Michel Onfray

Michel Onfray (Argentan, França, 1959) és un filòsof francès amb prop de 100 obres publicades en les quals formula un projecte materialista, hedonista, ètic i ateu. Autor d'obres com a Les allaus de Sils Maria, Pensar l'Islam, Tractat d'ateologia o Antimanual de filosofia. Guanyador del Prix Médicis el 1993.

Michel Onfray va néixer en una família modesta normanda, fill d'un obrer rural i d'una senyora de la neteja d'origen espanyol (era filla d'un espanyol emigrat a Normandia anomenat Hurtado). Va ser abandonat als deu anys en un orfenat salesià,​ qüestió que va marcar profundament el seu pensament. Allà va sofrir maltractaments. Va estar-hi fins als catorze anys, refugiat en les lectures. Empleat en una fàbrica de formatges i després ferroviari, el 1979 es va iniciar com a periodista en pràctiques a l'Ouest-France, a Argentan, per finançar els seus estudis en Filosofia. Es va doctorar en filosofia amb 27 anys amb la tesi Les implications éthiques et politiques des pensées négatives de Schopenhauer à Spengler.

Va ser fundador de la Universitat Popular de Caen i és un declarat «nietzscheà iconoclasta». Creu que no hi ha filosofia sense psicologia, sociologia i ciències, perquè creu que un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa. Si no, pensa fora de la realitat. Forma part d'una línia d'intel·lectuals pròxims a la corrent individualista anarquista, reivindica el llibertinatge, l'erotisme, la gastronomia i el plaer sensual inspirat pels cirenaics com Aristip, els cínics com Diògenes, els epicuris o per filòsofs com La Mettrie, Deleuze i Foucault.

Segons Onfray, l'educació nacional ensenya la història oficial de la filosofia i no a aprendre a filosofar. Per a ell, «el millor ensenyament, és l'ensenyament socràtic»,​ és a dir, la pregunta en tot moment. Va advocar per democratitzar la cultura i acostar gratuïtament el saber a la major quantitat possible de persones.