Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
PREMI FESTA D'ELX Algú esmola una dalla. L'ombra traça un gargot decidit en cada estrofa i la fa vida i mort. I s'emborratxen els pocs colors que em duen a la posta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest és un llibre autobiogràfic on Fàbrega reflexa el descobriment de la paraula i del món d'un noi ''que vivia en una casa de pagès pobra, sense llum ni aigua, que anàvem a buscar a una font a una hora lluny''. Els grocs es descabdellen i s'enfiten amb el xerric tenaç de les cigales que no saben callar. I una enganyifa de blaus albicantats desencoratja el poc braó d'un cel amb beis de grises bromallades al bec de la solana i els llucs verdals i bruts d'allà a la vinya. Hi ha, vives, al teulat, tres sargantanes.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
XIV Premi de Poesia Joan Perucho «Vila d'Ascó»Josep Fàbrega és un escriptor amb una obra extensa, concentrada en els últims anys, i no hi ha dubte que ara com ara és un dels primers exponents de la poesia catalana.Amb El darrer protocol, poemari guanyador de la catorzena edició del Premi de Poesia Joan Perucho «Vila d'Ascó», arriba a la culminació de la seva traject.ria, amb la creació més s.lida, més absorbent i hipn.tica. És una reflexió personal i sorprenent sobre l'existència i la desintegració, escrita en versos decasíl·labs, des de l'espai de relació i humanitat de diverses sales d'espera. Cada sala té un nom, que coincideix amb les lletres de l'alfabet grec.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre, de records més que no pas de poemes, posa sobre el paper, perquè les vol retratar, un reguitzell de vivències de tota mena: pors, angoixes, il·lusions, fracassos, descobriments d'espais i de moments... Tot plegat va deixar empremta en aquell noi tímid que sempre va saber que ell no era com els companys d'estudi, perquè a casa seva no hi havia ni llum ni aigua, aquell noi que llegia i llegia, que aprenia a fer de pagès però que no volia ser pagès, aquell noi que havia d'anar a parar al cul del pou de la mina de potassa, però que no volia ser miner, aquell noi que somiava un mar que només havia vist una vegada, aquell noi que no sabia créixer.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.