Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La inexplicable i dolorosa mort d'un fill, el procés del dol, com assumir-ho i continuar vivint.El catorze d'agost de 2023 serà una data que quedarà gravada, per sempre més, en la vida d'en Francesc Torralba. És el darrer dia de la vida del seu fill Oriol, qui va morir fent una excursió per la muntanya. El procés de dol és un camí tortuós i amb molts vaivens que posa davant l'única cosa insalvable: la mort. No hi ha paraules és l'obra de la vida de l'autor, per tema personal, però també perquè és un replantejament des d'una perspectiva totalment nova d'un tema que ell ja havia tractat com era la pèrdua. Tot això ho fa amb una revisió profunda a partir de l'experiència, amb un to solemne i refugiant-se en els filòsofs i els seus escrits.A qui va dirigit el llibre No hi ha paraules?Ideal per a persones interessades en la filosofia, l’espiritualitat i la reflexió interior, especialment aquells que busquen comprendre i donar sentit als moments d'incertesa i a les experiències inexpressables de la vida.Opinions i valoracions del llibre No hi ha paraulesEls lectors valoren la profunditat i sensibilitat amb què Francesc Torralba explora temes transcendentals, oferint una lectura enriquidora que convida a la introspecció i a la connexió amb un mateix..
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Quan la mort toca de prop, la frivolitat es fa miques. Sentim com s'esquinça l'ànima i necessitem consol. Ho confessem o no, experimentem la necessitat de conhort. Qui, però, ens pot consolar? On s'ensenya l'art de consolar? No és fàcil trobar respostes.» Francesc Torralba planteja com transitar per l'experiència de la pèrdua de manera consoladora i humana. Des de la filosofia, i també des de l'espiritualitat, l'autor ens proposa fer del dol una oportunitat per connectar amb els nostres sentiments més profunds i recordar amb serenitat els nostres éssers estimats.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
PREMI RAMON TRIAS FARGAS D'ASSAIG POLÍTIC En la imatge ideal de líder s'hi apleguen valors i virtuts de diferent naturalesa, però també un extens conjunt d'habilitats, de destreses i de competències. És difícil sintetitzar, en una fórmula breu, què significa liderar bé una comunitat, governar correctament una organització, saber conjuntar bé un equip humà perquè assoleixi els seus màxims nivells d'excel·lència. Però, malgrat tot, al llarg del llibre Francesc Torralba explora com es construeix un «lideratge ètic» i els seus components imprescindibles, i ens presenta cinc líders mundials que han esdevingut referents morals, exemples inequívocs que la transformació social és encara possible en la societat contemporània, dominada per la desil·lusió i la fatiga. Per a Torralba, el lideratge ètic es desenvolupa considerant en tot moment els efectes que tenen les decisions i les pràctiques de l'organització tant en l'equip humà propi com en la societat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La inexplicable y dolorosa muerte de un hijo, el duelo, como asumirlo y continuar viviendo.El catorce de agosto de 2023 será una fecha que quedará grabada, para siempre, en la vida de Francesc Torralba. Es el último día de la vida de su hijo Oriol, quien murió haciendo una excursión por la montaña. El proceso del duelo es un camino tortuoso y con muchos vaivenes que nos pone ante lo único insalvable: la muerte. ''No hay palabras'' es la obra de la vida del autor, por tema personal, pero también porque es un replanteamiento desde una perspectiva totalmente novedosa de un tema que él ya había tratado cómo era la pérdida de un ser querido. Todo esto lo hace con una revisión profunda a partir de la experiencia, con un tono solemne y refugiándose en los filósofos y sus escritos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hay pensadores que adquieren la categoría de acontecimiento porque después de ellos la manera de pensar se transforma radicalmente. Pensar la historia, Dios, el hombre o la libertad después de los maestros de la sospecha es un ejercicio muy sugerente. Marx, Nietzsche y Freud hacen tambalearse los pilares de la civilización occidental: son los epicentros de un movimiento sísmico que transforma sustantivamente el orden de las cosas. Nada volverá a ser pensado de la misma forma. Nadie queda impune tras pasar por los maestros de la sospecha. Marx, Nietzsche y Freud purifican la imagen de Dios y la vivencia religiosa. Sin