Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
«El hombre tiene al enemigo en casa», sanciona el autor emergente Dovlátov. Se arriesga así a penetrar en el misterio de sus orígenes, encadenando las crónicas de cuatrogeneraciones surcadas por una especie de verdad insistente y anómala. El autor gobier
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Un amor infeliz, deudas, matrimonio, labor creativa, conflicto con las autoridades. Y por añadidura, como quería Dostoyevski, cierto horizonte trascendental». Estas pocas líneas describen escuetamente la situación del autor durante su retiro («espiritual
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En 1981, un simposio convoca en Los Ángeles a los agentes culturales de la emigración. Enviado para cubrir el evento, un escritor frustrado descansa en el hotel cuando alguien llama inesperadamente a la puerta: es su amor de juventud. Tan fértil como «Los nuestros», tan mordaz como «Oficio», tan personal como «Retiro», el último libro de Dovlátov antes de su prematura muerte reúne a la Rusia del exilio para hablarnos de amor. Y no de un amor cualquiera, sino del amor idiota, en caída libre, un amor inmortal y enemigo frente al que nos descubriremos peores y capitulando, y frente al que solo cabría oponer «una pizca de absurdo».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El libro más celebrado de Serguéi Dovlátov se recrea en el escaso contenido de la maleta que lo acompañó en su exilio.Cada uno de los inútiles objetos que constituyeron su único patrimonio nos conduce a un lugar memorable de su biografía. Mago del estilo,
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A finales de los años setenta, una «heroica francesa» logra sacar de la URSS, oculto en un microfilm, el germen de la novela que acabará siendo Oficio. Dovlátov retrata con su habitual socarronería la censura oficial del aparato soviético y la oficiosa de
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible. Des de ben jove Dovlatov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d'Ufà i va morirquasi cinquanta anys després a Brooklyn, víctima de l'alcoholisme.Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant enun camp de treball (experiència que descriu a La zona), va estar a lapresó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia delParc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com Elsnostres, El compromís o La maleta, entre d'altres. A finals dels anyssetanta, les autoritats soviètiques el van convidar a abandonar elpaís, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixementque es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker.No va ser fins a l'esfondrament de la Unió Soviètica, un any després dela seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en laseva llengua original. Fins ara, LaBreu ha publicat La zona, La maleta iEl compromís. Tal com digué Brodsky, la tonalitat de la prosa deDovlàtov és d'un burlesc contingut, malgrat el tarannà desesperat del'existència que l'autor descriu. Els nostres és l'àlbum familiar deSerguei Dovlàtov , d'una nissaga que abraça tot el segle XX. Unaparentela farcida de personatges contundents que s'espavilen de lamillor manera en un país caòtic i absurd. Dovlàtov recorda els avismalhumorats i forts, els oncles contrabandistes, la mare sense pèls a lallengua, la tieta correctora que sabia els secrets dels literats, elpare que admira i defensa Stalin, la gossa Glaixa que viu entredissidents i per això borda als uniformats demostrant un esmolat sentitde la justícia, les estranyes circumstàncies en què va conèixer la sevadona i les converses amb la seva filla, quan ella li fa preguntes com:I per què no pots publicar? o Papa, tu estimes Bréjnev? justarribats a Nova York. Cada protagonista té el seu propi capítol que noes sinó el relat de cada vida sota la trista mirada irònica del seudescendent. Dovlàtov s'explica ell a través dels altres, com a baulad'un joc de miralls del qual neix un llibre colpidor i íntim que enscorprendrà.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir gairebé cinquanta anys després a Brooklyn. Va estudiar Filologia, va fer el servei militar com a vigilant en un camp de treball, va fer de periodista i de guia del Parc Puixkin, entre d’altres. Moltes d’aquestes experiències, va traslladar-les al paper en títols com Els nostres, El compromís, La maleta i La zona, tots ells publicats per LaBreu Edicions. Durant molt anys va haver de publicar els seus contes de forma clandestina. A finals dels anys setanta, les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país. Durant l’exili americà, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a «The New Yorker». Però no va ser fins a l’esfondrament de la Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original.A La filial ens parla dels anys d’estudiant a la Universitat a Leningrad, de la seva experiència radiofònica a Nova York, l’enamorament i les relacions de la comunitat russa immigrada. Som a finals de la dècada de 1980. A la Unió Soviètica es parla de Perestroika però el règim encara mira d’evitar que els seus ciutadans escoltin “La Tercera Ona”, emissora de ràdio amb seu Nova York on treballa l’escriptor rus Dalmàtov, exiliat als Estats