Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Lady Puffin s'ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. La Rita és l'amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc, torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l'amiga assenyada, i haurà d'explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. La situació es va enverinant, perquè les amigues semblen pols oposats, però l'esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida. Gemma Sardà publica la seva tercera novel·la, i, com sempre, ens deixa amb un somriure als llavis. Aquí agafa el repte de fer parlar els morts, continua esmolant una de les millors traces per fer diàlegs de la nostra literatura i aquella capacitat de destil·lar tot un món -o encara més difícil: un estat d'ànim- amb un parell de frases.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La mort sobtada del gran actor i doblador Quim Pruna, que estava a punt d'estrenar una versió rockera del Cyrano, sacseja la vida de la seva dona i de la filla adolescent. La vídua, la Lola, es reclou en una mena d'exili urbà, acompanyada pels skaters de
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu que ja en té prou, d'avorriment, que vol separar-se i anar per lliure. Un altre dia qualsevol, els dos companys de pis de la Lívia diuen que marxen, ella se'n va de festa a pescar algun home i aquest l'acaba forçant al lavabo. Tal com ha anat la cosa, està convençuda que no la creuran si ho denuncia. Tots dos fugiran al mateix poble, en Marcel a una torre familiar i la Lívia a un antic coniller, i allà s'enceta el joc del gat i la rata. GEMMA SARDÀ (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. De la seva primera novel·la, La veu del Cyrano (Empúries), se'n va dir que presentava una prosa d'una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. Ja va quedar finalista del premi de novel·la curta Just M. Casero, i amb Mudances ho va tornar a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.