Dulce Chacón

Dulce Chacón Gutiérrez (Zafra, Badajoz, 1954 - Brunete, Madrid, 2003) va ser una escriptora i poeta espanyola. El tema central de la seva obra és la repressió franquista, i de manera especial la situació de les dones. La voz dormida és potser la seva obra més emblemàtica, una novel·la basada en testimonis reals sobre el valor i la dignitat de les dones en els temps més difícils de la nostra història recent, la postguerra durant la dictadura franquista. Autora d'Algún amor que no mate, Blanca vuela mañana o Háblame, musa, de aquel varón. També va publicar poesia i teatre.

Va néixer en una família rica i conservadora de Zafra, «aristòcrata, de dretes i del bàndol nacional» segons les seves pròpies paraules.​ El seu pare, Antonio Chacón, va ser alcalde de Zafra durant la dictadura de Franco i també persona il·lustrada amb inquietuds literàries, ja que escrivia (amb el pseudònim «Hache») i llegia poesia a la seva família, la qual cosa va despertar la vocació literària de la jove Dulce Chacón.

Compromesa socialment, va pertànyer a l'Associació de Dones contra la Violència de Gènere. També a l'Associació de Dones Contra la Guerra i a la Plataforma de Cultura contra la Guerra, totes dues en relació amb la Invasió de l'Iraq el 2003. Diversos col·legis i instituts, així com premis literaris, porten el seu nom com a homenatge a la seva figura. Era germana bessona de la també escriptora Inma Chacón. La carrera de Dulce Chacón la va truncar la seva prematura mort. Va morir als 49 anys, víctima d'un càncer de pàncrees.