Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE RAIMON PANIKKAR
La Tierra no es una simple suministradora de materias primas para la humanidad. Es nuestro cuerpo externo, nuestro espacio vital, nuestro hogar. Unos de los mayores retos del siglo XXI es aprender a convivir en la biosfera. Este es el propósito de la ecosofía. ¿Resulta suficiente estudiar la Tierra como un objeto, con las herramientas de la ecología y de las ciencias naturales? Hace cerca de medio siglo, tres pensadores eminentes, procedentes de mundos filosóficos distintos, llegaron a la misma conclusión: necesitamos ecología, sí, pero necesitamos aún más, ecosofía. Panikkar fue el primero en llegar a esta idea y quien la exploró más a fondo. La ecosofía es al mismo tiempo nuestro conocimiento sobre la Tierra y la sabiduría de la Tierra misma, que hemos de intentar escuchar. La ecosofía quiere honrar la conciencia ecológica y a la vez ampliarla desde una perspectiva intercultural. Se distingue de una ecología que, mediante el llamado desarrollo sostenible, busca prolongar el actual status quo. Plantea un cambio radical de percepción tanto del hombre como de la Tierra. Trata a la Tierra misma como a un ser vivo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El cristianisme és un nom amb un significat ben concret. Aquest significat és el «concepte» de cristianisme. Molts s'aturen aquí i no arriben a penetrar en el concepte fins a assolir el cor mateix de la cosa. Se'ls escapa aquella realitat viva i misteriosa que hi ha sota el concepte mateix. Identifiquen el cristianisme amb una doctrina, un credo, unes formulacions dogmàtiques. I, evidentment, el cristianisme té una doctrina (que no és ni acabada, ni estàtica, ni petrificada d'una vegada per totes), però és molt més que això: molt més que un concepte, una essència o una sèrie de fórmules o dogmes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La fe permet l’obertura a l’impensat, al mite, però alhora inicia el camí vers l’impensable, un horitzó de consciència cada cop més ampli que apunta a l’experiència mística del silenci. L’hermenèutica és l’art i la ciència de la interpretació, de produir un sentit, de donar significat, de tornar la vida als símbols i, finalment, de deixar que n’emergeixin de nous. I en la paraula prenen cos el silenci i el sentit, s’encarnen, en ella es cultiven i es realitzen creativament. Cada llengua, cada cultura, és una manera de veure el món, de ser en el món i fins i tot de fer món amb tota paraula viva.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lo que habitualmente se conoce como filosofía, la nacida en las riberas mediterráneas, ha reducido la llamada «filosofía de la India» a lo que podía encajar en los parámetros occidentales. Desde la atalaya de la cultura sánscrita clásica, este libro pretende presentar otro panorama que acaso pueda liberar a la filosofía del reducto monocultural que tiene en Occidente. Partiendo de la dicotomía postrenacentista entre filosofía y teología como la responsable de que una buena parte del quehacer intelectual de la India se haya considerado como «teología», Raimon Panikkar reflexiona, primero, desde una perspectiva occidental, y luego, desde la perspectiva índica, sobre las semejanzas y diferencias entre lo que viene llamándose filosofía. Incluso un estudio superficial de la civilización índica muestra su apasionada búsqueda de una sabiduría última que, al mismo tiempo, no mutile otros aspectos reales de la vida. Se encuentra un esfuerzo similar en la aventura occidental. Sin embargo, en ambas tradiciones se halla la doble tentación, por una parte, de descuidar los derechos de las esferas más inmediatas de la experiencia y, por otra, la reacción opuesta de marginar lo metafísico para dedicarse a lo físico. En conjunto, la primera tentación ha sido más poderosa en la tradición índica y la segunda en la occidental. Una filosofía para el tiempo presente no puede ser ni fuga mundi (un intimismo espiritualista y un enajenamiento de la condición humana) ni una adoratio mundi (una obsesión temporalista y un sofocamiento en la misma finitud humana). Un reto actual para ambas tradiciones consiste en dejar espacio para lo concreto sin descuidar lo último, en descubrir la ontonomía de las ontologías regionales sin olvidar la no-dualidad de la realidad, e incluso del conocimiento.