Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d’unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l’al·legoria.Qui som nosaltres i qui volem ser: vet aquí la qüestió fonamental que travessa un poemari bastit sobre la premissa que, per provar de respondre la pregunta, hi ha, com a mínim, dues actituds o lògiques possibles, la vertical i l’horitzontal. Així, el nosaltres que respon a la lògica de la verticalitat és aquell que es funda en els mites que mai no hem qüestionat prou, és el nosaltres que s’identifica amb l’Europa blanca, blanquíssima, que promou l’exclusió i les desigualtats, el canvi climàtic i els feminicidis. En canvi, l’horitzontalitat planteja el repte de saber-nos vulnerables, profundament dependents els uns dels altres, per això els poemes amb què conclou el poemari fan per acostar-se al desig, la malaltia, el dolor i la mort, i parlen d’un nosaltres sempre informe i desafiant que ho vol tot i sap que el tot, si apostem per allunyar-nos de la violència estructural d’identificacions erectes, està en camí.Premi Mallorca de poesia 2019 i Premi Josep Maria Llompart- Cavall Verd de l’Aelc 2020.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El volum que el lector té a les mans aplega quatre dels llibres publicats per Mireia Calafell d'ençà que va iniciar la seva brillant carrera amb Poètiques del cos (Galerada, 2006). Aquest llibre i Tantes mudes (Perifèric, 2014) feia un temps que estaven exhaurits, a aquests dos llibres s'hi ha afegit una breu selecció de poemes —feta per l'autora— d'altres dos reculls, Costures (Viena, 2010) i Nosaltres, qui (LaBreu, 2020), amb la idea de donar una perspectiva més global d'una obra poètica que ja podem començar a llegir com un referent del nostre temps. També s'han inclòs els pròlegs o epílegs que acompanyaven l'edició original de cada llibre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A Tantes mudes, la poeta es refia de les paraules i les va posant al seu lloc per tractar de dir la pròpia subjectivitat en funció dels afectes, però de tant en tant s'alça una queixa, com a l'irònic poema «Diacrític» [«que violent és un accent / quan no fa prou diferència»] o a «Impossibilitats» [«Si és un llençol brodat per mans que no coneixes, / la gramàtica, / com dir estimar-te entre abrigalls on hi han dormit / tants d'altres.»]. En aquest poemari, dividit en tres parts que recullen sengles accepcions de muda, hi trobem un esbós de poètica, exercicis de com es conjuga o declina apassionadament l'amor, així com temptatives de dir la mudesa i l'escriptura en femení [«Qui engoleix la veu que es queixa, / això ningú no ho sap»] o, en fi, els poemes al voltant de la muda com a canvi del plomatge -moment de metamorfosi, de renovació, de pèrdua, de mort- en una mena de bestiari que ens deixa entreveure la fragilitat del cos, dels temps i de la pell [«Nosaltres, en canvi, vam necessitar / l'esclat de la tempesta damunt la pell / per pressentir que el bon temps se'ns acabava»].
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.