Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Lakshmi se ha separado de su familia y camina hacia la ciudad. Aún desconoce que allí no trabajará de criada en una casa rica para enviar dinero a su familia. Aún desconoce que tendrá que hacer cosas horribles con hombres horribles para poder sobrevivir. Lakshmi imagina leche y azúcar para su familia. Aún desconoce que las cosas no son siempre como se imaginan.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan Arn Chorn-Pond tenia onze anys, els khmers rojos, membres d’un règim comunista radical, van arribar al poder a Cambodja i van desplaçar tota la població a camps de treball agrícoles. Les famílies van ser separades, i tots, inclosos els nens, van ser obligats a treballar llargues i esgotadores jornades cavant rases i cultivant arròs.El khmer roig en cap va dir: «Qui sap tocar música?» Ningú, ni un sol nen, es va moure. Vaig pensar que potser si tocaves et donarien una mica més de menjar. Vaig aixecar la mà. Doneu-me un bol d’arròs, vaig pensar, i llavors ja podeu matar-me.Van triar sis nens. Tots prims com pals. I ens van portar a un edici de fusta on un vell, de cabells blancs i barba blanca, seia a terra amb instruments al seu voltant. El vell músic em va donar el khim. «Toca uixet», va dir el vell. «Com l’ala d’un colibrí.»Patricia MacCormick ha escrit aquesta commemorada biograa novel·lada després de dos anys d'entrevistes a Arn Chorn-Pond, la seva família i els seus amics i nombrosos viatges a Cambodja amb l'Arn. Aprendre a tocar el khim va salvar la vida al jove Arn, un Five Music Rights Champion de l'International Music Council que des d'adolescent explica arreu del món l'horror del genocidi cambodjà i el poder transformador i guaridor de la música.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Lakshmi té tretze anys i viu en una barraca a la falda d'una muntanya del Nepal. Un dia, el padrastre li diu que ja és prou gran per anar a treballar de serventa a la ciutat, i a canvi d'una quantitat de diners la confia a una dona. Després d'un llarg viatge, la Lakshmi arriba a l'Índia, i la porten al lloc on ha de treballar, una casa plena de nenes com ella, la mestressa de la qual és una dona anomenada Mumtaz. La Lakshmi de seguida descobreix que la seva feina no consisteix a netejar, sinó a prostituir-se. Al principi s'hi nega, però la Mumtaz la tracta amb molta crueltat i finalment la Lakshmi s'adona que no té cap altre remei que estar amb homes. Així comença la seva estada a la Casa de la Felicitat, un bordell de Calcuta.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.