quererlo, nos ayudan a practicar esta sospecha respecto a nuestras propias creencias y a vaciar la mente de estas divinidades antropomórficas que tendemos a forjarnos. En esta obra, Francesc Torralba expone con claridad y rigor la aportación de cada uno de los autores estudiados (Marx, Nietzsche y Freud) a la crítica de la religión y de la antropología heredadas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un regal que ens ajudarà a conèixer les nostres emocions i a sentir-nos vius amb elles. Les emocions són part de la condició humana, és el que som, el que de vegades ens defineix i el que de vegades patim. Hi ha emocions que fan la vida més bella, més noble, digna de ser viscuda, emocions que ens eleven a la casa dels déus, però hi ha emocions que emmetzinen l'ànima, que ofeguen l'anhel de viure, que enverinen el desig de ser i de fruir i ens aboquen a les portes de l'infern. En aquest llibre de regal, amb il·lustracions, Franscesc Torralba registra prop de 60 emocions. Més enllà d'un diccionari o una petita enciclopèdia de les passions humanes el llibre vol ser un quadern de bitàcola per orientar al lector en el mar canviant de les emocions.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Valent-se d'un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d'agnòstica. I encara que el creient sigui l'alter ego de l'autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l'agnòstic no és la de l'infidel a convertir sinó la de l'interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s'ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l'escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l’altre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Atendre allò que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La seducció és la fascinació o l'atracció causada per una cosa o una persona que provoca el desig o el seu afecte. És la possibilitat d'encantar i captivar algú. Aquesta capacitat va molt lligada al domini de certes facultats comunicatives. No tot acte comunicatiu és seductor, però tota bona comunicació exigeix, necessàriament, una bona dosi de seducció. L'emissor ha de tenir la capacitat de despertar l'interès del receptor, de fer que presti atenció al seu missatge però això solament és possible si posa en funcionament les armes de la seducció.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La filosofía emerge de las profundidades cuando se le ofrece la posibilidad. No se trata de un ejercicio artificioso, ni de una operación accidental que se incrusta en el ser humano de manera aparatosa por vía de la educación. La pregunta por el sentido de la existencia, por lo que realmente dota de valor la vida humana está, en germen, en todo ser humano. No es un lujo para ociosos, ni tampoco una actividad estéril en cuanto a sus resultados y beneficios. Da respuesta a una necesidad fundamental del ser humano.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Vivir es alternar responsablemente afirmaciones y negaciones, porque continuamente nos vemos obligados a escoger entre un objeto u otro, entre diferentes opciones de ocio, o entre una ruta vital u otra. Vivir implica elegir. Escoger implica elegir, discernir es un acto distinto de escoger. A lo largo de nuestras vidas, más que elegir, separamos. Las opciones que se nos presentan no son nítidas ni diáfanas cual sustancias químicas aisladas en sus respectivos frascos de cristal. Hacer buenas elecciones, saber separar bien, es un signo de inteligencia y una manera de retroalimentar a esta última. Francesc Torralba nos facilita las claves imprescindibles para saber elegir entre el bien y el mal en nuestra vida cotidiana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La madurez como plenitud déla vida, como resultado de un proceso- infancia, adolescencia y juventud- por el cual todos pasamos y es imprescindible. Francesc Torralba nos recuerda quéla madurez es un proceso déla vida para dar, sembrar y enseñar y que solo puede sembrar quien tiene fuerza y solo puede enseñar quien tiene conocimiento y experiencia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La espiritualidad es un rasgo esencial en nuestra personalidad. Todos los seres humanos hemos tenido alguna vez la necesidad de buscar respuestas a nuestras inquietudes y de relacionar nuestros sentimientos con ella. Los niños no son ajenos a ello. Los valores personales que la espiritualidad aporta son un elemento positivo que potencia un mejor desarrollo de las aptitudes emocionales de los niños. Por ello, una educación basada en la inteligencia espiritual es enriquecedora y estimulante para los más pequeños de la casa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Compadir-se és posar-se en la pell de l'altre, patir amb el seu patiment, però això no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d'aquell moment. En aquest punt, té molta rellevància la sensibilitat, la visió, l'audició, el que captem de l'altre, però la representació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
