Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
En ple segle XVII, Mallorca viu entre el desfici dels aristòcrates per la Monarquia Hispànica i una població que s'ho mira amb una sospitosa i callada indiferència, com callats, però innegables, són els records de la Germania, la revolta durament reprimida en el segle anterior.A mesura que la Guerra dels Segadors s'encén a Catalunya, el temor d'una rèplica a Mallorca es farà viu entre els governants i també entre els nobles, que fa dècades que es maten, enfrontats en les faccions de Canamunt i Canavall.Enmig d'aquest desgavell, una dona surt de solc. No pertany a una nissaga qualsevol, els seus estan implicats en una de les violentes parcialitats. I, tanmateix, no dubtarà a participar en aquestes guerres simultànies, assistida per unes qualitats que la fan excepcional: és ambiciosa, és intel·ligent, però, sobretot, és invisible.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Sobre «Titot» Sóc cantant dels grups Aramateix i Mesclat. Anteriorment havia cantat a Brams i Dijous Paella. He traduït, cantat i editat tota l’obra de Guillem de Berguedà. Entre aquests i altres projectes, he editat 23 discs des de 1992. Vaig escriure, juntament amb Jordi Creus, Història de Catalunya al revés i he participat en muntatges teatrals del Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. Sóc independentista i d’esquerres.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’apassionant vida i la misteriosa mort de Guillem deBerguedà, controvertit personatge del segle XII català, de la mà de Francesc Ribera, Titot. Del trobadorGuillem, alt poeta o baix cafre, o se n’era admiradoro se n’era enemic. El 26 de juliol de 1196 Guillem de Berguedà va ser assassinat per un sicari. Considerat un dels millors trobadors d’Europa, la seva ploma no apuntava al cor de les dames, sinó al dels seus nombrosos enemics. Entre les víctimes dels sirventesos de Guillem de Berguedà, hi havia alguns dels personatges més poderosos dels comtats catalans. No és estranyque algun d’ells optés per prendre’s la justícia pelseu compte. Fos qui fos, però, va pretendre que l’autoria del crim restés anònima. Els amics del trobador, en canvi, no es resignaren que la cosa quedés així.Algú havia ordenat matar el gran trobador català i ho havia de pagar. Paradoxalment, foren els poemes deGuillem de Berguedà els que assenyalaren el camí pertrobar l’inductor de l’assassinat. «Arnau de Castellbò va presentar els respectes al rei d’Anglaterra i aquest va voler anar de dret al gra. Li va preguntar sobre Guillem de Berguedà i el vescomte li va confirmarque era mort. A Ricard se li va petrificar el gest seriós i trist al rostre. —Com va anar? —va demanar Ricard. —Va ser assassinat, majestat. A Ripoll. Per unsicari, diuen.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.