Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les butxaques són les cavitats on amaguem el que volem ocultar. I, en els dos relats periodístics de La profunditat de les butxaques, hi ha persones que viuen en l'opulència perquè les tenen plenes, i n'hi ha d'altres que s'ho passen fatal perquè les porten buides. A «Et deixo», un eminent professor estatunidenc, mentre prepara el discurs de jubilació, troba informació sobre un antic i brillant alumne amb qui va mantenir una relació clandestina, amb excessos sadomasoquistes i, probablement, una mort. Tot això, amb el rerefons d'una admiració intel·lectual recíproca, compatible amb la hipocresia i la infidelitat. A més de sis mil quilòmetres, a la València que enyora els anys noranta, dues noies intercanvien promeses per muntar un negoci que farà història. «Història contemporània». A totes dues les uneix un episodi remot relacionat amb les substàncies prohibides. Les dues peces basculen entre la il·lusió i l'amistat, l'esperança i l'amor, l'admiració i el sexe, el gòtic americà i el barroc valencià. Una experiència lectora inoblidable.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Artificialitis no va en contra de la intel·ligència artificial. En absolut! Aquesta eina, fonamental en la cinquena revolució industrial, és indispensable en gairebé totes les dimensions de les nostres vides. Per tant, la lectura és positiva, i la interpretació, favorable…, però al mateix temps crítica. Això fa que aquest llibre sigui diferent dels que celebren les excel·lències del suposat miracle digital i també dels que n’,ofereixen una visió catastrofista. Josep Lluís Micó retrata les persones que han convertit la intel·ligència artificial en un talismà per solucionar qualsevol problema del present i del futur, sovint sense saber en què consisteixen aquests sistemes o sense valorar els perills que comporten. Són els «malalts d’,artificialitis», i per descriure’,ls el catedràtic de Periodisme es basa en una abundant documentació, nombroses entrevistes i experiències pròpies i del seu entorn. De fet, la seva filla Irene, de 16 anys, ha introduït al final de cada capítol un comentari atrevit sobre el que hi explica el seu pare, de vegades des de la ironia i en altres ocasions amb més agudesa que els mateixos professionals. Ara veurem si hem sucumbit als cants de l’,artificialitis.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El titular és l'element més rellevant de la informació. La reserva és l'actitud de recel o desconfiança davant d'algú, per exemple, un periodista que pretén revelar amb un bon titular allò que els altres volen amagar, perquè és delicte o perquè és dolorós i humiliant.'Titulars i reserves' presenta tres mostres de periodisme literari sobre realitats i vivències que els actors implicats havien mantingut ocultes fins ara. Així, els relats tracten les experiències d'individus que, després de la derrota, van recórrer a solucions extremes ?la violència, la prostitució, el narcotràfic? per iniciar la remuntada. Uns ho van aconseguir i d'altres van optar per una solució dràstica.La primera narració, «Consells per tallar una ceba sense plorar», se centra en l'assetjament físic i digital que pateix una família de Madrid instal·lada en un poble petit durant la pandèmia. La protagonista de la segona, «Producte interior brut», és una universitària que es converteix en escort de luxe per guanyar els diners que costa el prestigiós màster que vol cursar. La tercera peça, «Gent que passa», és un experiment que fusiona dos gèneres tan allunyats com l'entrevista i la poesia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El periodisme és una arma poderosa, i Josep Lluís Micó ho demostra a Química orgànica. Catedràtic de Periodisme, ara torna als seus orígens, al carrer, a la crònica més severa de la realitat.Després d'hores i hores d'entrevistes a desenes de persones, Micó ens presenta dos relats periodístics d'una cruesa que desarma qui els llegeix i li fa revisar dràsticament el seu sistema de valors.El primer relat, Els fets i la pols , explica en primera persona l'odissea de l'Eva, una dona de la zona alta de Barcelona a qui un accident familiar inesperat li canvia la vida i li fa explorar espais que mai hauria pogut imaginar que existien.El segon, Papallona, esquena, braça, crol , recrea només amb els diàlegs dels protagonistes una matinada de les festes de Moros i Cristians d'una població valenciana, presidida pels excessos en el consum de drogues, la promiscuïtat sexual, les infidelitats sentimentals, el masclisme i el maltractament d'animals.Un llibre poderós, insòlit en el nostre àmbit. Volem entendre el caos i de tant en tant algú ha d'endreçar el calaix, encara que sembli que només el posa de cap per avall i n'aboca tot el contingut davant nostre, com fa Micó. Hi trobareu pintallavis i cocaïna, orgasmes i piscines, autòpsies i mentides. Hi trobareu la bogeria de la vida desfermada. I hi trobareu persones que us faran patir per elles, que us faran viure les seves vides .Joan Carreras
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La rob.tica, la intel·ligència artificial, el machine learning, el big data, la blockchain o la realitat virtual i augmentada seran fonamentals molt aviat per entendre les noves configuracions de l'educació, la salut, la seguretat, els transports, la logística, l'entreteniment o l'atenció a les persones a la llar. Totes aquestes transformacions portaran canvis molt profunds en les relacions socials, polítiques i laborals.La cultura que es deriva d'aquest entorn inèdit en la hist.ria de la humanitat és participativa i exigent alhora. Qualsevol usuari pot convertir-se en emissor i receptor, en creador i distribuïdor. També els robots.La majoria dels desafiaments a què assistim avui són de naturalesa pràctica o instrumental, per. n'hi ha d'altres que són de caràcter moral.A Maquinètica, Josep Lluís Micó explica les claus de l'enorme canvi que estem experimentant en la nostra era i explora quina és l'ètica que compartim les persones i les màquines.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.