Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquest és un llarg poema en prosa sobre la pèrdua, sobre el dol(or). Després del llarg procés de malaltia de Lou, l'amiga de l'ànima -potser l'alter ego de Desautels-, la consciència de la desaparició infligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: és a dir, l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poètica. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: ''Lou. Una nova, petita veïna que esdevingué l'amiga de la infantesa, l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'un càncer el 1998. Al juny anterior havíem creuat París juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguéssim quinze anys''
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Denise Desautels (Mont-real, 1945) és un dels noms més destacats de l’actual panorama de la literatura quebequesa. Ha escrit més de quaranta reculls de poemes, relats i llibres d’artista, sovint en col·laboració amb artistes visuals. També és autora de cinc peces dramàtiques radiofòniques. La seva obra ha merescut un nombre important de premis, entre els quals l’Athanase-David, la més alta distinció atorgada pel govern del Quebec, i el Gran Premi de literatura francòfona Jean Arp, pel conjunt de la seva obra. És membre de l’Acadèmia de les Lletres del Quebec i de l’Ordre de Canadà. Ha estat parcialment traduïda a l’anglès i a l’espanyol. En català té publicats Tomba de Lou (2011) i Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt (2014). Amb el llibre que el lector té a la mà, Una Felicitat imposada, va rebre el premi Hervé-Faulon (2015), atorgat a un “llibre oblidat o negligit”.A la tendra edat de cinc anys Denise queda òrfena de pare. Serà la primera, i més dura mort que viurà, tot i que en pocs anys altres familiars i coneguts moriran al seu voltant. Com a orfeneta que és, la seva mare, li dedica tot un món de carícies i atencions per negar la tristor i encaminar-la cap a una simulació de felicitat aparent. La nena porta molt endins una tristor que ha de camuflar i ensuma que serà incapaç de deslliurar-se dels seus dols, contaminats per la grisor dels anys cinquanta i una mare engolidora. Denise somia de fugir del triangle església, escola , família i obrir-se a l’imprevist, al món més enllà de la llar. És sobretot el fort lligam amb la seva amiga Lou el que li dóna la seguretat i l’empenta per enfrontar-se a la vida en una llarga marxa nascuda de l’amor, l’amistat, la poesia i l’art. Lou acompanya l’heroïna a l’exposició d’autoretrats de Van Gogh l’any 1960, allà les amigues s’identifiquen amb la tristor dels ulls de l’artista, una tristor que no va impedir pintar les flors més resplendents. Una epifania, a plena adolescència, per encaminar la vida.Denise Desautels es capbussa en la gestació d’una personalitat, l’anàlisi de l’ànima d’una nena a la recerca de la veritable felicitat. Un text plaent que endinsarà el lector en aquesta història feta per fragments que, a la manera d’un mirall trencat, configura l’escenari d’una realitat social que no ens és molt llunyana.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó arreu d’aquest recull es creuen uns textos densos de constatacions i de preguntes, en vers i en prosa, entre els quals es creen estranys diàlegs — que, de vegades, els oposen, de vegades els reconcilien, de vegades els permeten continuar d’una altra manera les qüestions, la cerca.L’escriptura és la d’una poeta en constant estat de vertigen que tria aquest vertigen en el poema, en la llengua, la seva llengua interpel·lada de manera diversa d’un text a un altre per tal d’arribar a entreveure una mica la realitat dolça, «una idea fresca», per exemple, i a entendre-la «arrelar-se en els passadissos del(s) seu(s) os(sos)». En els passadissos de la humanitat.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.