Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
«Aquesta és la nostra policia», va dir molta gent arran dels atemptats de l'agost de 2017 i, sobretot, després dels fets de l'1 d'octubre. És un crit d'agraïment, i d'identificació i afirmació política amb uns cossos policials. Com les flors dipositades als vehicles dels Mossos i la Guàrdia Urbana a la manifestació de Barcelona pocs dies després dels atemptats. El sistema policial de Catalunya va néixer els anys vuitanta, confrontat amb el model centralista i repressor del franquisme. Des d'aleshores s'ha anat consolidant fins a substituir els cossos de seguretat de l'Estat, un fet gairebé inèdit en els darrers quaranta anys en països que no són independents. Però no tot han estat encerts. Jaume Bosch aporta elements d'anàlisi que ajuden a entendre com hem arribat fins aquí, quines resistències ha exercit i exerceix l'Estat central, i quina seguretat ha de voler una societat democràtica que s'enfronta al sorgiment d'ideologies reaccionàries, un terrorisme globalitzat i noves formes de criminalitat. Una anàlisi que es mou, com diu Rafael Ribó al pròleg, per la línia fina que relaciona el dilema entre la seguretat i la defensa de les llibertats i dels drets humans.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Catalunya viu un apassionant i complex procés que ha de culminar en una consulta o un referèndum per fer possible que el poble català decideixi el seu futur. On cal buscar les arrels dels moments actuals? Només a la gran manifestació de la Diada Nacional del 2012, o ens hem de remuntar més enrere, a finals de l'any 2003, quan s'inicia l'elaboració d'un nou Estatut, i a la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010 que provoca la reacció popular expressada en la manifestació del 10 de juliol d'aquell mateix any? Jaume Bosch mira al passat per entendre millor el present, però analitza també com pot ser el futur immediat. Defensa l'exercici del dret a l'autodeterminació com a única sortida a la situació actual i examina casos que ens poden ser d'utilitat, com els del Quebec, Escòcia o Puerto Rico. Exposa la tesi que la celebració o no del referèndum no és un problema jurídic, sinó de voluntat política, i defineix les vies per celebrar-lo. Planteja també la necessitat d'un debat seriós sobre la independència i relaciona el camí a seguir amb els perills derivats de la crisi econòmica i de la corrupció que sacseja la vida política. Introdueix també un tema políticament incorrecte, els Països Catalans i la seva viabilitat com a projecte col·lectiu.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.