Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 - 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx.

Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format pel barceloní Josep Maragall i Vilarosal, fabricant tèxtil, i per Rosa Gorina i Folch, filla d'una família d'industrials de Sabadell. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare va voler incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però ell s'hi resistí. Escriu poesia i, el 1879 decideix estudiar la carrera de Dret per tenir un ofici. En paral·lel, estudia la literatura catalana i castellana i s'apassiona amb l'obra de Goethe.

Entra a treballar al despatx de l'advocat Brugada i, el 1890, al Diario de Barcelona. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tindrà 13 fills. La feina de periodista s'acaba imposant a la d'advocat, també publica a altres mitjans com La Veu de Catalunya i El Poble Català, i els seus articles influeixen en el naixement del moviment modernista.

La seva poesia evoluciona des d'un inicial decadentisme cap a un vitalisme optimista, influït per Nietzsche, a qui tradueix. Maragall entén la poesia com a font de salut i energia. L'any 1900 apareix a la revista Catalònia el primer fragment del seu poema El Comte Arnau. Maragall s'implica en els esdeveniments socials i polítics de l'època, però sense arribar a presentar-se a les Corts, tal com li ofereixen Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Joan Maragall cofunda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya. El 1910, guanya el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona amb el llibre Enllà. A més, acaba la seva única obra de teatre, la tragèdia en vers Nausica. Però aviat mor, amb només 51 anys, a causa d'una estranya malaltia diagnosticada com a febre de Malta. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.