Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Quan Espanya perd les colònies d'ultramar, l'exèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l'Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d'excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d'Estat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. D'aquesta manera, el marc jurídic queda en mans d'institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució. Els assassinats de J. F. Kennedy i d'Aldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de l'existència d'un poder que opera en la penombra de les institucions. També l'anomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l'exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb l'excomissari Villarejo acrediten l'existència d'un poder a les clavegueres de l'Estat. La descripció d'un Estat dins de l'Estat que opera impunement al marge de la llei que diu defensar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan els poderosos perden el poder, reaccionen amb violència. Ha estat així en el passat i és així en el present. L’exèrcit espanyol s’ha revelat com una institució que no ha tolerat el pluralisme, ni la democràcia, ni el respecte als drets fonamentals, ni la descentralització política. Quan Catalunya ha guanyat poder polític, els militars no han dubtat en utilitzar la força per imposar la seva llei, la del més fort, per arrabassar-lo. La violència, el terror i la mort travessa tots els cop d’Estat fins que arriba la Constitució de 1978 i el poder militar perd la força que tenia. Amb la creació de l’Estat de les Autonomies, el centralisme polític madrileny ha d’aprendre a conviure amb nacions com Catalunya que reclamen més poder de gestió. És aleshores que l’alta judicatura espanyola agafa el relleu dels militars en la defensa de la unitat de la Pàtria, una defensa que, sovint, queda extramurs de l’ordenament jurídic que diuen defensar. El cop passa de ser violent a ser de vellut. El poder dur es torna tou, però no deixa de ser un poder capaç d’exercir una violència institucional que el permet empresonar innocents, embargar bens o tergiversar el dret transformant una manifestació pacífica en una rebel·lió violenta o un moviment social com l’independentista en una organització terrorista. Colpisme és un assaig que posa el descobert les estratègies colpistes dels poderosos en un Estat espanyol que malgrat autoproclamar-se democràtic tolera estratègies subversives d’alta i baixa intensitat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un libro importante, valiente y dolido por culpa de una democracia más vacía de lo que parece''. (Juan Carlos Monedero) La identificación entre la legitimidad y la legalidad es la esencia del Estado democrático y de derecho. La ley se presume legítima, igual que las sentencias de los tribunales o las sanciones administrativas. Ahora bien, esta presunción puede ser impugnada. Es lo que Damià del Clot hace a lo largo de este ensayo: poner en cuestión el normal funcionamiento del Estado español, detenerse en los agujeros negros de la democracia. Denunciar -con argumentos jurídicos, filosóficos, políticos, sociológicos e históricos- el funcionamiento desviado de sus principales instituciones cuando se ve amenazado en su propia razón de ser. Es entonces cuando la legitimidad y la legalidad de sus actuaciones se rompe y el edificio constitucional salta por los aires.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A la zona alta de Barcelona, tots els veïns d’un d’aquells edificis amb piscina al terrat i espectaculars panoràmiques de la ciutat amaguen turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i drogues.Els germans Lomas, en guerra fratricida pel control de l’empresa familiar, són els propietaris de l’edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d’actuació entre advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes, actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot des d’un mirador privilegiat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'Uri Porc fa quaranta anys. Abans de bufar les espelmes ha de demanar un desig. Només que els desitjos no s'improvisen, al contrari: reclamen una reflexió prèvia. En un temps on el passat assoleix valor, on cotitza allò retro o vintage, on es remasteritzen els LP o es fan tributs als clàssics, on les sèries com Miami Vice són evocades amb passió juvenil, l'Uri Porc reflexiona sobre allò que ja no tornarà més. O sobre allò que, tal vegada, mai va marxar del tot. Ho fa de la mà de les seves exnòvies. Cada ex, un capítol. I en cada capítol Revival parla dels records de l'adolescència i la joventut, de la importància de tenir una colla, del poder de la música i del culte a les discoteques, dels moments passats que ja no tornaran però que són allí, disposats a ser evocats per fer-nos saber que tal vegada el passat no va ser tan dolent. O no va ser millor que el present. Revival posa en valor la moda, els vicis, els errors de joventut, les oportunitats perdudes, les farres viscudes, les cartes d'amor o els rotllos d'una nit.