Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Correspondència d’exili aplega totes les cartes conservades entre el poeta Josep Carner (1884-1970) i el polític Miquel Ferrer (1899-1990). El conjunt és format per vint-i-cinc cartes carnerianes que, un cop acabada la seva etapa mexicana, ressegueixen el darrer sojorn belga del poeta, ja instal·lat el matrimoni Carner & Noulet a Brussel·les, la capital del país imaginat. Carner i Ferrer es van conèixer a Mèxic al final de la Guerra Civil, on tots dos van desembarcar com a exiliats. Ferrer, que havia estat empresonat per la seva activitat política, milità al BOC, que es diluí en el PSUC. Fou secretari general de la UGT de Catalunya. El periple vital de Josep Carner és molt més conegut: escriptor precoç, dotat d’un do de llengua privilegiat i d’una tècnica poètica prodigiosa, amb la ironia, la facècia i l’humor com a senyes d’identitat, estava cridat a ser el representant poètic del Noucentisme i un dels més grans escriptors europeus de tots els temps. Des del respecte que crea l’amistat, aquesta correspondència també anirà posant de relleu les diferències polítiques entre tots dos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum aplega la correspondència de l'escriptor i crític literari Domènec Guansé (1894-1978) amb el lingüista Joan Coromines (1905-1997), l'escriptor i historiador Albert Manent (1930-2014) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). Tot i que el gruix de la correspondència és desigual, l'interès és alt, amb abundant material inèdit de gran valor, i pivota al voltant de la figura de Guansé: amb Coromines, l'uneix l'interès per la figura del seu pare, el polític i escriptor Pere Coromines, per a qui redactà un interessant pròleg a les seves Obres completes (1972), amb Albert Manent, l'uneix la col·laboració pseudònima a la revista Germanor, una de les publicacions periòdiques més prestigioses de l'exili de Xile que va dirigir Guansé a la seva època final (1945-1963), i el seu interès sincer per les activitats dels exiliats catalans, plasmat en el seu imprescindible La literatura catalana a l'exili (1976), finalment, amb Vicenç Riera Llorca, que va dirigir Pont Blau, una de les revistes més importants creada per la potent comunitat catalana de Mèxic, l'uneix els consells i les dificultats per incorporar-se a Catalunya al retorn de l'exili.
Has afegit la quantitat màxima disponible.