Michael Ende

Michael Ende (Garmisch, Alemanya, 1929 - Stuttgart, Alemanya, 1995), va ser un dels escriptors més importants de literatura fantàstica i de ficció infantil i juvenil del segle XX. El seu pare, Edgar Ende, era un reconegut pintor surrealista prohibit pel partit nazi. L'obra del seu pare, així com el barri de Munic on es va criar, envoltat de pintors i d'altres artistes, va determinar el ric estil que més tard desenvoluparia l'autor. Desertor de l'exèrcit nazi, va lluitar en un grup antifeixista durant la Segona Guerra Mundial. Tot i voler ser dramaturg, va acabar estudiant com a actor mentre duia a terme les seves primeres obres, de caràcter polític. L'èxit li va arribar amb Jim botó i Lluc el maquinista, una obra infantil de marcat tall fantàstic que va aconseguir una gran repercussió i un rebuig de la crítica literària, ancorada al corrent realista que dominava a Alemanya des de la guerra. Ende es muda als afores de Roma, on escriu obres com Momo, guanyadora del Premi de Literatura Juvenil a Alemanya, i que va suposar un recolzament per a la seva carrera. El 1982 publica La història interminable, una obra també juvenil que supera totes les expectatives editorials i es tradueix a més de quaranta idiomes. Posteriorment es realitzaria una adaptació del llibre al cinema, malgrat les protestes d'Ende que va intentar desvincular-se del tot del projecte. També es va dirigir al públic adult amb diversos llibres, nombroses obres de teatre, poesia i assaigs. La seva producció literària es caracteritzen per la fantasia i el surrealisme, igual que pels noms cridaners i estranys que l'autor els va proporcionar. El 1998 es va inaugurar a Alemanya el Michael Ende Museum, on es poden consultar les seves obres en diferents idiomes, escrits i part de la biblioteca privada, entre altres pertinences de l'escriptor.