J.V. Foix

J.V. Foix (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987) va ser un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes. Autor de llibres de poesia com Sol i de dol, Les irreals omegues o Onze Nadals i un Cap d'Any. Va néixer com a Josep Vicenç Foix i Mas a l'antic poble de Sarrià, fill de Josep Foix i Ribera, pastisser, i de Paulina Mas i Rubinat. Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, però abandonà la carrera al segon curs per treballar al negoci de la pastisseria familiar. Llegia clàssics com Lord Byron, Dante Alighieri o Charles Baudelaire. A principis del segle xx entra en contacte amb els intel·lectuals barcelonins de l'època, com Salvat-Papasseit o Carles Riba, i col·labora amb La Revista, on publica els primers poemes l'any 1917.



Va ser un dels fundadors del partit polític catalanista Acció Catalana. Va ser amic de Dalí, Miró o García Lorca, però, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, va deixar de banda les inquietuds artístiques durant un temps. Va ser un solitari, tot i que es casà el 1931 amb Victòria Gili i Serra, filla de l'editor Lluís Gili. Es van separar el 1948, sense fills. El 1962 es va convertir en membre de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra va adquirir popularitat arran de la versió que Joan Manuel Serrat fa del seu poema «És quan dormo que hi veig clar». La seva obra va ser reconeguda amb el Premi Lletra d'Or, el Premi de la Crítica de poesia catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.