Units. No és un entusiasta del nou país i es resisteix a l’autoritat del director, que no li diu què ha de dir però sí què no ha de dir. I ara li toca anar a Califòrnia i fer un reportatge sobre el congrés “El futur de Rússia”. A la convenció hi ha ponències d’alguns professors americans i d’una amalgama de russos exiliats d’orígens antagònics: liberals, nacionalistas eslavòfils, antics aristòcrates o l’escriptor Eduard Limónov. Tots ells formen “la filial”, la Rússia a l’exili. I molts d’ells es consideren la llavor d’una Rússia futura, cadascú a la seva manera, cosa que crea tensions delirants i intrigues en un grup estrambòtic a la recerca d’un destí amb final feliç.L’estada a Los Angeles es complica quan Dalmàtov rep una visita inesperada a l’habitació de l’hotel. La Tàssia, l’amor de joventut que el va plantar fa quinze anys, pretén enredar-li la vida, de nou, ara que ja pentina cabells blancs i és gat vell.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En El compromís l’aiguabarreig d’indignació i estupefacció faran que la rialla esclati sense reserves i que ressoni en el buit de la veritat oficial.Sergei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quaranta-nou anys després a Brooklyn. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball, va estar-se a la presó, va exercir de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com La zona (LaBreu, 2009), La maleta (LaBreu, 2010) o El compromís (LaBreu, 2011), entre d’altres.Un desig de fugida producte de certes desgràcies familiars i financeres —vint rubles a la butxaca— fa que Dovlàtov marxi precipitadament de Leningrad i acabi trobant feina a l’Estònia Soviètica, de Tallin, l’any 1972. De les seves experiències en la redacció d’aquest diari sorgeixen la majoria dels relats que conformen El compromís. A finals dels anys setanta, de nou a Leningrad, les autoritats soviètiques el “conviden” a abandonar el país. Un cop establert a Queens, Nova York, Dovlàtov segueix amb la seva activitat periodística endegant el diari de l’emigració russa New American (1980-1983). Per intersecció de Brodsky publica els seus relats a The New Yorker. Va col·laborar amb Radio Liberty fins el darrer moment de la seva vida.No va ser fins a l’esfondrament de la Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original. En l’actualitat és un dels autors més estimats pels lectors russos, fins al punt que les seves observacions lapidàries ja formen part del llenguatge popular i les seves obres s’estudien a les escoles i les universitats.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Borís Alikhànov fa temps que no té feina, s’acaba de separar i decideix passar l’estiu fent de guia al Parc Puixkin. Una bona manera de fugir dels maldecaps i fer la seva a la ciutat de vacances. Viu a un allotjament atrotinat que paga en espècies: aiguardent i cigarrets. Borís va trampejant entre un personal devot del poeta Puixkin, la gent del poble i atenent els grups organitzats que pugen en autobús de visita al paradís de bedolls i art, fent ús creatiu dels seus recursos literaris i vitals. Al Parc hi recupera un cert equilibri, entre la moderada jovialitat i una tristesa resignada en un microcosmos – suposadament – benigne, una miniatura de la Unió Soviètica. Però, de tant en tant, té el pressentiment que allò no pot durar per sempre. I no s’equivoca, rebrà una visita imprevista que ho destarotarà. De cop i volta, s’avergonyirà de la casa, de la feina, les concessions que ha fet i es veurà abocat a replantejar-se el seu futur topant amb la crua realitat de la qual pretenia escapar: la possibilitat irreal de prendre les regnes del seu destí.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Teniu a les mans un recull de relats dispersos de Serguei Dovlàtov. Hi trobareu nou històries d’èpoques, geografies i temàtiques ben diferents. L’autor retrata els estius d’una colònia russa d’emigrats als Estats Units i l’absurd de la quotidianitat soviètica. Conjuga i confronta dos miratges: el del món soviètic i el d’una Amèrica on en principi tot és possible. Hi trobareu un tramat de personatges que pateixen el malestar del desarrelament, que topen amb l’ambició del que es pensaven que serien. L’autor esmola la seva mirada irònica sobre l’ambició social, la mediocritat i la inquietud d’unes vides en què la normalitat més aviat sembla un miracle. L’humor esdevé l’arma per entendre i pair tot allò que les envolta. A l’entrevista que clou el llibre, probablement la darrera que li van fer, l’autor explica com li costa desempallegar-se dels temes russos i fa una interpretació aguda però també planera sobre la literatura: «Els estímuls de la creació literària són un tema molt personal i gairebé no es poden formular, però si igualment provo de respondre a la pregunta, diria que l’activitat literària és sobretot un intent de superar els complexos propis, de treure’s de sobre el caràcter tràgicde l’existència o de debilitar-lo. Per descomptat, no parlo pas dels que escriuen per motivacions d’allò més sanes i simples, com guanyar diners, fer-se famosos o sorprendre la parentela. Parlo només dels escriptors que no han triat aquesta professió, sinó a qui la professió ha escollit.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.