Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d'allí i anar-se'n de viatge, però en baixar l'escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell ''llop de mar'' i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen... En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l'Hergé per fer interessant la intriga. Tota l'acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: ''En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d'entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l'exotisme. Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història''.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aprofita l'ocasió per redescobrir aquesta obra atemporal amb aquest estoig de 8 volums.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s'encadenen en un ritme trepidant: se sent l'esclat d'una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L'Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L'Afer Tornassol fou publicat el 1956.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l'observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s'acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l'oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock. L'estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l'any 1942.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esta es una obra maestra del cómic. Preferimos no explicar aquí la trama de la historia, para que el que la lea por primera vez, pueda disfrutarla totalmente. Desde el principio, los sucesos se encadenan a un ritmo trepidante: se oye una explosión, estalla una tormenta, objetos que se rompen, se corta la luz y Serafín Latón llega por primera vez a la serie. En toda la historia no habrá prácticamente ningún tiempo muerto. Para la creación de los decorados, Hergé quiso ser lo más preciso posible. La historia, que transcurre en su mayor parte en Suiza refleja la guerra fría que pasaba momentos muy tensos entre los dos bloques, representados en la rivalidad entre Borduria y Syldavia. El Asunto Tornasol fue publicado en 1956.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l'adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín emprende esta vez un viaje a Escocia siguiendo la pista de unos malhechores. Descubrirá el secreto que encierran los muros del castillo de Ben More, en la isla Negra, y a su misterioso monstruo. La isla Negra aparece en Le Petit Vingtième del 15 de abril de 1937 al 16 de junio de 1938. El álbum fue editado por primera vez a finales de 1938 en blanco y negro. En 1943 se pasó a color reduciendo el número de páginas a 62. En el año 1965 , al realizarse la traducción inglesa, el editor británico señaló a Hergé numerosos errores que contenía este volumen desde el punto de vista inglés. Hergé envió a su colaborador Bob de Moor a Inglaterra con la lista de errores y el encargo de rejuvenecer y autentificar la historia. Así La isla Negra fue totalmente redibujada y modernizada. Es de observar que ya en la edición de 1937 sale un televisor, y aunque los primeros ensayos datan de 1923 era aún entonces un invento relativamente confidencial.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d'Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d'Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l'espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s'hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s'editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l'àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l'experiència d'aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d'un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l'avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l'11 de juny del 1942, en plena època de l'ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d'Hergé. Per realitzar el disseny de l'Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bèlic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir -periòdic llavors controlat per l'invasor- amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtième. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín compra en el mercado viejo la maqueta de un galeón antiguo. Resulta ser una réplica del navío que gobernaba el antepasado del capitán Haddock, el caballero de Hadoque, que luchó contra el pirata Rackham el Rojo, que transportaba en su barco un gran tesoro que permanece escondido desde hace siglos. Esta historia empezó a publicarse en Le Soir el 11 de junio de 1942, en plena época de ocupación de Bélgica y fue uno de los álbumes preferidos de Hergé. Para realizar el diseño del Unicornio, Hergé se basó en una precisa documentación de navíos del siglo XVII, en el museo de la Marina de París
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l'inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l'inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d'en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esta edición, en blanco y negro, es igual a la edición original de 1929 del diario belga Le Vingtième Siècle y muestra lo que en el futuro va a ser su manera de hacer tanto en dibujos como en guiones y gags.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle. En aquest llibre, que es va anar creant a mida que es publicava en forma de pàgines soltes en el diari i sense més intenció que la d'interessar i entretenir al lector, Hergé mostra el que en el futur serà la seva manera de fer, tant pel que fa als dibuixos com als guions i gags, que anirà perfeccionant a les següents aventures. Aquesta edició, en blanc i negre, és igual que l'edició original
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta segona part de l'aventura d'en Tintín a la lluna fou publicada el 1954. Com vàrem fer en la primera part Objectiu: la lluna, no explicarem tampoc l'argument d'aquesta obra perquè no perdin el plaer de la lectura directa d'aquests àlbums.