Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
L'estiu de 1965 els Beatles van actuar a Barcelona. El concert que van fer a la Monumental va aplegar 18.000 persones en un esclat d'entusiasme, de llibertat i d'esperança. Els Beatles representaren una ventada d'espontaneïtat i creativitat en un país tenallat i encotillat per una dictadura que començava a viure el seu declivi. Aprofitant el desplegament i la tensió de la policia, una estranya organització durá a terme una acció inaudita que tindrá a veure amb la reparació i la memòria dels perseguits pel franquisme. I ho fará amb l'ajut inesperat d'una peculiar agéncia de detectius.El dia dels Beatles és una novel·la volgudament atípica i alhora trepidant, irònica, amb detalls còmics juntament amb situacions trágiques i dures, com la vida. La novel·la ens mostra una galeria irrepetible de personatges, i ens submergeix en uns ambients d'una Barcelona ja desapareguda. Però no és només nostálgia i record d'altres moments històrics.El llibre vol llançar un fil de reflexió sobre una qüestió que el present no ha resolt encara i que ens obliga a conviure amb el record d'una infámia que no s'ha tancat. Vindicta, el nom de l'organització que irromp a les págines de la novel·la, vol dir 'venjança', però, com el lector descobrirá en aquestes págines, hi ha almenys una manera més civilitzada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El diumenge 28 d'octubre de 1973 tot estava a punt perquè a les 5 de la tarda el millor futbolista del moment, Johan Cruyff, saltés a la gespa del Camp Nou, debutés amb el Barça i encetés una era en què el futbol blaugrana arribaria a la categoria d'orfebreria artística. Hores abans, però, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer Entença de Barcelona, molt a prop de la presó Model, la policia va irrompre en el temple amb metralletes, pistoles i porres en mà per detenir 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, la instància antifranquista més potent, més valenta i més singular de tot l'Estat espanyol que havia desafiat la dictadura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest és un llibre que vol contribuir a l'educació mediàtica, un vell somni que hem de fer que sigui possible. L'entramat mediàtic i les xarxes socials sovint construeixen narratives de vida i visions del món poc rigoroses o directament falses, que transmeten a la ciutadania contravalors i comportaments que no s'adiuen amb les finalitats d'una educació democràtica i crítica.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les pàgines d'aquest llibre, Premi Baldiri Reixac-UOC d'Innovació Educativa 2017, s'apropen a la manera com el mónaudiovisual ha reflectit l'escola a les pantalles, però no des d'un punt de vista merament descriptiu o enciclopèdic, sinó que ho fa amb una vocació activa, amb la intenció que siguin els estudiants els qui coneguin i debatin els principals reptes de l'educació.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
D’on sorgia la fascinació que l’URSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la Revolució Russa i van voler clonar-lo al nostre país? Quin impacte va tenir l’estrena d’El cuirassat Potemkin el 1930 a Barcelona? I les traduccions del rus d’obres literàries que va fer Andreu Nin? Fins a quin punt la literatura, la ideologia, el cinema i el cartellisme soviètics van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? I, de tot això, què en queda avui dia? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i innovador, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de l’època. “La Història, en general, no és un relat de bons i dolents. El que fa Breu és explicar-nos una passió, una passió, a més, d’una gran noblesa, ja que és un sentiment motivat per la injustícia i pel desig de transformar la realitat sòrdida en un paradís per a tothom.” Del pròleg d’Enric Calpena
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En els temps més foscos de la dictadura, hi ha qui encara resisteix. Són ombres que travessen el país d'amagat, antics soldats republicans i maquisards de la resistència francesa que formen part de la guerrilla urbana. Els protagonistes de la novel la formaven part d'una generació plena de projectes que no es vam arribar a complir mai. Els horribles esdeviments del segle XX que van haver de viure van esborrar les seves esperances, malgrat que alguns d'ells van continuar lluitant fins al final.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
És un relat històric novel·lat que ens acosta a la figura de Joan Comorera, dirigent català marxista, coseller de la Generalitat republicana, que va participar en la fundació del PSUC, del qual fou màxim dirigent fins que a l'exili fou espulsat pels estalinistes i espanyolistes. Ell volia la independència del PSUC. Va patir un consell de Guerra el 1957 i morí a la presó espanyola.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El cinema de ficció històrica o el cinema documental constitueixen unes eines útils per a la investigació històrica i per a l'aprenentatge de les ciències socials. Són un suport per explicar el passat, com ho és l'escriptura.A través de les pàgines d'aque
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El final de l'hivern de 1951 fou a Barcelona massa fred, de matins boirosos, de dies foscos. Franco assistia a El Escorial a una missa en sufragi per l'ànima d'Alfons XIII. A la ciutat s'anunciava que el Papa es dirigiria als obrers catalans a través de grans altaveus instal·lats a la plaça Catalunya. Però a la matinada de l'1 de març, centenars, milers d'ombres caminaven pels carrers de Barcelona. La gent del poble, la pobretalla deia prou. Vencent la por. Havien decidit no agafar el tramvia, el mitjà de transport fonamental dels anys cinquanta, per protestar per la pujada abusiva del preu del bitllet. Per primer cop d'ençà del final de la guerra una massiva protesta popular s'enfrontava a la dictadura. Barcelona 1951 és la crònica d'aquells fets, en la qual s'incrusten diferents relats de misèria i d'infàmia però també de dignitat i esperança. Històries que podien haver passat o que potser van passar en circumstàncies fins i tot més dramàtiques. Personatges i situacions que ens acosten a temps remots però d'on han sortit els nostres. Perquè allò que ha passat sovint torna a passar: Els que es negaren a pujar al tramvia, els homes i les dones que per primer cop plantaren cara al franquisme, se'ls va acusar d'haver dut a terme una temptativa sediciosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A través d'aquestes pàgines, la Marta, una esforçadatutora de Secundària, ens deixarà entrar a la seva classe perquè puguem observar com parla amb el seu alumnat dels mitjans, com treballa per lluitar contra l'analfabetisme mediàtic. I després, amb una v
Has afegit la quantitat màxima disponible.
