Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Entre 1935 y 2007 el apellido de los fotógrafos Campañà será clave para entender el universo social, político y cultural en torno al FC Barcelona. Y es que en un estadio hay goles, penaltis, expulsiones, emociones descontroladas producto de una victoria o de una derrota, pero también hay una concentración de utopías a explicar a través de la estética de la mejor imagen. Visualizando el extenso friso fotográfico azulgrana creado por Antoni Campañà y Bandranas (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989) y su hijo Antoni Campañà Capella (Barcelona, 1946) durante casi ochenta años desde diferentes aproximaciones, uno se da cuenta de la complejidad de la sociedad moderna y de cómo su retrato deportivo se convierte en un elemento artístico más allá del fútbol.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els Campañà i el Barça. Més enllà del futbol (1935-2007) és el llibre que posa en valor la trajectòria de dos dels fotògrafs més rellevants de casa nostra, que centraren bona part de la seva activitat en una de les institucions més representatives de l'esport català: el FC Barcelona.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d'una República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s'acomplia una possibilitat que els semblava evident. La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d'una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes, gairebé independent de facto, en pugna amb el govern republicà i amb uns sectors nacionalistes que no van voler o no es van atrevir a anar més enllà. Una suma sorprenent d'elements que descobrirem a partir de l'estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Estem presenciant un boom de la novel·la històrica, amb uns volums de vendes que susciten l'enveja dels pobres historiadors realistes. És un fet que són més llegides (i més cregudes!) les novel·les de tema històric que els estudis històrics rigorosos, fins al punt que alguns que creiem tenir quelcom d'important a dir sobre la nostra història recent ens preguntem si no hauríem de mirar d'aprendre (si és que se'n pot aprendre i si encara hi som a temps) a escriure novel·les, si de debò desitgem fer arribar al gran públic els resultats de les nostres laborioses recerques. És ben significatiu l'èxit d'una coneguda revista catalana de divulgació històrica: partint de la convicció, no del tot infundada, que els historiadors no sabem escriure bé, ens redueixen a -assessors- i encarreguen la redacció de l'article a un periodista que sabrà explicar el tema de manera atractiva, o fins i tot sensacionalista. D'altra banda, és ben certa la dita que la realitat supera la ficció: els bons novel·listes confessen que els millors episodis no són inventats sinó reals. Si en una novel·la o un film es digués que durant la Guerra Civil algú projectà aplegar els joves catalans exiliats, que rebutgen tant la Catalunya dominada per la FAI com l'Espanya dels militars revoltats, i desembarcar a Empúries, refiats que tots els bons catalans se'ls uniran i podran desbancar els anarquistes abans no arribin els falangistes, segurament diríem que és un excés d'imaginació, massa inversemblant per ser portat ni tan sols al terreny de la ficció literària o cinematogràfica. I, amb tot, Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes ho van pensar seriosament. Dit això, gosaré afirmar que la correspondència entre Sugranyes de Franch i Mascarenyes, amb els altres corresponsals que s'hi barregen, és tan apassionant que sembla una novel·la que té la Guerra Civil de teló de fons.» Del pròleg d'Hilari Raguer. Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme català dels anys trenta del segle XX. De la desena de llibres que ha publicat, a més d'articles i participacions en congressos, en destaca l'anàlisi del paper femení en el catalanisme, l'estudi de la figura del president Companys o la presentació de la mirada italiana de la Catalunya del període 1931-1943. En aquests moments està treballant en un volum que explicarà quina fou la visió de la diplomàcia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Per primera vegada es presenta una biografia del president Lluís Companys en la que les imatges són el fil conductor de la seva vida personal i política. Els autors, després de realitzar noves recerques en molt diversos arxius, ofereixen un relat fotogràfic apassionant del polític que va governar Catalunya en uns anys que van canviar la història del món. En el 75è aniversari de la seva mort, Companys encara continua viu en l'imaginari col·lectiu de tots els catalans. El llibre inclou més de 200 fotografies, moltes d'elles inèdites, així com la reproducció d'alguns documents manuscrits del mateix Companys.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Salvar una vida d'una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència? El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d'àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país. Abans del drama del 1939 i dels milers d'exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d'Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d'italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts. Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l'Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.