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los dos episodios de la aventura lunar imaginada por Hergé (Objetivo: la Luna y Aterrizaje en la Luna) se publicaron en 1953 y 1954, o sea quince años antes de la misión Apolo 11 (1969), y antes incluso que el primer satélite Sputnik (1957). Esta edición, con una espectacular cubierta inédita, los reúne en un solo volumen, con motivo del 50 aniversario de los primeros pasos del hombre en la Luna (20 de julio de 1969). Esta obra empezó a publicarse en el semanario Tintín a partir del 30 de marzo del año 1950, diecinueve años antes de la llegada del hombre a la Luna. No se trata de ciencia ficción sino de una anticipación tan precisa como le fue posible al autor. Hergé entró en contacto con el doctor Bernard Heuvelmans, autor del libro L'homme parmis les étoiles (El hombre entre las estrellas), especialista en el tema, que colaboró con el equipo. Se realizó una maqueta extraordinaria del cohete, que fue sometida a la aprobación de Ananolf, autor del libro La astronáutica. Era enteramente desmontable y le permitía en todo momento al joven Bob de Moor, responsable principal de los decorados, saber en qué lugar de la nave espacial se encontraban los personajes. Hergé tiene la gracia de dar un tono humorístico a todas las escenas de explicaciones científicas que podrían aburrir al lector. Así, cuando Wolf y Tornasol explican elementos más o menos complicados, allí está el capitán Haddock para hacer saltar la sonrisa con sus réplicas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta vegada en Tintín se'n va cap a Escòcia seguint la pista d'uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l'illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L'illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d'aquest mateix 1938 l'editorial Casterman, va publicar l'àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L'any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l'editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l'encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L'illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l'edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l'any 1923.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta edició, amb una espectacular i inèdita coberta, reuneix en un sol volum els dos episodis de l'aventura lunar imaginada per Hergé: Objectiu: la Lluna i Hem trepitjat la Lluna. Van ser publicats per primer cop al 1953 i 1954, és a dir, quinze anys abans de la missió Apol·lo 11 (1969), i fins i tot abans del primer satèl·lit Sputnik (1957). Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintin a partir del 30 de març del 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la Lluna. No es tracta de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li va ser possible a l'autor. Hergé es va posar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, autor del llibre L'homme parmis les étoiles (L'home entre les estrelles), especialista en el tema, que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que va ser sotmesa a l'aprovació d'Ananolf, autor del llibre L'astronàutica. Era totalment desmuntable i permetia en tot moment al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber en quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges. Hergé té la gràcia de donar un toc humorístic a totes les escenes d'explicacions científiques que podrien avorrir al lector. Així, quan Wolff i Tornasol expliquen elements més o menys complicats, allà està el capità Haddock per treure'ns un somriure amb les seves rèpliques.¿A qui va dirigit el llibre 'TINTIN I LA LLUNA'?Es tracta d'una obra dirigida a un públic ampli, especialment als amants de les historietes clàssiques i als lectors joves a partir de 7 anys. La combinació d'aventura, humor i elements científics la fa accessible i atractiva per a diferents edats i gustos. La claredat del llenguatge i l'estil gràfic característic d'Hergé faciliten la comprensió de la trama, fins i tot per a lectors menys experimentats. L'obra també pot resultar interessant per a adults que apreciïn el valor històric i cultural de l'obra d'Hergé, així com la seva anticipació dels viatges espacials.Temes que tracta el llibreTINTIN I LA LLUNA presenta una narrativa d'aventures que explora diversos temes:Viatges espacials i exploració lunar: El llibre narra una aventura que se centra en un viatge a la Lluna, anticipant-se a l'arribada real de l'home a la Lluna. Es descriu la preparació del viatge, el llançament del coet i l'exploració de la superfície lunar amb un alt grau de detall per a l'època. La precisió en la descripció tècnica, encara que idealitzada, reflecteix l'interès d'Hergé per la ciència i la tecnologia.Aventura i suspens: La trama manté al lector en suspens amb situacions de perill i misteri, pròpies d'una història d'aventures. Els personatges s'enfronten a desafiaments durant el viatge i a la Lluna, creant moments de tensió i incertesa.Amistat i companyerisme: La història destaca la importància de l'amistat i el treball en equip. Tintín, el capità Haddock, el professor Tornasol i altres personatges col·laboren per superar els obstacles i aconseguir els seus objectius. La lleialtat i el suport mutu són elements clau en la narrativa.Humor: L'humor és un element fonamental en l'obra d'Hergé. Les ocurrencies del capità Haddock, en particular, alleugereixen la tensió i hi afegeixen un toc còmic a les situacions, fins i tot en moments de major complexitat científica o perill.Ciència i tecnologia: Encara que no es tracta d'una obra de ciència-ficció, la història inclou elements científics i tecnològics que reflecteixen el coneixement de l'època sobre els viatges espacials. Hergé es va documentar exhaustivament per crear una representació creïble, encara que idealitzada, de la tecnologia espacial. La col·laboració amb experts en el camp de l'astronàutica es reflecteix en la precisió dels detalls tècnics.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre 'TINTIN I LA LLUNA'Encara no hi ha opinions o crítiques sobre 'TINTIN I LA LLUNA'.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A inicios de los sesenta, Las Aventuras de Tintín empezaban a cosechar éxitos. Hergé, que empezaba a prestar especial atención al arte contemporáneo, decidió romper las normas creativas y hacer algo sorprendente. Y lo consiguió. Así nació Las joyas de la Castafiore. Antes de concebir la edición definitiva en álbum, conocida en todo el mundo, el dibujante había elaborado una primera versión publicada en la revista Tintin, cuyos originales dormían en los archivos desde hacía 60 años. Restaurados con esmero y minuciosidad, estos documentos nos permiten hoy mostrar al público Las joyas de la Castafiore tal como apareció integralmente, entre 1961 y 1962, en la revista semanal para jóvenes de 7 a 77 años.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta aventura d'en Tintín tracta de la guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja cap el país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfronta l'emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d'ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l'escena el terrible Abdalah, fill de l'emir. Hergé va inspirar-se per aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant. Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar la seva forma definitiva. Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d'El ceptre d¿Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l'or negre. La història s'atura a la pàgina actual 26 de l'àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.
Has afegit la quantitat màxima disponible.