Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE IMMA MONSÓ
«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L'Avenç). «Imma Monsó evita l'abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l'humor i de la mirada freda amb què s'enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l'experiència de la mort» (Ponç Puigdevall, El País).«Arravatada, lúcida, ferotge i hilarant declaració d'amor absolut al marit mort i de dolor pel marit mort, però també una reflexió sobre la manera com els morts perduren en els vius i un exorcisme que s'acaba quan el mort es converteix en la segona pell del viu» (Javier Cercas).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d'intel·ligència i humor. Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d'on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l'enigmàtica activitat del pare i per l'original educació rebuda d'una mare dividida entre l'impuls irresistible d'apartar la filla de les consignes del Règim i la por d'aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n'hi ha prou amb la discreció i l'afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar. Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible. Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.«Germanes és una dosi concentrada de la millor Monsó i el seu humor corrosiu i tendre a la vegada». Sílvia Soler«Va de dret a la llista (curta) de les novel·les que m'han fet riure en veu alta». Jordi PuntíIl·lustrat per Ignasi Font.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una escola ben curiosa, l'autèntic paradís dels nensLa Maria Camescames i el Brutus Castanyer s'avorreixen a l'escola i els seus pares no saben què fer amb els seus fills. Per sort, descobreixen l'existència de l'escola de la senyora Estrambota i de seguida prenen la decisió de portar-hi els seus fills. A l'escola Estrambota no hi ha deures, ni normes, els alumnes no són curosos i en el menú del migdia només serveixen postres. En poques paraules, és el paradís. La Maria i el Brutus s ho passen molt bé a l'escola, però un dia es produeix un robatori que afecta a tots els alumnes: un desconegut s'emporta l'Estrambollibre, un llibre fantàstic que concedeix tots els desitjos. Els nens hauran d'ajudar a la senyora Estrambota i al despistat senyor Blink a recuperar el llibre.La Galera rescata l'obra de la reconeguda Imma Monsó, una de les millors escriptores de la seva generació.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una novela que es un singular tratado del duelo y un intento de reconstruir la presencia del ser desaparecido por medio de palabras y humor, las únicas armas que pueden ganarle la partida a la muerte. Cuando un ser querido desaparece de nuestra vida, ¿cómo conciliar la necesidad de olvidar con el fuerte deseo de no hacerlo nunca? ¿Cómo conjugar elrecuerdo y el olvido de la mejor manera posible? ¿Qué es lo que hace durar, a menudo incomprensiblemente, el amor de una pareja? Estas son las preguntas que se plantea una mujer de 43 años a lo largo de estas páginas mientras, con humor y vitalidad, repasa la singular personalidad del hombre con el que convivió dieciséis años, las anécdotas que rodearon su relación, los viajes, la adopción de su hija, la complicidad intelectual que se creó entre ambos...
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La historia de una mujer única, que crece durante el silencio del franquismo y se abre al mundo en un pueblo de montaña donde aún se esconden las heridas del pasado. Septiembre de 1962. Una joven maestra de dudosa vocación y escasa capacidad para comunicarse oralmente llega a su primera plaza en una escuela del Pirineo ribagorzano. Cumple así sus deseos: tener un pueblo, un trabajo y una casa desde donde ver caer la nieve. Atrás deja una infancia marcada por las enigmáticas actividades de su padre y la original educación recibida de una madre dividida entre el impulso irresistible de apartar a su hija de las consignas del Régimen y el miedo a aislarla excesivamente de la normalidad imperante.La cándida Severina, desconocedora de los hábitos de convivencia en una comunidad rural y de las marcas que la historia ha dejado en sus habitantes, encajará las piezas que la unen al pasado colectivo gracias al sentido común de Justa y a la complicidad de un hombre fascinante con quien vivirá una pasión deliciosamente unidireccional. Descubrirá también, horrorizada, que no basta con la discreción y la afabilidad para que una comunidad la deje en paz.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats d'una aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies). La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla, impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l'exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d'improvís comença a assemblar-s'hi de manera alarmant.Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d'Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter, publicada originalment l'any 2001, és un apropament viu i àgil, extremament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament.»Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a lasecció de viatges d'un diari. La seva cap, l'antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l'enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l'Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea... O Pausa da Longa, l'illa d'unvell conte infantil on es diu que la gent viu feliçde debò.Amb l'ajut den Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d'or que li ofereix l'estadaal diari, en Gus intentarà investigar si és possibletravessar la frontera entre la realitat i la ficció isi és cert tot el que es diu de Pausa da Longa...
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava».La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgià d'una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents.La dona veloç és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L'Avenç). «Imma Monsó evita l'abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l'humor i de la mirada freda amb què s'enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l'experiència de la mort» (Ponç Puigdevall, El País).«Arravatada, lúcida, ferotge i hilarant declaració d'amor absolut al marit mort i de dolor pel marit mort, però també una reflexió sobre la manera com els morts perduren en els vius i un exorcisme que s'acaba quan el mort es converteix en la segona pell del viu» (Javier Cercas).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el regal sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada. Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides? Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d'una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nueva novela de Imma Monsó, El aniversario, es el inquietante relato de una pareja en crisis que celebra su aniversario de una manera muy especial: dentro de un coche en mitad del bosque.La pareja, de unos cuarenta años, va conversando mientras sube en
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el regal sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intentsesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls.Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada. Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d'una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys ique (potser) ja tocaria acabar.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.