Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La inspiració se sol entendre com la presència d'un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l'obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d'endinsar-se en aquest àmbit elevat, lligat a la divinitat, impulsa l'obra artística a la categoria de revelació: ja era aquesta la intenció última dels aedes de l'antiguitat, i potser també l'ha siguda per grans compositors que, com Bach, Beethoven o Brahms, escrivien conscients de tocar amb el seu art els ressorts de la intimitat humana i envigorir-los. Com deia George Steiner, la música és la teologia dels que no tenen cap credo formal. En aquest assaig docte i clar, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat i el pensament simbòlic. I ho fa endinsant-se en l'experiència transcendent de la creació d'alguns grans compositors, transmissors del vincle que uneix el món humà amb el món arquetipal. L'autor estudia el relat platònic de l'harmonia de les esferes i n'analitza l'aplicació als mites de les sirenes i les Muses, inspiradores dels grans relats d'Occident. Per últim, s'endinsa en la figura d'Orfeu i en l'obra que Striggio i Monteverdi van dedicar-li, i proposa una anàlisi afinada d'aquesta fita musical que conjuga so, número i paraula com a expressions d'un únic verb.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La inspiración suele entenderse como la presencia de un influjo extraordinario en la creación artística, como un elemento misterioso directamente vinculado al carácter perdurable de la obra tocada por este hálito trascendente. Además, la capacidad de la música de ahondar en este ámbito elevado, asociado a la divinidad, impulsa la obra artística a la categoría de revelación: ya era esta la intención última de los aedos de la antigüedad, y quizás también la ha sido para grandes compositores que, como Bach, Beethoven o Brahms, escribían conscientes de tocar con su arte los resortes de la intimidad humana y vigorizarlos. Como decía George Steiner, la música es la teología de los que no tienen ningún credo formal. En este ensayo, el musicólogo y cantante Josep Maria Gregori reflexiona sobre la relación íntima de la música con la inspiración, la sacralidad y el pensamiento simbólico. Y lo hace sumergiéndose en la experiencia trascendente de la creación de algunos grandes compositores, transmisores del vínculo que une el mundo humano y el arquetipal. Estudia el relato platónico de la armonía de las esferas y analiza su aplicación a los mitos de las sirenas y las musas. Por último, se adentra en la figura de Orfeo y en la obra que Striggio y Monteverdi le dedicaron, y propone un análisis afinado de este hito musical que conjuga sonido, número y palabra como expresiones de un único verbo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.