Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament,d’experiències de l’inconscient i d’experiències del diví. No falten obstacles, però, a l’hora d’efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi respecte de la religió i de la religió envers la psicoanàlisi. Balmary denuncia un «respecte excessiu» en la lectura de la Bíblia, respecte que ens fa incapaços de fer-ne una lectura viva, de trobar-hi un nou accés, d’apropiar-nos personalment del seu contingut. Si tan sagrat el considerem, el text bíblic pot arribar a esclavitzar-nos. La proposta de Balmary és llegir la Bíblia des de la psicoanàlisi per tal de comprendre per què la nostra cultura, que n’ha conservat el text, sembla que al mateix temps el vulgui amagar. La doble lectura de Marie Balmary se situa en un espai peculiar: «Tractant-se de les Escriptures a les quals es refereix la fe, he de precisar que aquí no em situo ni com a creient ni com a no-creient. ¿Potser seria més exacte dir: alhora com a creient i com a no-creient? Entre els humans, ¿qui pot dir de si mateix que és únicament una cosa o l’altra?»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El psicoanálisis y la Biblia se fundan en relatos que dan cuenta, respectivamente, de experiencias del inconsciente y de experiencias de lo divino. Sin embargo, no faltan obstáculos a esa doble lectura de los textos psicoanalíticos y de los textos bíblicos, como demuestra la desconfianza manifestada por el psicoanálisis hacia la religión y por la religión hacia el psicoanálisis. Balmary denuncia un «respeto excesivo» en la lectura de la Biblia, respeto que nos hace incapaces de hacer una lectura viva, de encontrar un acceso nuevo, de apropiarnos personalmente de su contenido. Si tan sagrado lo consideramos, el texto bíblico puede llegar a esclavizarnos. La propuesta de Balmary es leer la Biblia desde el psicoanálisis para comprender por qué nuestra cultura, que ha conservado el texto de las Escrituras, parece al mismo tiempo ocultarlas. La doble lectura de Marie Balmary se sitúa en un espacio peculiar: «Tratándose de las Escrituras a las que se remite la fe, debo precisar que no me posiciono aquí ni como creyente ni como no creyente. ¿Sería más razonable decir que lo hago a la vez como creyente y como no creyente? ¿Qué hijo de los hombres puede pretender ser únicamente uno, únicamente otro?»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Juicio Final ya no está de moda: nadie echa de menos el terrorismo sagrado sobre el cual las Iglesias establecieron su poder clerical. Después de siglos de instrumentalización de la culpabilización enfermiza y el miedo al infierno, ¿debemos renunciar a la idea de una retribución de los actos de cada uno? Si el Dios Juez de antaño está muerto, ¿hemos acabado con la cuestión del mal y de la responsabilidad? En nuestras sociedades secularizadas, los mitos modernos y las series policíacas nos muestran que, de hecho, la cuestión nos continúa obsesionando. La psicoanalista Marie Balmary y el teólogo Daniel Marguerat dialogan en este libro sobre el Juicio Final. ¿Habrá «llanto y crujir de dientes» para algunos o «iremos todos al paraíso»? Los autores se enfrentan a esta cuestión desde la raíz: la de los textos bíblicos que nos hablan de una manera terriblemente severa en apariencia —incluso en los Evangelios. Leyéndolos en diálogo, Balmary y Marguerat descubren que estos textos admiten una lectura diferente, una lectura que apela a una visión del hombre y de su porvenir liberada del miedo. La audacia de este libro a cuatro manos radica en hacernos descubrir una dimensión insospechada de las Escrituras bíblicas.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Judici Final ja no està de moda: ningú no enyora el terrorisme sagrat sobre el qual les Esglésies van establir el seu poder clerical. Després de segles d’instrumentalització de la culpabilització malaltissa i la por de l’infern, ¿cal renunciar a la idea d’una retribució dels actes de cadascú? Si el Déu Jutge d’ahir és mort, ¿hem acabat amb la qüestió del mal i de la responsabilitat? En les nostres societats secularitzades, els mites moderns i les sèries policíaques ens mostren que, de fet, la qüestió ens continua obsedint. La psicoanalista Marie Balmary i el teòleg Daniel Marguerat dialoguen en aquest llibre sobre el Judici Final. ¿Hi haurà «plors i cruixit de dents» per a alguns o «tots anirem al paradís»? Els autors s’enfronten a aquesta qüestió des de l’arrel: la dels textos bíblics que en parlen d’una manera terriblement severa en aparença —fins i tot en els Evangelis. Llegint-los en diàleg, Balmary i Marguerat descobreixen que aquests textos admeten una lectura diferent, una lectura que apel·la a una visió de l’home i del seu esdevenidor alliberada de la por. L’audàcia d’aquest llibre a quatre mans rau a fer-nos descobrir una dimensió insospitada de les Escriptures bíbliques.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d’allò que no sabem. La paraula li arriba de fora, a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d’homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.» A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva. És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis —un ogre devorador d’ànimes— és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l’agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l’experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d’allò que no sabem. La paraula li arriba de fora, a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d’homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.» A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva. És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis —un ogre devorador d’ànimes— és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l’agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l’experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.