“Els valors no són realitats que es deixin posseir oagafar. Més aviat, són fonts d’inspiració, motors del’acció. Es poden definir com horitzons de referència, però també com la força motriu, com el que empeny aactuar, a moure’s i a viure.” La vida s’omple cadadia d’incomptables invitacions, estímuls, incitacionso suggeriments que ens fan moure. Però no sabem benbé on anem, ni com hi anem, i ens endinsem en un marde preguntes: què he de fer? Cap a on he d’anar? Quincamí he de prendre? Amb qui he de fer el viatge? Amb El valor de tenir valors, el prestigiós teòleg i filòsof Francesc Torralba desperta els valors amagats que hi ha tot ésser humà, fent-los sortir a la llum, perquè cadascú en prengui consciència, pugui respondreles seves pròpies preguntes i viure de manera lliurei independent.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El argumento de la parábola del hijo pródigo se convierte en el pretexto ideal para repensar la lógicadel perdón. Sin embargo, el ensayo focaliza la miradaen el hermano mayor, el arquetipo del hijo fiel y obediente. Explora el abanico de emociones que circulanpor su ser y presta una especial atención al rencor.El hijo pródigo recapacita y se arrepiente, pero suhermano queda atrapado en la jaula del rencor. ¿Serácapaz de llevar a cabo la difícil transición hacia lareconciliación? Este es el viaje sin movimiento quenos disponemos a pensar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Argumentos, razón y provocación. Nuestro pensador másincisivo nos plantea un reto capital: ¿sabemos decirno? Saber decir no puede llegar a ser una fuerza liberadora. Pero ¿cómo podemos hacerlo sin sentirnos culpables o sin perjudicar las relaciones con las personas que tenemos en estima? ¿Cómo podemos discernir a qué hay que decir que sí y a qué hay que decir que no?Este un proceso que requiere aprendizaje y práctica,pero, según Francesc Torralba, es un arte que hay que reivindicar. «No pretendo enseñar a nadie cómo debediscernir sus síes y sus noes. Sencillamente, vindico el arte de saber decir no, un aprendizaje difícil que va ligado a la madurez de la vida y a la indignación creciente delante de un mundo que no me gusta y que querría que fuese diferente. Muy probablemente he vivido ya más de la mitad de mi vida y me doy cuenta de que en el mundo hay un montón de dinámicas, de tendencias y de fenómenos que me provocan enojo. Ya estaban cuando nací, pero persisten. Me sublevan, me asquean. Quisiera que este mundo fuera distinto, pero no pensando en mí, sino pensando en mis hijos y en los hijos de mis hijos. Quiero decir no a muchas actitudes,tópicos, estereotipos, formas de ser y de deshacer que me hieren profundamente. Tal vez muchos lectores experimenten el mismo deseo. Quizás coincidamos, quizás no. Lo mismo da. No escribo para ganar acólitos. Escribo para esclarecer mis pensamientos.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Valiéndose de un intercambio epistolar ficcionado, Francesc Torralba ofrece una mirada muy personal al texto de las bienaventuranzas, a través de las cuales despliega los grandes principios de la propuesta cristiana. En el libro comparecen dos voces: una creyente y una agnóstica. Y aunque el creyente sea el alter ego del autor, su discurso nunca adopta un tono apologético o acrítico, al igual que la figura del agnóstico no es la del infiel que convertir sino la del interlocutor que cuestiona las convicciones del creyente y las pone a prueba, aportando también su lectura del texto. ¿Por qué vincular la bienaventuranza con la pobreza? ¿Debemos sentirnos culpables por haber pasado una vida alegre? ¿Afirmar el Reino en el más allá no es una forma de menospreciar esta vida con todos sus dones y placeres? El pensamiento se desarrolla, pues, a través del diálogo, el contraste y la discrepancia, lo que afina las ideas y las creencias porque las somete al escrutinio de quien no comparte sus