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los Veda son uno de los corpus de literatura religiosa más antiguos de la humanidad, además de constituir uno de los primeros documentos literarios de la India (entre el 2000 y el 1000 a. C.). Se trata de una de las manifestaciones más bellas del Espíritu, al decir de Raimon Panikkar, que dedicó diez años de su vida a traducirlos y comentarlos. Esta antología es un compendio de la revelación védica entendida como el desvelar de las profundidades que siguen resonando entre nosotros. La revelación védica abre el proceso de quien se hace consciente y se descubre a sí mismo. No es el mensaje de otro ser, sino la manifestación progresiva de la realidad misma a la consciencia humana. A partir de una selección de himnos védicos, este libro propone un auténtico camino iniciático que, siguiendo el ritmo de la vida del cosmos, nos lleve al nacimiento de la verdadera Vida en nosotros.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els Veda són un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, i constitueixen, a més, un dels primers documents literaris de l’Índia (entre el 2000 i el 1000 aC). Es tracta d’una de les manifestacions més fascinants de l’Esperit, segons el parer de Raimon Panikkar. L’epifania vèdica forma part del patrimoni de la humanitat. Per això, la millor manera de posar-se al servei de la seva funció més profunda és compartir-la amb un esperit de fraternitat amb el conjunt de la humanitat. És el que fa Panikkar amb aquesta magna antologia dels Veda: compartir amb els lectors els millors textos de les escriptures vèdiques, degudament contextualitzats i comentats. Aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la Vida plena en nosaltres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En este volumen, Raimon Pannikar reflexiona acerca dela Epifanía védica que, en palabras del autor, «forma parte del patrimonio de la humanidad». La mejor forma de vivirla profundamente es compartirla con el conjunto de la humanidad con un espíritu de fraternidad.Este compartir debería ser una comunicación viva, prácticamente una comunión, libre de cualquier matiz depropaganda o proselitismo. El autor presenta los Veda como una experiencia humana todavía válida, capaz de enriquecer y estimular al hombre moderno y de causar un movimiento de respuesta en aquella parte de nosotros que las fuertes presiones de la vida moderna haninsensibilizado.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Tierra no es una simple suministradora de materias primas para la humanidad. Es nuestro cuerpo externo, nuestro espacio vital, nuestro hogar. Unos de los mayores retos del siglo XXI es aprender a convivir en la biosfera. Este es el propósito de la ecosofía. ¿Resulta suficiente estudiar la Tierra como un objeto, con las herramientas de la ecología y de las ciencias naturales? Hace cerca de medio siglo, tres pensadores eminentes, procedentes de mundos filosóficos distintos, llegaron a la misma conclusión: necesitamos ecología, sí, pero necesitamos aún más, ecosofía. Panikkar fue el primero en llegar a esta idea y quien la exploró más a fondo. La ecosofía es al mismo tiempo nuestro conocimiento sobre la Tierra y la sabiduría de la Tierra misma, que hemos de intentar escuchar. La ecosofía quiere honrar la conciencia ecológica y a la vez ampliarla desde una perspectiva intercultural. Se distingue de una ecología que, mediante el llamado desarrollo sostenible, busca prolongar el actual status quo. Plantea un cambio radical de percepción tanto del hombre como de la Tierra. Trata a la Tierra misma como a un ser vivo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La trobada entre les religions i entre les cultures és avui un fet ineludible. Afirmar satisfets que hauríem de poder trobar en la nostra tradició tot el que estem cercant no és ni convincent ni suficient. En primer lloc, molt sovint només descobrim el significat profund del nostre món després d'haver tastat quelcom exòticament diferent. En segon lloc, considerar-nos, fins i tot col·lectivament, autosuficients implica una certa condemna dels altres. L'obertura és part de l'essència mateixa del diàleg. El diàleg intercultural i interreligiós, pel fet d'ajudar-nos a descobrir l'«altre» en nosaltres mateixos, contribueix a la realització personal i a la fecundació mútua de les tradicions humanes, que ja no poden permetre's viure en un estat d'isolació o de guerra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«M’han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M’he adonat que, en efecte, la feina ja l’havia fet, atès que aquests últims anys he preparat les introduccions als diversos volums de l’Opera Omnia (obra completa): són, en alguns casos, versions noves i, en altres, textos reeditats i adaptats per introduir la nova organització dels meus escrits en el marc de l’Opera Omnia.» «Els meus escrits comprenen un lapse de prop de setanta anys en els quals m’he dedicat a aprofundir el sentit d’una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d’una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d’una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin “inspirats”. No crec que siguem mònades isolades, sinó que cadascú de nosaltres és un microcosmos que reflecteix i influeix sobre el macrocosmos de tota la realitat —tal com han cregut la major part de les cultures parlant del Cos de ?iva, de la comunió dels sants, del Cos místic, del karman, etcètera.