Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les emocions i els sentiments'han estat sempre determinants en política. Per. per què ara ocorre més que mai? Ens proposem mostrar com i per què les emocions dominen el món, per a ser menys presoners dels nostres sentiments.Qui no ha llegit algun tuit de Donald Trump i no ha sentit el seu odi? Segur que més d'un ha vist algun fragment dels debats sobre el Brexit o sobre la crisi del coronavirus, amb Boris Johnson lluitant infatigable contra els elements. I les llàgrimes d'indignació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau? I aquell euf.ric «asaltar los cielos» de Pablo Iglesias? I quan Pedro Sánchez es va estrenar com a president, que ens va fer sentir tan bé dient que deixaria atracar a Espanya el vaixell amb migrants que Matteo Salvini havia bloquejat a Itàlia? Potser hauràs vist algun mem dels molts que es van fer sobre el canadenc Justin Trudeau com a príncep blau en una foto amb Melania Trump. I no neguis que, passada la gran crisi, has sentit parlar en més d'una ocasió de l'admiració que desperta Angela Merkel. I de l'empipament que provoca el discurs d'Abascal, no hi ha cap dubte. Què hi ha de veritat en tot aix.? I en tots ells? I en aquests sentiments que generen a milions de persones?La ciència de l'emoció fa temps que ho estudia, i és que, si els sentiments mouen el món, per què no haurien de fer-ho també amb la política? Vivim més de l'«agradar» que del «gaudir», més d'aparences que de realitats. I per què no hauria de sublimar aix. una política que viu en campanya permanent? És el món que vivim. Els protagonistes d'aquest llibre són aix.. Són ells, per. som nosaltres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Si el comunista Lev Trotski va teoritzar la ?Revolució Permanent? i el periodista i assessor nord-americàSidney Blumenthal va inspirar-s?hi per parir el concepte de ?Campanya Permanent?, a Catalunya, l?independentisme polític ha passat tot això per la batedora, per fer-ne una versió de butxaca: la ?Competició Permanent? que fa dècades que enfronta el món convergent iel món republicà d?ERC. I tot a l?espera i coent un desenllaç (via eleccions al Parlament) que serà més que això i que decantarà la lluita per l?hegemonia independentista que, no ens enganyem, és una guerra aferrissada per l?hegemonia del mapa polític català en conjunt. Però, a pams: primer la lluita és pel lideratge. Ara la batalla és per quedar primer en el camp independentista. I aquest desenllaç decantarà la guerra de fons: la de l?hegemonia de l?independentisme. L?enfrontament fratricida que fa tant que protagonitzen convergents (post o no) i republicans ha impregnat totala política catalana i molt d?allò que l?ha descritdurants aquestes dues crítiques dècades de segle XXIque ara comencem a deixar enrere. Potser seria hora que el sobiranisme polític també superès aquesta era de l?enfrontament, com a mínim en els termes crispatsque l?hem conegut. I això reclama d?un desenllaç quemarqui un abans i un després clar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.