Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Hace poco le salvé la vida a un tío. Dicho así, ya sé que suena un poco fuerte. Pero es verdad. A veces la verdad es fuerte. El tío al que le salvé la vida tiene dos años más que yo y me cae fatal. Bueno, puede que desde lo que pasó me caiga un poco mejor, pero solo un poco. En realidad no lo sé. No sería su amigo por nada del mundo. Seguro que os estáis preguntando qué pasó, qué hice. Igual me imagináis como un héroe. Alguien que va por ahí salvando vidas o salvando mundos. O que lleva capa y una «S» muy grande en la camiseta. No os rayéis. Soy un tío como todos, pero más raro. Creo que si no fuera raro las cosas habrían sido distintas. De aquella madrugada apenas tengo recuerdos nítidos. Todo fue cuestión de tres o cuatro segundos. Apenas tuve tiempo de pensar, pero sí de formularme una pregunta horrible: «¿Y si no hago nada?».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Coneixes l'Oblit Rus?». Algú fa aquesta senzilla pregunta a l'Abril, sense adonar-se que està destapant la caixa dels records. L'Oblit i l'Abril, amigues inseparables de l'adolescència, companyes de mil aventures, no han pogut evitar que el temps finalment les separi. L'Oblit ara és una actriu de fama mundial. L'Abril acaba de trobar el sentit de l'existència. Però, encara que elles no ho sàpiguen, les seves vides segueixen íntimament lligades. Ara, l'Abril està a punt de casar-se i necesita l'Oblit al seu costat. Però res és tan fàcil com sembla: rivalitats, enveges, amor incondicional, el pas inexorable de la vida? Aquesta novel·la parla del plaer de l?amistat, però també del pas del temps, del sentit de l'existència i de les coses per les quals val la pena lluitar. «No deixis créixer l'herba al camí de l'amistat». Al final del camí hi ha una pedra, llisa i rodona, que tanca el cercle. I una promesa feta amb més silencis que paraules.
Has afegit la quantitat màxima disponible.