Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Amb el teló de fons de l'actualitat més omnipresent i fent gala de l'estil fresc i personal, el sentit de l'observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captivar a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d'una protagonista plena d'arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre els secrets, les relacions i la necessitat d'oblidar. L'Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma per obligació, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, el seu company, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. En un context en què tot trontolla, és fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona actual això no és una excepció: la crisique ofega, una inquilina imprevista, una família que obliga, una transformació vital que s'imposa. Com serà que l'Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s'acosten.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d'explicar. Les paraules no donen l'abast, es perden els matisos, els codis, l'entrellat dels anys. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l'Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d'aquest joc de pesos i mesures que és la vida d'una família. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia del pare i els retrets de la mare. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels fills per fer realitat el desig d'arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d'un país el paisatge del qual terra, mar i aire es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.Marta Rojals demostra de nou que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d'aprofundiment psicològic que li permet afegir a l'Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l'Anna de L'altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«El pròxim sopar d'amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se'n fot de qui ha portat l'amanida d'enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d'això o d'allò altre, si saps d'algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.» A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d'una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Aquest llibre és un selecció d'aquestes petites joies escrites amb l'astúcia i la ironia que l'han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual. Marta Rojals va néixer a Palma d'Ebre el 1975. És arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya, traductora i editora. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcètera, i el 2014, L'altra. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari. Des del 2007 publica en la secció «Mail Obert» de Vilaweb. No ens calia estudiar tant recull una àmplia selecció d'aquests articles.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autonoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. Es fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d'avui aix. no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s'imposa. Com serà que l'Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectoria, continuar amb la seva vida cuirassada Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s'acosten.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d?explicar. Les paraules no donen l?abast, es perden els matisos, els codis, l?entrellat dels anys, tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l?Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot. El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d?aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d?una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d?un pare que sublima l?afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d?una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d?arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d?un país el paisatge del qual ?terra, mar i aire? es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment. Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d?aprofundiment psicològic que li permet afegir a l?Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l?Anna de L?altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les millors reflexions d’una de les veus més punyents i esmolades de les lletres actuals.La mirada de Marta Rojals –perspicaç, aguda i irònica–ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia.Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica…En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix, l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat.Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.