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum no pretén ser un tractat sobre el buddhisme històric ni sobre les seves escoles, sinó que se centra en el missatge principal del Buddha. S'hi inclou El silenci del Buddha, un dels llibres més celebrats de Raimon Panikkar, en aquesta obra, l'autor indaga sobre l'a-teisme religiós tot posant en relació el missatge del Buddha amb la situació de l'home modern, en diàleg, també, amb l'hinduisme i el cristianisme. Es tracta d'un llibre que s'inscriu en sentit ampli en les teologies de l'alliberament, atès que, fet i fet, l'alliberament va ser la preocupació central del Buddha.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Què entenem avui i aquí per hinduisme? Bona part de la teorització sobre l'hinduisme feta des d'Occident parteix del concepte de religió. Després de presentar els principals textos vèdics a L'experiència vèdica (2014), Panikkar rebutja en aquest volum l'aproximació a l'hinduisme des de la perspectiva de la religió occidental, per tal com el món de l'hinduisme abraça una experiència humana que va molt més enllà del sentiment religiós. L'autor, doncs, parteix del concepte de Dharma, que defineix com un ordenament extrínsec de la natura de les coses i alhora com la seva estructura òntica més fonamental. Així, ens ajuda a entendre l'hinduisme com una experiència humana completa i planteja una sèrie de reptes a què s'enfronta la contemporaneïtat davant d'una societat cada cop més deslligada de la tradició.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Raimon Panikkar utilizaba frecuentemente la metáfora del «agua de la gota» para expresar la capacidad ilimitada y universal contenida en la experiencia humana singular: todos nosotros somos como una gota que, en su fragilidad, se desvanece. Sin embargo, el agua que contiene nunca desaparecerá, puesto que pasará a formar parte del vasto océano de la Existencia. De ahí que el título exprese la intención de esta obra: no pretende tanto recorrer los acontecimientos de la vida de Raimon Panikkar sino ilustrar el camino que lo llevó a descubrirse a sí mismo como «agua» de la gota. Este libro es el resultado de una selección de fragmentos de sus diarios que muestran el viaje vital y espiritual del pensador. Desde su primera juventud hasta su senectud, pasando por sus diversas facetas y lugares donde vivió, El agua de la gota desvela destellos de la personalidad y del pensamiento íntimo de Raimon Panikkar acerca de temas como la encarnación, la vida, la muerte, la resurrección o la experiencia mística.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les manifestacions més belles de l'Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l'home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d'una selecció d'himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. L'obra és una selecció de L'experiència vèdica (Fragmenta, 2014), la magna antologia dels Veda a la qual Panikkar va consagrar deu anys de la seva vida.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controvèrsia té, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentència, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú i buddhista, dialoguen en profunditat sobre Déu, però també sobre l’ateisme, el fonamentalisme, el mal, la Bíblia, les escriptures vèdiques o la mística. «Tot el que podem dir sobre Déu no és més que un balbuceig impotent que en el millor dels casos surt al seu encontre, però que no pot assolir-lo. ¿De quin Déu estem parlant, doncs?», es pregunta Pinchas Lapide. Raimon Panikkar adverteix: preguntar-se si les diverses religionsparlen del mateix Déu pot donar a entendre que Déu és una cosa en si de la qual es pot parlaren tercera persona. Recollint el pensament de Martin Buber, el filòsof català defensa parlar de Déu en segona persona: Déu és un tu, mai un jo o un ell. En el pròleg de l’obra, Lapide reflexiona sobre la prohibició bíblica de les imatges de Déu isobre la necessitat que les religions dialoguin entre elles des del convenciment que aquest món no és ni sa ni insà, sinó sanable. En l’epíleg, Panikkar ressegueix l’evolució de la seva imatge de Déu a través d’un saborós i estimulant relat autobiogràfic.