Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La vida de Carolina ya no es perfecta: el divorcio, las peleas constantes con su hija, y ahora la agonía de su padre, fin de una saga de la alta burguesía catalana. Su madre los abandonó siendo ella una niña, de ella solo conoce la ausencia. Pero un hallazgo inesperado la lleva hasta Gabriel, el amante de su madre y quizás también su asesino. Con él conocerá a esa joven indomable que se resistió a ser una intachable esposa burguesa, un encuentro que hará que Carolina se replantee su vida. Un retrato de los años sesenta donde confluyen los últimos bailes de gala y los primeros conciertos de rock, el S'Agaró más esplendoroso y los baños de la Barceloneta, la rigidez de la clase alta y los sueños de barriada, y al que se asoman personajes como Liz Taylor, los Sírex o Simone de Beauvoir. A veces, para ser una misma, tienes que dejar toda tu vida atrás
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La vida de la Carolina ja no és perfecta: el divorci, les baralles constants amb la seva filla, i ara l’agonia del seu pare, el final d’una saga de l’alta burgesia catalana. La seva mare els va abandonar quan era una nena i d’ella només en coneix l’absència. Però una descoberta inesperada la porta fins a en Gabriel, l’amant de la seva mare i potser també el seu assassí. Amb ell coneixerà aquella jove indomable que es va resistir a ser una irreprotxable esposa burgesa, una troballa que farà que la Carolina es replantegi la vida.Un retrat dels anys seixanta en què conflueixen els últims balls de gala i els primers concerts de rock, el s’Agaró més esplendorós i els banys de la Barceloneta, la rigidesa de la classe alta i els somnis de barriada, i on apareixen personatges com ara Liz Taylor, els Sírex o Simone de Beauvoir.«Com que mai no m’he assemblat al pare, vaig decidir que la mare m’havia parit a semblança seva abans de deixar-me a la meva sort. Però en realitat, sense ella al meu costat, només m’assemblava a mi mateixa. Sentia que no encaixava a la foto de família, com no encaixa una peça vermella en un puzle que reprodueix un cel ras. I la coïssor d’aquella pregunta que he sentit tantes vegades: “I aquests ullassos de la nena, d’on han sortit?”. Sempre els meus ulls, d’un blau estrany. [...] Blau de mars freds i solitaris, com si haguessin volgut advertir-me del meu destí. Aquells ulls havien de ser herència de la meva mare».
Has afegit la quantitat màxima disponible.