Natalia Ginzburg
Natalia Ginzburg (Palerm, 1916 − Roma, 1991) és una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. Va publicar el 1934 la seva primera narració, a la qual van seguir obres teatrals com Em vaig casar per alegria, assajos com Les petites virtuts i novel·les i col·leccions de relats com El camí que porta a ciutat o Ha anat així.
Va néixer en una família acomodada de Trieste, filla de Giuseppe Levi i Lídia Tanzi, que li van donar una formació laica. Bona part de la seva vida la va passar a Torí, on el seu pare, professor universitari d'anatomia, va ser traslladat el 1919, quan ella tenia tres anys. El seu pare i els seus oncles van ser capturats i processats per les seves idees antifeixistes.
Es va casar amb Leone Ginzburg, un intel·lectual antifeixista d'origen rus i professor de literatura russa que havia estat a la presó per les seves idees. Van tenir tres fills. Es van relacionar amb els intel·lectuals antifeixistes torinesos, especialment amb els vinculats amb l'editorial Einaudi. A causa del desterrament al qual el govern de Mussolini va sotmetre al marit, el matrimoni es va traslladar el 1940 a Pizzoli, un poble dels Abruços, on va romandre fins a 1943. Després del començament de la deportació sistemàtica dels jueus, el seu marit va ser detingut i torturat fins a la mort en la presó romana de Regina Coeli, el 1944.
El 1950 Natalia es va casar amb el professor universitari Gabriele Baldini, especialista en literatura anglesa que va ser director de l'Institut Italià de Cultura a Londres, i van tenir dos fills. El 1969 va morir el seu segon marit. Natalia Ginzburg va començar a participar cada vegada més en política i el 1983 va ser elegida diputada del Parlament pel Partit Comunista Italià.
LLIBRES RECOMANATS DE NATALIA GINZBURG
Ginzburg, Natalia
Ginzburg, Natalia
TOTS ELS LLIBRES DE NATALIA GINZBURG
Ginzburg, Natalia
Ginzburg, Natalia
Ginzburg, Natalia
Ginzburg, Natalia