Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Recordo tots els individus que somio. Són com tu, no em miren mai i no puc saber si ploren. Els dies s'assemblen a coses que deies i és de nit en tot el que no oblido. Laia M. Llobera (Coma-ruga, 1997) és graduada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Nova York, on estudia un màster en Art Contemporani. Va publicar L'Arquitecte (Edicions de 1984), després de guanyar el Premi de Poesia Ventura Ametller 2019. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019) i als volums I i II de la revista antipoètica Poetry Spam. És fundadora del projecte de cooperació Un Llapis per Ghana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El nom de Paradísia fa referència a una flor d’alta muntanya. Rara, bella, difícil de veure. Aquests versos ens duen també a un paradís elevat i personal, un clos infinit en què la utopia és possible. Un indret sense mal ni engany, ple d’amor i envoltat del misteri espiritual, lunar i boscós -gairebé prerafaelita- que caracteritza la poesia de Laia Llobera. Però aquest paradís no és pas ingenu: hi ha lluita, hi ha crit, hi ha paraula alçurada en aquesta obra de maduresa, bastida amb un llenguatge cisellat que consolida l’autora com una de les veus poètiques més importants del país.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Laia Llobera (Barcelona, 1983) és llicenciada en Traducció i Interpretació i màster en Estudis Catalans. Actualment està acabant el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre l’obra d’Anna Murià. Ha publicat els llibres de poesia: Cicles (Premi Divendres Culturals de Cerdanyola 2009) i Més enllà dels grills (Premi Alella a Maria Oleart 2011). També ha publicat narrativa infantil: Corre, corre, Timbú! (2012).La seva veu s’inscriu en les poètiques on l’impacte estètic a partir de la manipulació generativa del llenguatge és resultat d’una fusió de voluntat de dir i de manera de dir-ho, superant els condicionants de gènere que tanta poesia han empobrit i reclamant tot el protagonisme per aquesta interpretació de la gestualitat divina que reclama la poesia del geni creatiu.A Certesa de la llum, es referma el procés d’emprar la poesia per explorar els camins del coneixement.Com apunta al pròleg Antoni Clapés, «el discurs manifesta una doble mirada, vers l’exterior, cap a la immensitat de la vida i el desconeixement d’allò que ens envolta, i vers l’interior, tractant de comprendre la naturalesa mateixa de l’ésser.» Un diàleg entre la mística i la ciència i l’essència de l’home, un intent de trobar respostes a allò que sembla que no en té.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.