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Flix -el freak de l'escola, el loser de l'institut- decideix que ha arribat l'hora de matar. Escollir una víctima a l'atzar i assassinar-la. I no pararà fins a trobar-la. En el procés, en Flix escriurà les seves reflexions homicides a la manera de Roberto Bolaño a La literatura nazi en América: traça el perfil dels assassins que l'inspiren per ordre alfabètic. El resultat serà una barreja de retrats criminals reals (Ted Bundy, Jean-Claude Roman, Charles Manson) amb altres de literaris o cinematogràfics (Patrick Bateman, Tom Ripley o Max Cady). El lector no trigarà a descobrir que en la vida d'en Flix res no és el que sembla, un passat de vexacions i humiliacions es creuarà amb un present a mig camí entre la ficció impostada en forma d'enciclopèdia de l'horror i la realitat imaginada -o potser no- en forma d'assassinat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Corrupcions, assassinats, venjances i jocs de seducció en una batalla macabra entre càrtels de la droga mexicans, la Yakuza, un exèrcit de nens i les Barbies de Muntanya.La Urbs és una ciutat segrestada per clans. Hi regna una pau tensa o una sort de guerra freda fins que s’estén un rumor: arribarà al Port un buc carregat amb una substància molt valuosa, que ningú coneix. Aleshores tot esclata.La líder de la Yakuza, la Iolanda Ming, vol regnar més enllà del Japó. S’ha preparat per esdevenir l’Emperadriu i ara li ha arribat el moment. El Patró, l’Ismael Fuentes, malda per consolidar un poder que s’ha guanyat amb suor i sang. Però ha sorgit una nova peça al tauler del joc: la Reina. Ningú sap qui és perquè ningú no l’ha vist mai. Ara ha sortit del Regne per reclamar el botí.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El proceso soberanista ha supuesto una crisis constitucional que ha destapado las debilidades de la democracia española y de su sistema judicial. Este se ha sumado a la estrategia de persecución del movimiento independentista que emergió con fuerza en Catalunya cuando el Tribunal Constitucional hizo pública la sentencia del Estatut en junio de 2010. Este libro analiza la estrategia del lawfare, guerra legal o batalla jurídica, que no es desconocida por el Estado español. El franquismo se sirvió ya de la ley y de los tribunales de excepción para aniquilar la disidencia política. Pero fue a principios del siglo XXI cuando Estados Unidos perfeccionó esta técnica a raíz de los atentados del 11-S. Hoy la estrategia del lawfare requiere de las complicidades del gobierno, de los medios de comunicación, de los operadores judiciales y, sobre todo, de un deep state que tiene como objetivo proteger la razón de Estado. Damià del Clot denuncia magistralmente tramas, conjuras, confabulaciones, corruptelas, intrigas, complots y conjuraciones que configuran el lawfare en el Estado español. Y lo hace con rigor, honestidad y humildad.Jordi Matas, catedrático de Ciencia Política, Universidad de Barcelona Damià Del Clot Trias es doctor en Derecho, abogado y politólogo. Actualmente es profesor asociado en la Universidad de Barcelona y alcalde de Vilassar de Mar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llibre analitza l'estratègia del lawfare -guerra legal o batalla jurídica-, realitzada per l'Estat espanyol. El franquisme ja es va servir de la llei i dels tribunals d'excepció per aniquilar la dissidència política. Avui el lawfare esdevé una estratègia que requereix de les complicitats del govern, dels mitjans de comunicació, dels operadors judicials i, sobretot, d'un deep state que té com a objectiu protegir la raó d'Estat. I això només és possible fent un ús del dret penal i processal de l'enemic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
És un recorregut per les sentències del poder polític togat espanyol contra Catalunya i les actuacions partidistes del Tribunal Constitucional. Des de la seva creació durant la transició a l'emparament d'un tardofranquisme encara regnant a les elits polítiques espanyoles, el Tribunal Constitucional s'ha dedicat de manera sistemàtica a arbitrar contra els interessos de Catalunya tots els conflictes polítics amb Espanya. Amb pròleg del jutge Santiago Vidal, el llibre va des dels problemes amb el primer Estatut a la transició, fins a les retallades del 2005 i les prohibicions a realitzar qualsevol acció per exercir el dret a decidir o la inconstitucionalitat de la Llei de consultes en una anàlisi que ens mostra la nul·la predisposició espanyola a l'encaix de la nació catalana, i va més enllà en explicar com seran les relacions jurídiques entre els dos països quan Catalunya es declari independent.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una vella assetjada pel mobbing immobiliari, un empresari endeutat que ho ha perdut tot i un jove de barri marginal. Tres persones sense connexió aparent que confessen alhora el mateix crim –l’assassinat d’un director d’oficina bancària– en tres comissaries diferents.La policia, davant la situació estranya, confia la investigació al Rellotger, un especialista en casos complexos que aviat descobreix el punt de connexió entre els tres implicats: Ella. I Ella és una noia de passat tèrbol i una ràbia acumulada que l’empeny a actuar en busca de la pau interior que li permeti viure un dia més.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
The West Wing, House of Cards, Borgen, Yes Minister, Boss, Okkupert, The Good Wife, 1992 o Show Me a Hero són visions d’una ficció política fortament connectada amb la realitat, fins al punt que a l’espectador li és difícil diferenciar on comença la realitat i on acaba la ficció. L’anàlisi política no pot prescindir del fenomen televisiu si vol complir la seva funció principal: investigar les diverses dimensions en les quals la política es presenta. Per tant, temes com la comunicació, l’estratègia, la judicialització, els conflictes d’interessos, la gestió del poder, la corrupció, la diplomàcia, la geopolítica o el màrqueting s’imposen com a elements imprescindibles d’anàlisi de les millors sèries polítiques del moment.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.