Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El fenómeno del año en Italia. Ganador del Premio Elsa Morante.Una historia de condena y salvación que indaga en las grietas más oscuras y profundas del alma para llenarlas de compasión, vida y luz. «Puede que ahora te parezca imposible, pero te aseguro que todo pasa. Y, si no pasa, cambia.» El único camino para llegar a Sassaia, un minúsculo pueblo enclavado en las montañas, es una empinada carretera de tierra escondida entre los árboles. De allí aparece un día Emilia, pelirroja y con el pelo encrespado, con treinta años y una adolescencia perdida, vistiendo unas botas moradas y una chaqueta verde fluorescente. Desde la casa de al lado, Bruno asiste a su llegada como quien asiste a una invasión. La mujer tiene acento «extranjero» y un montón de bolsas y maletas: ¿qué hace allí arriba, lejos del resto del mundo? Cuando por fin se encuentran, cada uno con su propia soledad, en los ojos de Emilia -«desprovistos de luz, como dos estrellas muertas»- Bruno percibe un abismo similar al suyo, pero de signo opuesto. Ambos han conocido el mal: él porque lo ha sufrido, ella porque lo ha consumado, un mal irreparable, por muchos años que haya pasado en la cárcel... Sassaia es el punto de fuga, la única solución para escapar de un futuro en el que ambos han dejado de creer. Pero el futuro llega y sigue sus propias leyes: seas culpable o inocente, víctima o verdugo, el tiempo pasa y nos revela que todos somos infinitamente frágiles, fatalmente humanos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una gran història de culpabilitat i redempció, plena d'emoció i bellesaLa novel·la del 2024 a Itàlia Guardonada amb el Premi Elsa Morante i el Premi Viareggio-Repaci L'única manera d'arribar a Sassaia, un poblet enclavat a la muntanya, és una pista de terra molt costeruda, amagada entre les fagedes. És per aquí que un dia apareix l'Emilia, els cabells vermells i encrespats, prima com un secall, trenta anys i una adolescència perduda, amb botes morades i jaqueta verda fluorescent. Des de la casa del costat, en Bruno és testimoni de la seva arribada com s'és testimoni d'una invasió. La dona té un accent foraster i una pila de bosses i maletes: què hi fa allà dalt, lluny de la resta del món? Quan per fi es troben, cadascun amb la seva soledat, als ulls de l'Emilia -«privats de llum, com dues estrelles mortes»- Bruno intueix un abisme semblant al seu, però de signe contrari. Tots dos han conegut el mal: ell perquè el va patir, ella perquè el va cometre, un mal pel qual va pagar el preu de molts anys de presó, però que no es pot reparar. Sassaia és el seu punt de fuga, l'única solució per escapar d'un futur en què tots dos han deixat de creure. Amb l'amor que només els grans autors saben dedicar als seus personatges, Silvia Avallone ha escrit la seva novel·la més madura, una història de condemna i salvació que investiga les esquerdes més fosques i profundes de l'ànima per omplir-les de compassió, de vida i de llum.
Has afegit la quantitat màxima disponible.