Marguerite Duras

Marguerite Duras (Gia Dinh, Vietnam, 1914 - París, 1996), va ser una novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant, El dolor o La vida tranquil·la. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina, on va residir fins a 1932, li van inspirar la novel·la Un barrage contre le Pacifique, amb la qual es va donar a conèixer en 1950, després de publicar diverses novel·les d'escàs èxit. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va iniciar la seva intensa activitat als camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i va dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais.

Inicialment afí a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, es va acostar després als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, encara que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen traslluir un alè intensament personal i viscut, com succeeix a Moderato cantabile.

La pròpia vida de l'escriptora és una novel·la sobre la qual ella ha escrit sense parar. La destrucció, l'amor, l'alienació social, són paraules clau en la vida i obra de Duras. Una història tempestuosa, de solitud i escriptura, de paraules i de silencis, de desitjos fulgurants també. Un personatge ineludible, en la vida de Marguerite Duras: la seva mare. El desamor maternal va marcar tota la seva vida.

És difícil definir la seva personalitat: iracunda o dolça, genial o narcisista, però cal creure-la quan assegura: «Jo soc una escriptora, no val la pena dir res més». De fet, C'est tout, de 1995, va ser el seu últim text.