Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només al sagrari, va ésser de les poques rescluses de la Corona d'Aragó hispànica i italiana. Aquest cas contrasta amb l'extensió del fenomen de la resclusió a la resta d'Europa occidental. Elisabet sa Fortesa, com les beguines contemporànies seves, es decantà per mantenir la seva independència personal, al marge però no en contradicció amb la vida monàstica de les religioses contemporànies. Caterina Tomàs, la seva amiga íntima, optà pel monestir sota la regla de sant Agustí, on el vot d'obediència marcava de manera definitiva la vida en comunitat. Elisabet, «la senyora emparedada», és un cas únic, irrepetible, en la història religiosa de Mallorca. Heus aquí la importància d'aquest estudi, que, a més, fa noves i considerables aportacions al coneixement de la catedral de Mallorca. Al pròleg, la investigadora del misticisme femení a Mallorca, Rosa Planas, contraposa al materialisme del capitalisme actual els valors alternatius de sa Fortesa i de les dones religioses del seu temps i de les místiques anteriors i posteriors.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El patiment dels animals a Mallorca als segles xix i xx va minvar amb les màquines i els nous entreteniments de masses, encara que n'hi ha restes. Al segle xx, amb el resultat de l'augment del patiment animal, va aparèixer la manipulació genètica, cria i sacrifici industrials barats, base de la societat de consum i del turisme de massa. Com a reacció, han aparegut a l'illa associacions animalistes, la major part veganes i amb ressò entre els joves. Unes, benestaristes, volen millorar la vida dels animals, d'altres, antiespecistes, no accepten l'ús dels animals com a propietat dels humans. En tot cas, ha pujat l'oferta vegana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.