Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 1999 El pensament ferit, I Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, configura un diagnòstic aclaparador de la malaltia de la cultura de finals del mil·lenni. El sentit del discurs postmodern és prou clar: l'esperança en l'alliberament de la humanitat, en l'assoliment d'un món una mica més just, ha estat cancel·lada. Sembla inútil utilitzar la nostra intel·ligència per tal de desemmascarar l'opressió o crear institucions que ens ajuden a establir o protegir els drets humans. És com si ja hagués passat el temps dels grans compromisos, el temps de la fidelitat a uns principis, el temps de l'esperança i dels projectes solidaris. Vivim en la societat de l'esnobisme, en la qual el que importa no són ja els grans valors ètics del passat (justícia, dignitat, llibertat, drets humans...), sinó la vida fàcil i còmoda de l'aparença. Vet aquí la malaltia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La verdad parece que se ha convertido en una más de las mercancías que tenemos a nuestro alcance: actuamos como si estuviéramos convencidos de que podemos adquirir la verdad que más nos convenga, la más cómoda, la que menos desestabilice nuestros prejuicios. Es lo que se conoce como posverdad, un concepto que ha conectado de manera admirable con el consumismo que caracteriza la cultura actual. La validez de un discurso no tiene ya nada que ver con antiguas adecuaciones entre lo que se dice y la realidad de los hechos. Tiene que ver con el poder. La verdad del discurso solo depende de que tengamos suficiente poder para comprarla y, después, para hacerla valer, para imponerla. La voluntad liberadora que conllevaba el good bye a la verdad, en realidad, ha sido bien paradójica: ha contribuido a liberar aquellos que ya eran libres (y a someter todavía un poco más aquellos a quienes, en teoría, debía liberar).
Has afegit la quantitat màxima disponible.