Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El llibre Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics completa la trilogia iniciada per L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació (2018) i continuada per La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics (2020), publicats en aquesta mateixa col·lecció. Editat per Daniel Casals i Martorell i Mar Massanell i Messalles, el volum que el lector té a les mans està encapçalat per dos pròlegs, un de Maria Teresa Cabré Castellví, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, i un altre de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, una presentació dels curadors, i un capítol marc de Joan Martí i Castell. Com a resultat d'un projecte de recerca sobre aquesta línia, el nucli del llibre el conformen dotze estudis monogràfics d'espais sobre la llengua catalana que els mitjans de comunicació han difós durant el segle XX i començament del segle XXI. Completa aquest volum una entrevista al periodista i divulgador lingüístic alguerès Miquel Serra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb l'objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s'apleguen en dos blocs. El primer s'orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l'acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l'ortografia establerta i l'anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d'aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l'escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil, l'ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s'han proporcionat mútuament eines¬ de treball, nous materials o motius d'inspiració. En aquesta obra, s'expliquen de manera amena i assequible temes com el descobriment de nous pigments gràcies a l'evolució de la química o les tècniques modernes que permeten conèixer molts detalls sobre obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades. A més a més, s'explora la visió del món que es desprèn de diverses obres a partir de la influència mútua entre l'art, d'una banda, i l'astronomia, la biologia, les matemàtiques o la física, de l'altra. L'artista en el laboratori, finalista del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2006, posa en relació personatges com Newton, Boyle, Van Eyck, Turner, Chevreul, Seurat, Galileu, Einstein, Dalí, Gaudí, Leonardo, Mandelbrot, Vermeer, Leeuwenhoek, Duchamp, Pollock i molts altres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.