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Existe una máxima rabínica según la cual cada controversia tiene, si se mira en profundidad, tres caras: la tuya, la mía y la cara correcta. Haciéndose suya esa sentencia, Pinchas Lapide, judío, y Raimon Panikkar, cristiano, hindú, buddhista y secular, dialogan en profundidad sobre Dios, pero también sobre el ateísmo, el fundamentalismo, el mal, la Biblia, las escrituras védicas o la mística. «Todo lo que podemos decir sobre Dios no es más que un balbuceo impotente que en el mejor de los casos sale a su encuentro, pero que no puede alcanzarlo. ¿De qué Dios estamos hablando, pues?», se pregunta Pinchas Lapide. Raimon Panikkar advierte: preguntarse si las distintas religiones hablan del mismo Dios puede dar a entender que Dios es una cosa en sí de la cual se puede hablar en tercera persona. Recogiendo el pensamiento de Martin Buber, el filósofo catalán defiende hablar de Dios en segunda persona: Dios es un tú, nunca un yo o un él. En el prólogo de la obra, Lapide reflexiona sobre la prohibición bíblica de las imágenes de Dios y sobre la necesidad de que las religiones dialoguen entre ellas desde el convencimiento de que este mundo no es ni sano ni insano, sino sanable. En el epílogo, Panikkar repasa la evolución de su imagen de Dios a través de un estimulante relato autobiográfico.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Quina mena d'espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d'implicar l'home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar convida a recuperar la consciència de la unitat que constituïm en pensar-nos com a cos, com a ànima, com a polis i com a kosmos. L'home no té un cos, sinó que és cos (una espiritualitat que fes abstracció del cos humà seria incompleta). Però l'home també és psyché, ànima conscient de si mateixa. Com també és polis (l'home no és un individu: és societat). I, finalment, l'home és kosmos, univers, món: la terra no és «l'altre», sinó que és part constitutiva de l'home. Viscuda d'aquesta manera, la interioritat deixa de trobar-se en oposició dialèctica amb l'exterioritat, i permet descobrir el sentit de la vida en la joia, en les sofrences, en les passions, en tots i cadascun dels instants del present.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Raimon Panikkar ha estat «el primer català, el primer espanyol i el primer indi» a impartir les prestigioses Gifford Lectures, l'encàrrec de les quals constitueix una mena de «Premi Nobel del pensament». Pronunciades els anys 1988-1989, el text de les lliçons va ser reelaborat durant vint anys, fins a la seva publicació en anglès pocs dies abans de la mort de l'autor. Es tracta, per tant, de l'últim gran text de Panikkar, probablement el seu llibre més important en el camp filosòfic. Raimon Panikkar convida a superar l'escissió entre teologia i filosofia, entre mythos i logos, entre Orient i Occident, i formula amb precisió i gosadia les seves objeccions al relat científic dominant i, sobretot, a la manera com el llegeix habitualment l'actual societat tecnocientífica. Panikkar aprofundeix en les seves intuïcions sobre l'estructura triàdica o trinitària de la realitat —que comprèn el diví, l'humà i el còsmic—, cosa que el condueix a qüestionar obertament el monoteisme i a veure en l'harmonia la via oberta vers l'experiència integral del tot.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les manifestacions més belles de l'Esperit és la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. En l'edició que en presentem, el llibre ve acompanyat pels textos relacionats amb l'espectacle «Panikkar, poeta i fangador», de Lídia Pujol, inspirat en l'obra de Panikkar. A «Panikkar, poeta i fangador», Lídia Pujol mira d'establir un lligam entre un Orient que identifiquem amb l'espiritualitat, l'orientació i la transcendència, i un Occident que relacionem amb la matèria, la funció i el límit.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Què és el que fa cristià un cristià? L’Esperit de Crist que viu en l’home. I Raimon Panikkar continua: «A l’objecció que “llavors tothom és cristià”, tinc poca cosa per respondre, perquè la meva consciència cristiana no és res que em separi del meu proïsme, al contrari, és allò que estableix el vincle de comunió més profund, o sigui, el fet que tots estiguem empregnats de l’Esperit diví.» Ja des de les primeres generacions cristianes la cristologia ha estat la interpretació de ments i cors cristians sobre l’impacte que els va produir la figura de Crist. Amb el pas de la cristologia a al cristofania, la consciència humana no s’oblida del logos, però sí que supera l’aproximació purament racional i s’obre a l’acció de l’Esperit. La cristofania busca una integració de la figura de Crist dins una cosmovisió més àmplia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.