« —Saps què és el pitjor de tota aquesta història, Tina? —Digues-m’ho tu, Rosa. —Que hi ha milers d’aquestes històries que sempre seran secretes, hi ha milers de persones que van ser víctimes d’una dictadura, que no tindran mai ningú que es recordi d’elles ni ningú que els faci un senzillíssim homenatge, que sempre estaran colgades per la infàmia en qualsevol racó, al costat de qualsevol camí, dins de qualsevol barranc.»Apagueu el llum, engegueu la ràdio… i que tingueu bona lectura.Les protagonistes d’Històries secretes són dues periodistes, la Tina i la Mar, molt preparades, molt íntegres i massa ingènues. Encara no acaben d’entendre el món que les colpeja de vegades o que també, de vegades, les emociona. Les dues s’inventen un programa de ràdio per a les matinades que consisteix en la idea que els oients expliquin de forma més o menys secreta històries que mai ningú no ha sabut, històries amagades, sepultades per l’oblit, per la mala fe o per la culpabilitat. El programa pren vida pròpia, i les joves periodistes observen amb la boca oberta com hi ha oients que no poden dormir que decideixen no conrear més el silenci i diuen coses sorprenents. A les matinades apareixen històries remotes però també d’ara. Al programa truca gent solitària que no tenia cap interlocutor i que veu com algú és capaç d’escoltar-la. Apareixen secrets de persones que acaben de morir, apareixen venjances, apareixen històries que fan descansar a qui les explica.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La tarda del 30 de novembre de 1920, 36 sindicalistes eren deportats al castell de La Mola, de Maó, entreells el Noi del Sucre, o el polític republicà LluísCompanys. L'advocat Francesc Layret es disposà a marxar ràpidament a l'Ajuntament de Barcelona per demanara l'alcalde que no permetés que un regidor, com eraaleshores Companys, fos empresonat impunement. En sortir de l'escala de casa seva fou abatut per set tretsque li dispararen uns pistolers que l'estaven esperant. Pocs dies després d'aquest assassinat, arriba a Barcelona Violette Courbière, periodista parisenca. Lajove s'entrevistarà amb personatges extraordinaris com Companys, Salvat- Papasseit o la pionera del feminisme, Teresa Claramunt i intentarà explicar als seuslectors qui era en Layret i per què fou assassinat. Un trepidant i entretingut relat històric amb rivets de novel·la negra que ens ajuda a entendre el clima social, polític i cultural que vivia el país fa cent anys i que ens acompanya a valorar la figura gegantinade Francesc Layret.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Novel·la negra hist.rica sobre la Barcelona de postguerra.Temps de plom és una novel.la directa, de ritmetrepidant, que prioritza l'acció i la ironia.Es tracta d'un text vibrant que ens presenta els origens de la corrupció i la manca d'escrúpols del pres
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El cinema i el món audiovisual tenen la gran virtut que són molt motivadors a les aules. Molt. I de vegades aconsegueixen que l´escola sigui un lloc més actiu, agradable i divertit. El llibre presenta múltiples idees actives al voltant del cinema i la cultura audiovisual, per poder triar-ne d´acord amb realitats educatives diverses. No tenim cap dubte que els nostres escolars tenen el dret a una educació audiovisual crítica, pròpia del seu temps, un temps presidit pel llenguatge de les imatges, el llenguatge més influent, més universal, més poderós i, alhora, més suggeridor, més expressiu i més apassionant del nostre món.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.