Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El deporte no es solamente una actividad física, sino una actividad integral, holística, que altera, desarrolla y activa las distintas dimensiones del ser humano, las visibles y las invisibles, las materiales y las inmateriales, lo más nuclear y esencial que hay en él, pero también lo más exterior. Partiendo de esa premisa, esta obra muestra la práctica deportiva como un camino de extraordinaria utilidad para activar la inteligencia espiritual, trascendente o existencial, latente en todo ser humano, y que faculta a este para trascender, salir de sí mismo, liberarse del ego, sentirse integrado en un Todo y vivir experiencias cumbre que fortalecen su vida emocional y su bienestar interior. Francesc Torralba e Ismael Santos nos ayudan así a entender las implicaciones de la práctica deportiva, abordada desde múltiples puntos de vista, en nuestro desarrollo espiritual.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Un món s’enfonsa, però en neix un altre. Hem nascut i crescut amb un paisatge en runes. No s’hi val a plorar. No s’hi val a decorar-les. No s’hi val a refugiar-se mentre tot cau a trossos. No ens en sortirem amb petits pedaços. Només l’ètica ens pot salvar.» Un text reivindicatiu, amb clara voluntat de sacsejar consciències. Per activar el pensament i promoure l’acció, perquè hi ha una revolució pendent: la revolució ètica. Perquè el crit que emergeix de la consciència no pot ser més clar: Prou! Perquè la indignació que creix dia a dia, i que neix de l’escàndol constant, arrela en la confiança en un endemà diferent. Perquè sense ètica no hi ha futur possible. Francesc Torralba exposa a La revolució ètica per què és imprescindible un canvi profund de mentalitat col·lectiva i de sensibilitat, una nova manera de relacionar se no guiada per l’avarícia, l’enveja i la supèrbia, una nova ètica per a la vida pública i per als ciutadans en general, més enllà de les seves conviccions particulars.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El món tecnològic en què vivim està canviant radicalment les formes de viure, de relacionar-nos, de pensar, de crear, d'estimar, de treballar, i ens planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i la nostra societat. La robòtica, l'algoritme i la Intel·ligència Artificial no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat tangible i existent, amb unes conseqüències observables des de punts de vista ben radicals: l'optimisme o el pessimisme, el fetitxisme tecnològic o la repulsa antitecnològica. Per això l'autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic. Perquè com a creació humana, aquesta ha de poder ser ordenada, interpretada comptant amb l'ètica. En paraules de l'autor: ''El desenvolupament exponencial de la robòtica aplicat en tots els camps de la vida exigeix, per part de la ciutadania, criteris clars, un diàleg públic interdisciplinari, un debat al bell mig de l'àgora a fi de determinar com volem que sigui la societat del demà. La tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia...'' Per un debat sobre els canvis que el món tecnològic genera en la nostra societat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Todo lo que parecía sólido se desvanece. El mundo político, social, económico, religioso y cultural se deshace, pero lo que emerge es informe, caótico, difícil de precisar, justamente, porque está emergiendo. Los valores tradicionales se descomponen, las creencias que habían sustentado a nuestros antepasados en los momentos críticos de sus vidas se desvanecen y la estructura social muta hacia formas desconocidas. Lo mismo ocurre con los ideales y certidumbres políticas, sociales, culturales y religiosas. Sin embargo, necesitamos mapas o cartografías culturales para orientarnos, para saber dónde estamos y qué es lo que está pasando, porque solo conociendo el escenario puede determinarse uno a sí mismo y comprender su lugar en el mundo y su rol en la sociedad. Este es el fin que mueve este atinado texto: diagnosticar el humus cultural y social de nuestro tiempo. En un universo tan volátil como el nuestro, cobra aún más sentido preguntarnos cómo es posible alcanzar la serenidad o la fuente interior para albergar una mínima tranquilidad anímica y sobrevivir en la era de la incertidumbre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econ.mic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté s.lid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fil.sof Francesc Torralba fa un diagn.stic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per la incertesa, la hiperacceleració i l'excés d'informació.«Necessitem mapes, cartografies culturals, plànols per orientar-nos, per saber on som, cap a on anem, què és el que està passant, perquè només si coneixem mínimament l'escenari, podrem determinar i comprendre quin és el nostre lloc en el món i el nostre rol en la societat».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La educación de la interioridad no es, en ningún caso, un lujo, ni una cuestión menor. Tiene como objetivo final el cuidado de sí (...) [y para ello] desarrollar todas las potencias latentes en el ser humano (su memoria, su imaginación, su voluntad, su inteligencia, su emotividad), pero, también, el fondo último de su ser, la espiritualidad, admitiendo que esta puede adquirir formas, expresiones y modalidades muy distintas en virtud de los contextos educativos y de los momentos históricos. En el modelo de la interioridad habitada, se reconocen, pues, dos magisterios: el ejercicio del maestro humano que habla y actúa desde fuera y el del Maestro interior que habita en los adentros.