Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre's i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s'hi barregen tres eixos. El primer, l'experiència de deu anys de viure a Nova York -el període d'Obama a Trump-, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir d'escenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de l'autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa. Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat d'imaginar que l'altre defensa el seu món per amor, rere la creença que l'altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant d'una contradicció, davant d'un absurd.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les coses s'erosionen, els amics es moren, el desig s'acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d'aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquesta procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d'expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l'ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits, el segon, el desig d'unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l'origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d'aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat, és també un espai social on l'interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta. Com més fràgil és una comunitat, més necessitat té de censurar els caràcters forts. Hem cultivat durant segles la idea que, de tots els defectes dels caràcters forts, el més perillós és la supèrbia. Els carrers són plens de ciutadans compromesos amb el deure cívic d'avisar-te quan pateixes d'un excés de caràcter. Tanmateix, la codificació de la supèrbia en pecat és un eficaç instrument de control social. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La presión social contra la soberbia es una manera de destruir los mejores ángeles de nuestra naturaleza y las pocas ocurrencias originales que vamos teniendo a lo largo de la vida. El antídoto de la soberbia no es solamente la humildad, también es un espacio social donde el interés genuino por cosas diferentes y elevadas es visto como una ganancia para todos. Hace la vida más rica y más abierta. Cuanto más frágil es una comunidad, más necesidad tiene de censurar los caracteres fuertes. Y durante siglos hemos cultivado la idea de que entre todos los defectos de los caracteres fuertes, el más peligroso es la soberbia. Las calles están llenas de ciudadanos comprometidos con el deber cívico de advertirte cuando sufres de un exceso de carácter. De ahí que la codificación de la soberbia en pecado sea una eficaz herramienta de control social. La serie «Pecados capitales» pretende ofrecer una visión fresca y rigurosa de cada «pecado» de la mano de nuevas voces del ensayo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York. La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre's i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s'hi barregen tres eixos. El primer, l'experiència de deu anys de viure a Nova York -el període d'Obama a Trump-, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir d'escenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de l'autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa. Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat d'imaginar que l'altre defensa el seu món per amor, rere la creença que l'altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant d'una contradicció, davant d'un absurd.
Has afegit la quantitat màxima disponible.