anat practicant al llarg de la seva vida.La diversitat de temes és notable, perquè Espinàs reflexiona sobre la platja, l'orgull, el silenci, els cabells blancs, l'ambició, els adjectius, el seny, l'espanyolitat, els amics, el cinema, la popularitat, la incomprensió, les mentides, el col·leccionisme, la paciència i molts altres fets i experiències, sobre les quals projecta una observació penetrant i que li serveixen per oferir-nos, d'una banda, una confessió molt personal, i de l'altra suggerents consideracions sobre «les condicions humanes d'infinita varietat».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.