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Argumentos, razón y provocación. Nuestro pensador másincisivo nos plantea un reto capital: ¿sabemos decirno? Saber decir no puede llegar a ser una fuerza liberadora. Pero ¿cómo podemos hacerlo sin sentirnos culpables o sin perjudicar las relaciones con las personas que tenemos en estima? ¿Cómo podemos discernir a qué hay que decir que sí y a qué hay que decir que no?Este un proceso que requiere aprendizaje y práctica,pero, según Francesc Torralba, es un arte que hay que reivindicar. «No pretendo enseñar a nadie cómo debediscernir sus síes y sus noes. Sencillamente, vindico el arte de saber decir no, un aprendizaje difícil que va ligado a la madurez de la vida y a la indignación creciente delante de un mundo que no me gusta y que querría que fuese diferente. Muy probablemente he vivido ya más de la mitad de mi vida y me doy cuenta de que en el mundo hay un montón de dinámicas, de tendencias y de fenómenos que me provocan enojo. Ya estaban cuando nací, pero persisten. Me sublevan, me asquean. Quisiera que este mundo fuera distinto, pero no pensando en mí, sino pensando en mis hijos y en los hijos de mis hijos. Quiero decir no a muchas actitudes,tópicos, estereotipos, formas de ser y de deshacer que me hieren profundamente. Tal vez muchos lectores experimenten el mismo deseo. Quizás coincidamos, quizás no. Lo mismo da. No escribo para ganar acólitos. Escribo para esclarecer mis pensamientos.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La seducció és la fascinació o l'atracció causada per una cosa o una persona que provoca el desig o el seu afecte. És la possibilitat d'encantar i captivar algú. Aquesta capacitat va molt lligada al domini de certes facultats comunicatives. No tot acte comunicatiu és seductor, però tota bona comunicació exigeix, necessàriament, una bona dosi de seducció. L'emissor ha de tenir la capacitat de despertar l'interès del receptor, de fer que presti atenció al seu missatge però això solament és possible si posa en funcionament les armes de la seducció.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivències i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l'entorn. Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importància d'aquesta pràctica per articular la seva activitat diària i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metàfora de la vida». - «Córrer és un exercici que m'omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes d'existir. La primera paraula que associo a l'exercici de córrer és el mot alliberament.» - «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiència única que mai més no he tornat a viure.» Una reflexió sobre les vivències, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d’aquestes tres figures.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Yo me considero un agnóstico amigo de las religiones, admirador de las religiones», dice Vicenç Villatoro. «Soy un cristiano escéptico, un cristiano que busca, que trata de comprender mejor lo que cree», dice Francesc Torralba. A lo largo de cuarenta cartas —veinte por corresponsal—, Francesc Torralba y Vicenç Villatoro tratan temas como la pregunta por el sentido, Dios creado o Dios creador, lo sagrado y lo profano, la esfera religiosa y la esfera pública, la muerte y el consuelo, una ética sin Dios, la belleza, el misterio del mal, la transmisión de valores y convicciones, la existencia de los cristianos, la plaza pública, la capacidad de celebrar y la espiritualidad sin fe. Es un diálogo de ideas, pero también de experiencias vividas durante el medio año de redacción, entre el inicio del veraneo y las celebraciones familiares de Navidad. Las cartas cruzadas entre Torralba y Villatoro confrontan no solo a un creyente y a un no creyente, sino también a un filósofo y a un escritor, a un teólogo y a un periodista. Y ambos convierten a menudo el epistolario —el «género del alma»— en un dietario: en la exposición abierta y desacomplejada de los senderos —interiores y exteriores— de la propia vida.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
GP E2 Aprendre a ser 1/Saber Fer
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
GP E1 Aprendre a ser 1/Saber Fer
