Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El llibre que explica el com i el perquè del malestar a les aules.L'escriptor i professor Damià Bardera signa una obra personal i ambiciosa que posa llum al malestar de les aules i als problemes de l'ensenyament a casa nostra. A cavall de la narració, l'assaig i el dietarisme, aquest llibre és el testimoni d'un professor de secundària compromès amb els alumnes, les classes i el coneixement, i ofereix les claus interpretatives de l'actual desgavell educatiu. A partir de vivències directes i amb un estil precís i net, no exempt d'humanitat i d'humor, Bardera desemmascara les deficiències, la retòrica i les trampes d'un sistema educatiu inoperant, basat en l'autocomplaença, l'engany i una emocionalitat buida. Incompetències bàsiques és el llibre que tot ciutadà hauria de llegir per comprendre la fragilitat actual d'un dels pilars bàsics de la nostra societat.A qui va dirigit el llibre Incompetències bàsiques?Dirigit a docents, professionals de l’educació i aquells amb interès en la pedagogia i la crítica social.Opinions i valoracions del llibre Incompetències bàsiquesBen valorat pel seu retrat realista dels desafiaments educatius, amb un fort punt crític i sense filtres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els millors contes d'un escriptor explosiu, esbojarrat, mordaç, diferent.Un circ al pati de casa recull els millors contes i microcon - tes de Damià Bardera -tant publicats com inèdits- i pretén acostar-los al públic que troba a faltar la irreverència de Quim Monzó, la imaginació de Pere Calders, la ràbia de Víctor Català i el sarcasme d'Espriu. Un llibre absolutament explosiu, diferent, mordaç, únic. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Las reflexiones y experiencias de un profesor de secundaria para entender el triste devenir de la educación en España. El escritor y profesor Damià Bardera nos ofrece un relato incisivo sobre las profundas carencias de un sistema educativo que ha perdido el rumbo. A medio camino entre la narración, el ensayo y el diario personal, este libro recoge el testimonio de un profesor de secundaria comprometido con el valor del conocimiento, que desenmascara, con humanidad y un afilado humor, las deficiencias, la retórica y las trampas de un sistema educativo inoperante, sostenido en la autocomplacencia y el engaño.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Damià Bardera, sense renunciar al segell literari que li és propi, ens ofereix amb aquests contes una propina llarga i generosa, més de noranta relats ––la majoria dels quals, breus–– amb un denominador comú: l’experiència adulta i desangelada del món i de la infantesa. Un llibre entranyable i vital en què el blanc i el negre de la primera part contrasta amb l’esclat de llum i color de la segona, una obra inquietant que sumirà el lector en una hipnòtica sensació de buidor i alliberament. '' Bardera s’ho juga tot a la carta de la senzillesa estructural, sense florilegis ni endeutaments retòrics. Té un gran domini de l’el·lipsi, i el ritme veloç i àgil dels fragments es transforma en un artefacte literari subjugant'' ( Lluís Muntada, del pròleg)
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Bardera fa examen de consciència del passat, com a individu, com a escriptor i com a descendent d'una determinada família i d'un determinat territori. Si ens posem una mica més concrets, parlarem dels records de joventut, el pas dels temps, la perpetuació de l'espècie, la rutina, les imperfeccions de la natura, els dibuixos animats, els prejudicis, l'entorn literari i els productes que es consumeixen, les empremtes familiars en la configuració del caràcter...
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Uns relats curts ÚNICS en la literatura catalana, per la seva radicalitat formal i un univers que veu d'una imaginació sense equivalent.Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat d’humor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu.S’obre el teló, obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral»? Que inventa l’esquetx teatral d’impossible representació? En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica d’Agota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett.
Has afegit la quantitat màxima disponible.