presupuestos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Francesc Torralba es despulla de tots els condicionants superflus mentre comparteix amb el lector l'experiència de la pregària quotidiana, fins arribar a l'abandonament i el silenci amb què, ara, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent. «La pregària, sense transformació interior i exterior, és pura xerrameca.» «Arriba un dia que la fulla de roure es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No es pregunta on va, no es pregunta si s'enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Senzillament, s'abandona al riu.» «La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment del que creu, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l'ànima.» _''EDITAT AMB LA COL·LABORACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT''_
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Todo ser humano dispone de un tiempo y un espacio para materializar su vida, para edificar la obra de arte más importante: su propia existencia. Cada persona puede vivir despierta o dormida. La decisión es única, personal e intransferible. Cada itinerario es diferente y profundamente incierto. Al nacer no sabemos qué nos espera. La vida es una aventura. Pero llegar a ser uno mismo requiere decisión y valentía. Descubrir la propia naturaleza y vivir conforme a ella exige valor. De este valor habla el presente libro. Exige un proceso de trabajo interior en siete etapas: la autoconciencia, el autoconocimiento, la autoposesión, la autodeterminación, el autogobierno, la autodonación y la autorrealización.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La filosofia emergeix de les profunditats quan se li ofereix la possibilitat. No es tracta d'un exercici artificiós, ni d'una operació accidental que s'incrusta en l'ésser humà de manera aparatosa per via de l'educació. La pregunta pel sentit de l'existència, pel que realment dota de valor la vida humana està, en germen, en tot ésser humà. No és un luxe per a ociosos, ni tampoc una activitat estèril pel que fa al seus resultats i beneficis. Dóna resposta a una necessitat fonamental de l'ésser humà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El camino hacia la felicidad personal no es un camino solitario, ni una especie de lucha individual contra un montón de contrariedades. Es un camino en el diálogo que exige necesariamente una apertura hacia los otros, una relación confi dente e íntima que no esconde ningún secreto y que busca, por encima de todo, el bien del otro. La amistad es relación, aunque en ningún caso es un obstáculo a la libertad.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Edith tiene treinta y nueve años y es una de esas personas que tiene ganas de sentir, vivir y conocer. Siempre ha tenido una relación muy estrecha con su tío Agustín, un venerable anciano que ve pasar los últimos días de su vida desde una residencia. No puede ir a verlo muy a menudo porque vive la vida a contrarreloj, pero se escriben y comparten anhelos, miedos y dudas. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) es filósofo y teólogo y le apasiona escribir. Se dedica a la docencia universitaria y dirige la Cátedra de ética aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. Su obra, que comprende más de ochenta títulos, ha sido traducida al francés, al inglés, al alemán, al italiano, al portugués y al rumano. Las cartas que se escriben Edith y Agustín nos acercan a dos personajes que se encuentran en momentos vitales muy diferentes: mientras ella vive la incertidumbre de la edad adulta, él contempla la vida desde la experiencia. Los momentos compartidos salen de muy adentro y se convierten en una reflexión vital sobre el tiempo, el miedo y las preocupaciones de la vida de hoy.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Las crisis son ocasiones para auditar nuestra forma de vida, explorar las causas que la activaron y abordar el futuro desde una nueva mentalidad. Esta crisis global nos ha permitido redescubrir valores como el cuidado, la gratitud, la humildad, la solidaridad, la paciencia, la perseverancia, la generosidad y la entrega, valores que extrañamente ocupan un lugar relevante en nuestra sociedad. Todo ello nos exige repensar cómo vivimos, nos relacionamos, producimos y consumimos, pero, a su vez, nos invita a imaginar un futuro distinto, a soñar otro mundo posible para nosotros y para las generaciones venideras.
Has afegit la quantitat màxima disponible.