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econ.mic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté s.lid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fi l.sof Francesc Torralba fa un diagn.stic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per la incertesa, la hiperacceleració i l'excés d'informació.«Necessitem mapes, cartografies culturals, plànols per orientar-nos, per saber on som, cap a on anem, què és el que està passant, perquè només si coneixem mínimament l'escenari, podrem determinar i comprendre quin és el nostre lloc en el món i el nostre rol en la societat».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La inteligencia espiritual pone en juego el desarrollo pleno no sólo de la persona sino de las culturas y de los pueblos. Todo ser humano en toda comunidad humana dispone de una inteligencia espiritual que no se adscribe a una obediencia religiosa determinada. Más allá de ésta, todo ser humano tiene un sentido y unas necesidades íntimas de orden espiritual tales como la felicidad, el bienestar integral y el goce de la belleza y de la cultura. En contextos de anemia espiritual como en el que nuestro tiempo se encuentra, el desarrollo de la inteligencia espiritual abre horizontes nuevos e insospechados en el corazón mismo de la rutina diaria, de la inmediatez y del interés a corto plazo.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Potser no podem respondre-les de manera concloent, per. afloren en el nostre esperit quan, de tant en tant, ens aturem. A El sentit de la vida, el prestigiós te.leg i fil. Sof Francesc Torralba ens omple d'arguments lúcids i entenedors per trobar respostes a totes les preguntes que ens sorgeixen en la nostra incertesa de viure. Perquè, com diu l'autor: «La nostra cursa, en aquest món, és limitada per dos misteris que ens transcendeixen: el naixement i la mort. No sabem quan haurem de baixar del tren. No sabem en quina estació pararem. No sabem, tampoc, quant de temps viuran les persones que estimem. No sabem res de tot aix., per. creiem que, si hem cercat, a través de la vida, la bellesa, la bondat, la veritat i la unitat, l'esforç no haurà estat debades. O, si més no, així ho esperem.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tot ésser humà disposa d'un temps i d'un espai per materialitzar la seva vida, per edificar l'obra d'art més important: la seva pròpia existència. Cada persona pot viure desperta o adormida. La decisió és única, personal i intransferible. Cada itinerari és diferent i profundament incert. En néixer no sabem què ens espera. La vida és una aventura. Però arribar a ser un mateix demana decisió i valentia. Adonar-se de la pròpia naturalesa i viure conforme a ella exigeix coratge. D'aquest coratge parla el llibre que teniu a les mans. Cal un procés de treball interior amb set etapes: l'autoconsciència, l'autoconeixement, l'autopossessió, l'autodeterminació, l'autogovern, l'autodonació i l'autorealització.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
GP E5 Aprendre a ser 09/Pregar
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
GP E5 Aprendre a ser 10/Agrair
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tots anhelem la bellesa, en volem el màxim grau en les nostres vides, però quan intentem definir què és una cosa bella, se superposen veus molt diferents. No ens posem d’acord, ni tan sols, en les qualitats bàsiques que hauria de tenir. La bellesa és bàlsam, aquieta l’ànima i li dóna pau, salva de la tragèdia del món, però, a la vegada, és tempesta, foc, és un torrent impetuós. En el cas d’haver-hi una bellesa interior, ¿hi ha correspondència entre la bellesa exterior i la interior? ¿Té capacitat el llenguatge per expressar la bellesa? ¿Quin paper hi juga l’art? ¿I la música? ¿Per què cerquem la bellesa en la vida humana? ¿Per què ens causa torbació?
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després d’escriure sobre la mort i la llibertat (Planta cara a la mort i La llibertat que necessites), Francesc Torralba culmina el seu projecte amb Ara Llibres amb un llibre sobre el tema més universal de tots: l’amor. L’amor, però, en totes les seves dimensions, i en totes les seves vessants. Un amor explicat des de l’erudisme i el coneixement, i també, des de la pròpia experiència personal. Francesc Torralba poseeix el do de convertir en frases senzilles i clares els sentiments més complexos. L’amor que ve (de dins) és alhora una obra máxima simplicitat i de màxima profunditat.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967): és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és professor catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i membre col·laborador de l'Institut Borja de Bioètica. Ha publicat més d'una quarantena de llibres : Pares i fills, L'aventurade trobar-se avui (2003), L'art de saber escoltar (2007) i El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008), entre d'altres. Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismesde consol davant de la mort d'un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui diacontinua sent un tabú en la nostra cultura. Quan unapersona té clar que aquest petó pot ser l'últim petó,que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai,acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor méspreuat. Com escriu Ciceró, ''morir fugint és lleig,morir vencent, gloriós'', però per vèncer, cal plantar cara a la mort.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre parla de veritats, perquè sovint constatem que la veritat és tergiversada, ocultada i amagada per determinats interessos. I no solament en els mitjans de comunicació social, sinó també en la nostra vida quotidiana, en el marc de les nostres relacions. També observem que, en l'àgora social, circulen falses veritats, missatges enganyosos que creen un ambient tèrbol i abonen el terreny de la desconfiança. Encara hi ha lloc, per a la veritat?
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.