Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
«Jo sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent. A mi, em passen sempre moltes coses un poc rares i la gent em diu: «Carme, amb tot això, no podies fer un llibre?» Com que, a mi, em costa un poc d’escriure, una dia la mare em va dir. «Carme, tu vols que la mare et faça d’escriptora?» No vaig saber què em volia dir , però ara pense: fer d’escriptora d’un altre és que una fa tota la faena i l’altre es fa famós… A mi, m’encanta ser famosa perquè m’agrada fer-me fotos, i així tots em coneixen i, a més, en ma casa sempre em diuen que sóc un cas i que em passa de tot i que contar-ho és bo per a mi i per a tots perquè la gent, en general, no és normal. Veritat que hi ha molta gent que no és normal?.»«A mi què em passa?» és una selecció dels textos publicats en el blog «¿Me das un beso bonita?», que des de març de 2014 recull les vivències de Carme Morera escrites per sa mare, Tona Català. Al llarg de 90 pàgines descobrirem com és la vida de Carme contada amb grans dosis d’humor, però també de tendresa. Coneixerem les anècdotes més divertides, però també autèntiques lliçons de superació sense perdre el somriure, així com la mirada innocent però sense miraments de Carme davant fets de tota mena.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mira'm als ulls, de Carme Morera i Tona Català. Holaaa! Què fem, com vos va la vida? Quant de temps, eh? Ja tenia moltes ganes de contar-vos més històries, però ma mare em va dir que la gent ja estava un poc cansada de tanta Bonita i que millor descansar una miqueta, que acabarien avorrint-me.Total, que volia escriure un altre llibre per a explicar-vos que ja soc tota una fadrina. Continue fent pallassades per a cridar l’atenció, però em prenc la vida d’una altra manera i ja he deixat de preguntar-me A mi, què em passa? Vos sona, veritat?M’he fet major i m’he adonat que molta gent que m’envolta creu que només soc una xiqueta que reglota tendresa a qui han de protegir. I això s’ha d’acabar. A mi m’agradaria poder fer la meitat de coses que vosaltres feu i que ni vos n’adoneu. I que els meus pares no hagueren de patir tant.Ja que sou uns privilegiats, només vos demane un xicotet esforç: jo també soc una persona. Quan em parleu, mireu-me als ulls.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.